Aquesta setmana hem fet una nova proposta a la classe. Vam preparar l’aula amb rotllos de paper de vàter penjats amb una corda de punta a punta de l’aula i repartits per terra.

Quan vam començar, gairebé tots els infants van anar directes a estirar el paper dels rotllos que hi havia penjats i en un moment va quedar tot el terra ple. El fet de sentir que tenien plena llibertat per estirar, llençar, trencar, etc. va provocar un ambient alegre i engrescador ple de rialles i d’exclamacions.

Vam observar que alguns infants feien servir els trossos de paper per fer veure que s’eixugaven com quan van al lavabo o fins i tot per treure’s els mocs.

D’altres van voler posar-se’l al voltant del cos com una mena de vestit i alguns feien veure que curaven a la Lorena el braç.

Quan vam gastar tots els rotllos, vam tirar enlaire les muntanyes de paper mentre sonava música de primavera de fons.

Per acabar, tots els infants van col.laborar en recollir el paper del terra i el van ficar dintre d’una bossa.

Un deixem un recull de fotografies per tal que veieu que bé ho vam passar!

Hola famílies!

Com esteu? Tant la Rocío, la Núria, com l’Anna desitgem que estigueu bé i, dins de l’anormalitat en la qual ens ha tocat viure, gaudint dels vostres fills i filles.

Dir-vos que des de la distància pensem molt en vosaltres, ens preocupa i crea incertesa el fet de saber com estareu i com l’estareu portant. Confiem que estigueu bé i, alhora que estigueu traient-li el màxim suc a cada dia que passa. Us volem donar molts ànims i molta força en aquests moments.

Nosaltres trobem molt a faltar al Leo, a la Bella, al Jan, al Martí, a la June, al Gael, a la Clàudia, a l’Eric, al Lorenzo, a l’Adam, a la Carla, a l’Alejandro i al Liam, tenim ganes de tornar a ballar a la “discoteca” dels divendres, de sentir les seves rialles quan fem bombolles o veure les seves cares de sorpresa quan apareix en “Pep”, el nostre titella que ens desperta cada dia… Però sobretot, sobretot, de tornar a fer-nos moltes abraçades d’aquelles en les que acabem, uns sobre els altres, al matalàs.

Tot passarà i ens retrobarem en un tres i no res! Quan tornem de vacances de Setmana Santa ens tornarem a posar en contacte amb vosaltres.

Una abraçada ben gran famílies!

Rocío, Núria i Anna.

Tenim un nou element a l’aula, un coixí gegant! És sorprenent com un material pot provocar tot un recull de moments espectaculars. Així com reaccions que no t’esperes i que sorgeixen de manera espontània.

Aquests dies estem gaudint d’una col·lecció d’instants per observar vincles i relacions que evolucionen igual que evolucionen a nivell motriu. Pugen i baixen aprenent de cada error, com hi ha d’atrevits que s’animen, fins i tot, a posar-se drets fent ús d’un equilibri impressionant.

Amb aquest nou recurs es donen molts moments tan individuals com col.lectius. Comencen a aprendre a “jugar junts” i sobretot observem com es busquen entre ells per compartir les seves vivències.

Les audicions han de provocar una escolta activa que faciliti la comprensió de la música, que estimuli la mateixa musicalitat i faci aflorar la capacitat de relació, d’interpretació, de comparació i de construcció que repercuteixi en tots els àmbits de desenvolupament personal.

L’audició no només és rebre música, sinó que també té una repercussió emocional. Nosaltres com a adults podem expressar a través de les paraules si una obra musical ens ha agradat, si ens ha cansat, si ens ha posat tristos o melancòlics, però els petits expressen amb el moviment del cos, amb sons amb contingut emocional i amb la seva expressió general com han sentit la música. Podríem dir que els grans escoltem la música, tot i que emocionalment també ens afecta, i què els infants la “senten”.

Si a més a més, quan proposem una audició, l’acompanyem amb algun element, ens trobarem amb un conjunt de reaccions espectaculars. Aquestes són les reaccions que els nens i nenes de la classe Llimona ens regalen cada cop que fem “El ball dels mocadors”. Un plaer per a tots els sentits!!

This slideshow requires JavaScript.

La panera de metall és un recurs imprescindible a les aules de nadons i de nens d’un a dos anys. Amb ella els infants fan una activitat molt lliure, d’exploració de materials metàl·lics. L’infant tria l’objecte que li crida l’atenció i que desperta el seu interès. L’explora, el manipula, se’l posa a la boca, el sacseja, pica, … Amb aquest joc desenvolupem els seus sentits, la seva curiositat per conèixer els objectes (la seva forma, grandària, sabor, soroll, temperatura) de manera que permet treballar no només aspectes sensorials, sinó també aspectes lógico-matemàtics i de coordinació.

La panera conté aproximadament uns 30 elements i depèn molt de la dimensió d’aquesta. Quan un infant agafa un objecte l’examina, el xuma, el mossega, el fa “sonar”, està experimentant les diferents possibilitats de l’objecte i al mateix temps pot proporcionar cert consol quan arriben les molèsties de la dentició.

Un assortiment satisfactori dóna resposta a la seva constant pregunta, afavoreix la introducció de nou vocabulari, etc. Li facilita de poder triar allò que més l’interessa i potencia la curiositat innata que té per descobrir.

A les imatges podem veure un dia qualsevol a l’aula on es troben al seu abast i de manera espontània la panera de metall. Tots acudeixen al seu voltant!