Com ja us vàrem explicar, el mes d’octubre i novembre ve carregat de propostes que tenen a veure amb la Tardor , a part de jugar amb papers de cel·lofana i de seda, de tenir la taula d’experimentació plena de fulles, d’explicar el conte de la Castanyera i ballar la seva cançó i moltes coses més. La setmana passada vàrem fer l’audició de la Tardor ( Otoño medieval de Rata Blanca).

Aquesta audició consisteix que una de nosaltres es va posant unes botes d’aigua, un impermeable i agafa un paraigua, tot això molt a poc a poc i al ritme de la música. Es va movent per tot l’espai i va omplint el paraigua de fulles. En algun moment l’aixequem i les fem caure per tal que sembli una pluja de fulles. Durant tot això els infants estan asseguts observant el que fem i un cop acabem els oferim que ens ajudin a posar fulles al paraigua i a fer la pluja.

Abans d’acabar els hi oferim si es volen posar les botes d’aigua i alguns s’atreveixen i d’altres prefereixen observar.

Aquí us deixem un recull d’imatges d’aquells moments, esperem que us agradin.

Durant tot aquest mes d’octubre hem anat creant i ampliant el racó de la Tardor i també fent diferents propostes relacionades amb aquesta estació. Hem jugat amb papers de colors de la Tardor, hem explicat el conte de la Castanyera, hem ballat i cantat la cançó, ens hem posat els mocadors com ella, hem posat una taula plena de fulles i pinyes, etc.

Encara que el clima cada vegada és més càlid i costa veure diferències entre una estació i una altra, a l’escola ens agrada poder continuar donant-li la importància que té aquest equinocci de Tardor, així que durant les pròximes setmanes continuarem fent petites propostes relacionades i us animem a les famílies a què pugueu continuar portant elements com fulles per reomplir la taula, pinyes, etc.

A continuació us deixem un recull d’imatges d’aquestes propostes, esperem que us agradin.

Iniciem un nou curs amb moltes ganes i il·lusió. Els dies de familiarització amb l’acompanyament de les famílies han ajudat molt als infants a agafar confiança, sentir-se una mica més segures i segurs i a començar a conèixer-nos mútuament. Pels nens i les nenes que venen del curs passat, han estat dies de retrobament, de tornar a agafar la rutina, de descobrir el nou espai, etc. Pels infants que venen nous, aquesta familiarització és molt diferent i normalment necessiten anar una mica més a poc a poc per poder sentir-se més segurs en aquest espai que n’esdevé nou, amb les educadores que són persones desconegudes per ells i elles i també per adaptar-se i acomodar-se a l’energia dels altres companys i companyes que ja no ploren i que es mouen amunt i avall per tota l’estança.

Després d’uns dies, ja notem com a poc a poc l’ambient va canviant i els infants que encara ploren, ja comencen a relaxar-se i fins i tot tenen moments de sentir-se més tranquil·les i tranquils i d’atrevir-se a jugar i riure amb nosaltres. A mesura que passen els dies els temps d’estar trist va deixant pas al temps de joc i descoberta.

Aquesta etapa de familiarització és dura tant pels infants com per les famílies, però d’aquí uns mesos mirarem enrere i recordarem aquests dies dibuixant un somriure a la cara, ja que ens adonarem que al final tot passa i tot arriba.