Durant aquestes primeres setmanes el cúmul d’emocions ha estat variat i intens. Hi ha qui ha plorat, qui cridava els seus éssers estimats, també qui ens duia cap a la porta de la classe i qui no es movia d’aquesta en molta estona esperada el retorn dels pares o mares que tan amorosament els heu acollit en tornar a buscar-los. També hi ha hagut qui ha entrat a l’escola amb timidesa, altres amb eufòria i d’altres sense gaire consciència i amb el pas dels dies ‘s’han adonat que passava a l’escola, que es quedaven solets i els seus estimats marxaven. El millor de tot és que mai s’han quedat sols o sense atendre. Hem anat acompanyant a tots i totes, tal com hem vist per tal d’adaptar-nos a les necessitats individuals.

A poc a poc es veuen molts avenços per part d’aquests menuts i menudes. Es veuen carones més relaxades. Petits que es deixen consolar, acariciar…, juguen, ens miren i a poc a poc es van establint vincles de complicitat, afecte i estima amb els nouvinguts i es consoliden amb els infants veterans.

Seguim amb el procés d’adaptació i seguim donant temps perquè tots i totes vagin trobant el seu lloc a la classe Verda.