El son a l’escola bressol. Classe Lila.

A l’escola bressol el nostre dia a dia gira al voltant d’activitats quotidianes que tenen a veure amb les pròpies necessitats de cada infant, i de com donem resposta a elles amb un bon acompanyament per part de l’adult.

El son i el descans és una d’elles, i són necessitats de primer ordre, molt importants per recuperar les energies després d’una activitat. La son té una gran importància per poder assimilar i organitzar tot allò que han vist i après, ja que compleix una funció reparadora i reguladora de l’organisme i perquè és essencial pel control de diversos processos corporals (energia, temperatura, etc…).

De mica en mica, nosaltres les educadores, adquirim un coneixement sobre els diferents infants, gràcies a la informació que ens aporta la família a començament de curs, i amb l’observació que fem durant els  primers dies i al llarg de tot el procés de familiarització. Tota aquesta informació recopilada, ens permet adaptar la nostra actuació a les necessitats particulars de cada infant, organitzant el temps i l’espai per crear un bon ambient que propici uns bons hàbits de son saludables, respectant els propis ritmes i mostrant una tranquil·litat emocional que l’ajudin a sentir-se bé.

També és necessari establir unes rutines al voltant d’aquest moment perquè ajudin a l’infant a entendre-les, i que quan es desperti, vegi que tot continua de la mateixa manera en què ho havia deixat, ja que el fet de tancar els ulls per dormir per un infant significa desaparèixer, i per desaparèixer, ha de confiar plenament en l’adult. Per tant, tan important és el moment d’anar a dormir com el moment en el qual es desperta.

Cada infant de l’estança té les seves preferències per agafar el son, ja sigui amb el seu xumet o amb una postura en concret. També ens trobem amb infants que potser necessiten més acompanyament de l’adult o d’altres que de mica en mica van trobant la manera d’agafar el son de manera més autònoma.

Alguns prefereixen dormir a dintre del dormitori, amb la tranquil·litat  i el silenci que això comporta i que els ajuda a relaxar-se i d’altres infants prefereixen dormir a l’estança en un lloc apartat de l’activitat dels companys/es on la presència dels altres i l’adult referent sigui en tot moment.

Per això, des de l’escola som molt conscients que les necessitats de cada infant són diferents, varien en funció de l’edat i del ritme de cadascú.

A mesura que els infants es van fent més grans aquesta necessitat va variant, deixant de fer la dormida del matí per jugar, fer descobertes, manipular i experimentar més estona, i dormir més tard.

El joc: element bàsic en el desenvolupament infantil. Classe Xaloc

El joc és una activitat lúdica i natural que desenvolupen tots els infants i que a més d’aportar-los  plaer, es considera un element bàsic pel desenvolupament integral de tots els nens i nenes. És una activitat que estimula i ajuda a desenvolupar la imaginació i la capacitat creativa.

Molts autors, pedagogs i professionals de l’educació estem d’acord en què el joc és una activitat vital que contribueix al desenvolupament de l’Infant d’una manera significativa. Els nens i les nenes mentre juguen, experimenten i aprenen sobre tot el que els envolta, resolen conflictes, posen a prova nous reptes i conductes, s’adapten a noves situacions,… Per això, podem dir que jugar és la seva manera d’aprendre.

El joc ha de ser lliure i espontani, és a dir, els adults que estem en contacte amb els infants no hem de forçar-los a jugar a cap joc en concret, ni dir-los-hi com han de portar-lo a terme. D’aquesta manera l’infant pot desenvolupar la seva creativitat amb llibertat i potenciar la seva autonomia.

Si observem als infants,  podem comprovar que a mesura que creixen juguen de manera diferent i això, ens demostra que hi ha una evolució del joc a través del desenvolupament infantil.

“Els nens i les nenes que han pogut jugar bé i durant molt temps seran millors”, Francesco Tonucci.

Importància dels espais exteriors. Classe Blanca

El pati és un espai a l’aire lliure i d’esbarjo pels infants, on poden fer un joc diferent del que fan a les estances. Les normes que hi ha normalment a la nostra classe, d’alguna manera canvien, adaptant-se al lloc. Per tant, els infants poden canalitzar les seves energies de formes diverses, corrent, saltant o fent ús d’un to de veu més elevat.

A la classe tenim un material que al pati no hi és, i al revés, és per això que el tipus de joc que es crea no és el mateix. Al pati podem trobar material que afavoreixi la motricitat gruixuda, com ara l’estructura del tobogan, espatlleres i capses de diferents mides

Un altre tipus de joc que només es dona al pati, és el joc al sorral. Els infants gaudeixen fent transvasaments i observant la sorra entre els seus dits. Aquesta acció els hi aporta concentració, calma i experimentació de diferents textures

Està pensat perquè tinguin contacte directe amb elements de la natura perquè observin, facin descobertes, explorin i experimentin.

Sovint observem els infants com es sorprenen i emocionen quan descobreixen les plantes i les seves olors, petits animalets que viuen en elles i alguns dels seus comportaments, fenòmens atmosfèrics com el vent, el sol o la pluja, el fred i la calor de les estacions de l’any, la caiguda de les fulles amb les seves formes i colors …

A la classe tenim un material que al pati no hi és, i al revés, és per això que el tipus de joc que es crea no és el mateix. Al pati podem trobar, molt més present que a l’aula, material que afavoreixi la motricitat gruixuda. Altres que apropi als infants a la natura, de manera molt més realista, és a dir, en un entorn natural. Tenint en compte que el joc simbòlic ha de tenir també un lloc en el pati, també deixem a la seva disposició materials que afavoreixen aquest tipus de joc, com per exemple estris de cuineta, nines, cotxets, el tipi…

Els espais oberts han de complementar als espais tancats, és per això que el dia a dia disposa de moments al pati per tal que es pugui comptar amb ambients que contribuiran al desenvolupament integral dels infants.

La importància de les rutines a l’escola bressol. Classe Grisa.

Cada dia, a l’escola bressol, s’estableixen una seqüència d’accions, un conjunt d’experiències, de vivències i de relacions: Les entrades i els comiats, els moments relacionats amb la cura, la higiene, el dinar o el repòs es repeteixen diàriament, creant així un seguit d’hàbits i rutines que aporten estabilitat i seguretat als infants.

Però aquests hàbits i rutines no només són importants pels infants, sinó que també ho són per tots els components de l’escola, que són les famílies i l’equip que hi treballa. Les activitats de la vida quotidiana són, d’aquesta manera, un dels eixos fonamentals de l’escola.

A través de les rutines, els nens i nenes posen en joc certes capacitats d’autonomia, d’autoconeixement, motrius i de vinculació. Aquestes capacitats són les essencials per, a través de la seguretat i de l’afectivitat que proporcionen, construir un desenvolupament harmònic de l’infant.

Deixar fer als nens i nenes, i no fer per ells, el que puguin fer sols. Aquest principi el vinculem amb la flexibilitat i la paciència, disposant així, del temps que necessitin per realitzar una rutina. No tenir pressa, esperar i respectar.

Els aprenentatges de qualitat es donen quan s’han realitzat autònomament, quan han après per ells mateixos els recursos i estratègies que necessiten per a assolir-los. Deixem temps sense interferir, perquè els infants provin i ho tornin a provar els cops que els faci falta.

Evidenciar el valor educatiu de les accions de la vida quotidiana, més enllà de satisfer les necessitats físiques dels infants, sense deixar de banda la sorpresa, la novetat com a cosa normal.

La nostra reflexió i la nostra mirada ens ha de permetre descobrir un infant més capaç i potent. Ens ha de fer replantejar-nos quin és el nostre paper, que ha passat a ser cada vegada més respectuós, més capaç de respondre a les necessitats dels infants, més observador i més atent.

Aquests moments també ens ofereixen l’oportunitat d’establir una relació més íntima, personalitzada, de confiança i complicitat, que ens ajuden a coneixe’ns millor i reforçar el vincle afectiu. L’adult acompanya l’infant anticipant-li el que farem, posant paraules a les seves accions, explicant-li el que esperem que faci i responent a les seves necessitats.

La rutina diària és per als nens el que les parets són per una casa, els dona fronteres i dimensió a la vida. La rutina els dona la sensació de seguretat. La rutina establerta dona un sentit d’ordre del qual neix la llibertat”
R. Driekurs (2003)

El berenar a la classe groga

Els àpats, i en aquest cas el berenar, és un dels moments que formen part de la nostra vida quotidiana que repetim cada dia i, per tant, es converteix en una rutina que els infants han anat interioritzant. Quan veuen arribar el carro amb el berenar, ells es posen molt contents i fins i tot, alguns d’ells, arrosseguen les cadires fins a la taula per seure.

Els infants que fan els àpats a la taula, són els que ja caminen i/o es posen drets, que ja estan capacitats per seure a la cadira tots sols i mengen sols, amb el nostre ajuda si ho necessiten. Aquests àpats es fan en petits grups de dos o tres infants. La resta esperen amb l’altra educadora, jugant, mirant contes… D’aquesta manera aprenen a esperar i respectar torns.

Els infants que encara no estan preparats per seure a taula, fan els àpats a la falda d’una de les educadores. Aquest ho fan amb l’ajuda de l’educadora i a poc a poc van començant a menjar tots sols amb les mans o acompanyant-se amb la cullera.