L’hora de dinar és un dels espais més essencials i importants de la vida a l’escola. Es basa, entre d’altres, en l’alimentació dels infants i cobreix una de les seves necessitats més importants i bàsiques.
És un moment en el qual ens coneixem, compartim, ens comuniquem i ens relacionem, no només amb l’adult sinó també amb els altres companys/es.
Aquesta estona forma part d’una rutina diària que es va repetint dia rere dia, la qual cosa, com a escola la cuidem i l’organitzem per tal de donar seguretat i tranquil·litat als infants. Fer cada dia el mateix i continuar una rutina, els ajuda a saber el que vindrà després i anticipar-se a les situacions que es puguin donar, provocant que a poc a poc s’esdevinguin més autònoms.
En aquestes primeres edats mirem d’oferir una atenció personalitzada. Procurem respectar el ritme de cada infant mirant que siguin autònoms segons les seves capacitats i habilitats, sense interferir en tot el que poden fer per si sols ( utilitzar la cullera, rentar-se amb un tovalló, decidir quan volen beure, posar/treure i guardar pitet a la safata,…)

Planificar i organitzar aquestes estones resulta clau per tal de poder acompanyar els infants observant, donant temps i proporcionant les eines necessàries que afavoreixin la seva autonomia.

A la classe llimona ens hem trobat que molts infants es queden a dinar de manera fixe. A causa de aquest nombre de nens i nenes, ens trobàvem en els primers dies que no podíem donar aquesta atenció personalitzada. Per tant, després d’observar la situació, com a equip vam decidir menjar per torns. Mentre 4 infants dinen amb una educadora, els altres juguen a la classe amb la monitora que ens ajuda cada dia. Seguim cada dia el mateix ordre, per tal que ells i elles anticipin i coneguin quin serà el seu moment per dinar.
El fet de dinar per torns, també ens ha provocat que en moltes ocasions vagin entrant al dormitori a poc a poc i puguem gaudir d’aquest hàbit de forma tranquil·la i amb calma.
La nostra fita consisteix a arribar a un punt on en un mateix torn puguem dinar tots i totes alhora, però ara mateix donem més importància al fet de poder acompanyar-los i viure aquest moment relaxat.

Tots aquests canvis es deuen a que no hem d’oblidar mai que el nostre principal objectiu com educadores ha de ser que els infants gaudeixin d’aquest moment fent-los sentir del tot competents.

“En el dia a dia res no és banal, res no és rutina, sinó que tot depèn del valor que s’atribueix a cada moment de la relació amb l’infant.” – Montserrat Fabrés