Aquests dies sabem que són difícils, tot ha canviat, ens hem de cuidar … i quedar-nos a casa!

Malgrat lque la distància ens queden els records. Records molt bonics que ens donen els ànims, la força i l’esperança de tornar-nos a veure. Són records que escurcen les distàncies, ens donen l’escalfor d’una intensa abraçada i ens fa sentir que no estem sols. Són records que ens dibuixen somriures i … Ens omplen el cor!

 És per això que volem compartir-los amb vosaltres perquè tot s’acabi aviat i …

Poder  tornar a eixugar les llagrimetes del Fabio, perquè es quedi més tranquil quan marxi la seva mare; 

per preguntar a la Isabella on és la seva gosseta Dora i ens contesti tota il·luminada … “está en la casa Dora”

per tornar a veure picar l’ullet al Bruno i  veure el seu somriure encantador, quan arriba a l’aula amb la seva iaia i que ens fa riure tant de bon matí;

 per tornar a veure el  Guillermo com estira del seu pare perquè es quedi a jugar a la classe i compartir el seu joc;

per sentir el somriure tan bonic de la Mariam i veure com li brillen els ullets quan li diem alguna cosa;

per veure l’alegria que s’encomana a la classe quan entren el Mohamed i el Farid i ens mostren el seu afecte fent-nos una gran abraçada;

per sentir cantar al Iago i ens ensenyi noves i boniques cançons que aprèn amb els seus pares,

per conversar amb la Júlia i ens expliqui amb picardia les seves aventures; 

perquè ens mostri la Sofía com xiula a la classe i ens digui el seu  gràcies a tot;

per veure riure a la Romina, sentir la seva mirada i el seu “OK”;

per sentir el Pol quan marxa la seva iaia i amb la seva gràcia ens expliqui que ha anat a comprar el pa i a prendre un cafè;

per sentir a la Carla tots els matins donant el “parte” de qui vindrà a buscar-la aquell dia o qui es queda a casa;

de tornar a riure amb el Christian quan observem que va darrere nostre, en silenci i fent-se el “despistat”, desendreçant tot el que nosaltres anem endreçant;

per tornar a veure les construccions tan magnífiques del Gabriel i tornar-lo a veure ballar en companyia dels seus companys/es;

per tornar a veure els rinxols del Thiago i acollir les seves floretes que ens porta de bon matí amb la seva simpatia i energia.

Perquè trobem a faltar tot això en el nostre dia a dia, als vostres nens/es i com no, a tots vosaltres estimades famílies.

Us enviem molts ànims i una abraçada molt forta de part de les educadores de la Classe Grisa.

Ens veiem aviat

Antonia    Silvia     Jéssica