L’acompanyament lector en la primera infància

L’edat d’inici per començar a llegir és relativa i depèn del desenvolupament de cada infant, però és cert que els infants llegeixen el món abans de poder descodificar lletres. La primera literatura en la vida de l’infant és aquella que no té el llibre com a subjecte, sinó la que té com a missió calmar, acaronar i jugar amb els més petits i petites mitjançant les cançons de bressol, els jocs de falda, els jocs de dits… on l’infant és un lector de llenguatges diversos des d’una dimensió corporal, material, sensorial, visual i sonora. 

Llegir és fer distincions, ordenar i classificar; Llegir és interpretar, això vol dir que els infants donen sentit i atribueixen significat al món que els envolta a través dels estímuls que reben constantment a través dels sentits (els sons, els gestos, les cares, les veus, les imatges, els ritmes, la musicalitat…). Llegir és també jugar, si entenem el llenguatge com la primera joguina combinatòria a partir de la gramàtica i la música de la llengua.

Un conte pot considerar-se l’objecte que, amb diferents llenguatges, convida l’infant a descobrir el món, a compartir, a explorar les sorpreses i els conflictes… També, és un recurs que li permet anar construint la seva idea del món i nosaltres els hem d’acompanyar, estimular, motivar, incentivar i ensenyar en aquest procés. 

Però… com és la lectura dels infants que no llegeixen paraules?

  • Amb la mirada: En un primer moment, se centren en el rostre de l’adult que els acompanya, després a través d’una lectura visual ràpida i finalment realitzen una lectura visual més detallada.  
  • Des de l’escolta: Tenen en compte la sonoritat i la maduració de la veu. Gaudeixen amb el ritme, la vibració de la veu de qui els llegeix i els canta i amb la musicalitat que porta impresa l’estructura d’una llengua. 
  • Amb les mans i la boca: Un llibre és un objecte de joc sensorial i és a través de l’educació del gest i la complicitat adulta que, a poc a poc, comencen a integrar els codis i les convencions culturals que envolten el fet de llegir.

A l’estança blanca disposem d’un racó de lectura, on els infants accedeixen lliurement als diferents recursos que hi ha al seu abast. Habitualment, dediquem un temps per dur a terme lectures compartides en veu alta entre l’educadora i els infants, que els ofereixen les eines necessàries per després tenir l’oportunitat de redescobrir-les de forma autònoma. Un recurs literari per excel·lència a l’estança és l’àlbum il·lustrat El Monstre de Colors d’Anna Llenas. És un conte en molts formats amb el qual els més petits i petites poden identificar d’una manera senzilla les diferents emocions que viuen cada dia. A més a més, els permet ampliar el vocabulari, tenir més consciència emocional i també, aprendre a expressar-les de manera no verbal. Així doncs, la literatura infantil permet a l’infant iniciar-se en la lectura d’imatges i la descodificació de signes visuals més usuals en l’entorn proper, crear vincles afectius i lúdics amb les persones que comparteixen els relats i amb els textos literaris.

L’espai exterior a l’estança llimona.

L’espai exterior o pati, com el coneixen els infants de la classe Llimona, és un lloc imprescindible per l’escola bressol en el qual podem trobem una varietat de material que a les estances no tenim, i  és per això que el tipus de joc que es crea no és el mateix.

Cada dia sortim a l’aire lliure i gaudim durant una bona estona de les possibilitats que ens ofereix. Per aquest motiu, com escola, cuidem i protegim tant els elements que presentem com els moments que els infants passen allà.

A la fi, resulten espais plens d’oportunitats de jocs i activitats que difícilment es poden donar als interiors dels edificis, i que permeten el contacte amb la natura i les diferents formes de relacionar-se amb la natura i entre ells/es mateixos/es.

El fet de ser un espai de major dimensió que l’estança, ens permet més llibertat de moviment i ens dona la facilitat de compartir-lo amb diferents infants que no siguin de la nostra pròpia estança. Aquest fet fa que es combinin diferents mesos d’edat provocant varietat d’interessos  i, per tant, també varietat de formes de relacionar-se, la qual cosa fa que els rols de relació i  cura  variïn una mica  respectant així els més petits d’altres estances o inclús creant nous vincles entre iguals dels altres grups.

El pati és un espai obert que afavoreix el joc lliure als infants, el qual  ha de poder oferir espais cuidats, atractius  i motivadors amb diferents propostes perquè l’infant pugui decidir per ell mateix  amb quin material vol jugar, estimulant  així   la seva creativitat i desenvolupant la  imaginació, destresa i  les relacions socials.

Un tipus de joc lliure que es dona en el pati i que els agrada molt, és l’experimentació de la sorra, i la diversitat de possibilitats que ens dona aquest element natural al sorral. Els infants gaudeixen molt  fent transvasaments i observant la sorra entre els seus dits. Aquesta acció els hi aporta concentració, calma i experimentació de diferents textures.

Tot i que sigui un espai més obert, l’acompanyament de l’adult continua sent present durant tota l’estona, on cada infant es mirat sense deixar que es senti sol/a i propiciant una convivència i actitud de respecte i estima.

La panera dels tresors a l’estança taronja

La panera dels tresors és una activitat manipulativa d’exploració amb la qual s’estimulen i es desenvolupen els sentits dels bebès a través del joc lliure.

Va ser ideada per l’educadora i pedagoga Elionor Goldschmied (1919-2009), tot i que sol relacionar-se amb la metgessa i pedagoga Maria Montessori.

Amb ella els infants exploren objectes molt variats que posem a la panera fent una descoberta de sensacions i característiques dels objectes que la componen, com la textura, la temperatura, el pes, la forma, el color, l’olor, el so, etc. Sent necessari que l’infant estigui preparat i sigui capaç de seure sol mantenint l’equilibri, aproximadament a partir dels sis mesos d’edat.

La panera els tresors té moltíssims beneficis pels bebès:

S’estimula l’autonomia, ja que és el mateix bebè que escull l’objecte de forma lliure per explorar-lo;

la concentració i atenció, per l’estona i la manera en la qual dedica el seu temps, observant i manipulant l’objecte;

la motricitat fina, i en la mesura que es va desenvolupant, per fer la pinça amb els ditets;

la coordinació del cos, per poder accedir a la panera, fer moviments amb les mans i els braços, llevant-se’l a la boca, passant l’objecte d’una mà a l’altra, voltejar-lo, picant, pressionant …

Mentre els manipula es pregunta:

Què és això?

Per més endavant,  fer un altre tipus de joc més desenvolupat, en el qual es preguntarà:

Què puc fer amb això?

És molt habitual observar la tranquil·litat i la calma que es produeix a l’estança mentre es concentren i fan l’activitat i, en acabar, com es mostra el cistell buit d’objectes que queden escampats i que els infants més petits i, que encara no seuen, s’interessen per agafar-los fent el joc.

Tot i que és un joc molt individual, a vegades es produeixen primeres interaccions entre ells/elles, s’observen, mostren curiositat pels objectes que manipulen, per les descobertes que fan, etc.

En paraules de l’Albert Einstein,     “El joc és la forma més elevada d’investigació”,

Els contes a l’estança lila.

Des de l’escola apropem als infants un gran ventall de possibilitats relacionades amb el món de la literatura, és per aquest motiu que des de fa un temps hem posat a l’estança un racó fix amb contes perquè els tinguin al seu abast. És molt important explicar contes des de ben petits, ja que d’aquesta manera és crear un vincle fort i estable entre adult i infant.

Els contes ens poden transportar a un món màgic on la il·lusió i la imaginació són els punts més importants. A més a més d’això, explicar contes aporta molts beneficis pels infants, perquè fomentem la imaginació, la intel·ligència, la capacitat verbal, la concentració i a més enriqueix el seu vocabulari. També augmenta la seva intel·ligència visual i la seva capacitat d’expressió i el llenguatge oral, van descobrint més paraules i es treballa molt l’escolta activa i la memòria.

De vegades els miren sols, d’altres els miren acompanyats creant moments de complicitat amb la persona que els miren, compartint rialles o fins i tot conflictes perquè alguns infants mostren interès pel mateix llibre. En moltes ocasions també demanen a l’adult que el mirin per tal de posar paraules a tot allò que estan veient.

Altres llibres no estan al seu abast de forma conscient. La idea és poder treballar contes en gran grup i que l’adult pugui explicar-los als infants, podent treballar les diferents necessitats que mostra cada estança, com ara vocabulari, l’espera, l’atenció, la paciència, la comprensió, les onomatopeies, els límits, entre d’altres per poder gaudir plegats de la literatura en la petita infància, sempre respectant qui no vulgui seure i prefereixi anar a jugar a un altre espai.

EL PATI: UN ESPAI IMPORTANTÍSSIM DEL NOSTRE DIA A DIA: ESTANÇA XALOC

A l’escola considerem el pati un espai tan important i educatiu com ho són les aules. El joc a l’exterior no deixa de ser una continuïtat del que està passant a l’espai interior on els infants, cadascú al seu ritme i segons els seus interessos poden escollir entre les diferents propostes que troben

El pati del Gegant del Pi és un espai de lleure ple d’oportunitats, d’observació i experimentació, que ens agrada cuidar-lo i intentem aprofitar al màxim tot el seu potencial.

Sabem que les nenes i els nens petits tenen molta energia i necessiten córrer i moure’s en un espai obert, per tant és molt important que puguin sortir al pati cada dia.

El nostre objectiu com educadores és oferir totes les oportunitats educatives possibles entenent el pati com un espai de lleure, joc, moviment, relacions socials, descobriments, experiments i experiències.

Els jocs que esdevenen sorgeixen de les seves pròpies vivències i de la seva imaginació; la sorra, les pedretes, les plantes, el tipi, la cuineta, el tobogan, els gronxadors…, L’hort, els ocells, el sol, el vent, els sorolls del carrer… D’alguna manera, aquest espai ens permet aportar la natura a la vida quotidiana dels infants i els hi ofereix cada dia un gran ventall de descobertes i aprenentatges!