Tenim un nou element a l’aula, un coixí gegant! És sorprenent com un material pot provocar tot un recull de moments espectaculars. Així com reaccions que no t’esperes i que sorgeixen de manera espontània.

Aquests dies estem gaudint d’una col·lecció d’instants per observar vincles i relacions que evolucionen igual que evolucionen a nivell motriu. Pugen i baixen aprenent de cada error, com hi ha d’atrevits que s’animen, fins i tot, a posar-se drets fent ús d’un equilibri impressionant.

Amb aquest nou recurs es donen molts moments tan individuals com col.lectius. Comencen a aprendre a “jugar junts” i sobretot observem com es busquen entre ells per compartir les seves vivències.

Les audicions han de provocar una escolta activa que faciliti la comprensió de la música, que estimuli la mateixa musicalitat i faci aflorar la capacitat de relació, d’interpretació, de comparació i de construcció que repercuteixi en tots els àmbits de desenvolupament personal.

L’audició no només és rebre música, sinó que també té una repercussió emocional. Nosaltres com a adults podem expressar a través de les paraules si una obra musical ens ha agradat, si ens ha cansat, si ens ha posat tristos o melancòlics, però els petits expressen amb el moviment del cos, amb sons amb contingut emocional i amb la seva expressió general com han sentit la música. Podríem dir que els grans escoltem la música, tot i que emocionalment també ens afecta, i què els infants la “senten”.

Si a més a més, quan proposem una audició, l’acompanyem amb algun element, ens trobarem amb un conjunt de reaccions espectaculars. Aquestes són les reaccions que els nens i nenes de la classe Llimona ens regalen cada cop que fem “El ball dels mocadors”. Un plaer per a tots els sentits!!

This slideshow requires JavaScript.

La panera de metall és un recurs imprescindible a les aules de nadons i de nens d’un a dos anys. Amb ella els infants fan una activitat molt lliure, d’exploració de materials metàl·lics. L’infant tria l’objecte que li crida l’atenció i que desperta el seu interès. L’explora, el manipula, se’l posa a la boca, el sacseja, pica, … Amb aquest joc desenvolupem els seus sentits, la seva curiositat per conèixer els objectes (la seva forma, grandària, sabor, soroll, temperatura) de manera que permet treballar no només aspectes sensorials, sinó també aspectes lógico-matemàtics i de coordinació.

La panera conté aproximadament uns 30 elements i depèn molt de la dimensió d’aquesta. Quan un infant agafa un objecte l’examina, el xuma, el mossega, el fa “sonar”, està experimentant les diferents possibilitats de l’objecte i al mateix temps pot proporcionar cert consol quan arriben les molèsties de la dentició.

Un assortiment satisfactori dóna resposta a la seva constant pregunta, afavoreix la introducció de nou vocabulari, etc. Li facilita de poder triar allò que més l’interessa i potencia la curiositat innata que té per descobrir.

A les imatges podem veure un dia qualsevol a l’aula on es troben al seu abast i de manera espontània la panera de metall. Tots acudeixen al seu voltant!

Aquest mes és un mes ben diferent. És el mes del Carnestoltes, aquesta festa popular on tot és festa i disbauxa. Hem de presentar un nou amic que es quedarà a la classe amb nosaltres: en Tito. En Tito és un pallasso ben divertit que ens acompanyarà durant aquests dies tan especials. A més a més la seva història ajuda a descobrir com la màgia pot estar dins nostre, sense cap altre component, només la nostra imaginació.

Com podrem veure a les imatges, les cares dels nens i nenes de la classe Llimona transmeten la il·lusió que ens ha portat en Tito. Els més atrevits ja juguen amb ell i els altres el miren bocabadats.

Aquest matí a la classe Llimona han aparegut uns rotllos de paper penjats de la corda de la classe.

Un d’ells estava desenrotllat convidant que algú estirés d’ell. Tots els infants se’l miraven encuriosits fins que un infant s’ha decidit a estirar-lo. A poc a poc molts d’ells s’han animat a estirar del paper i s’han divertit molt fent-ho.

Un cop tots els rotllos s’han quedat buits, tot el paper que ha quedat per terra ha donat molt de joc: hem fet piles tot tirant-les amunt i veient com queien, ens hem amagat tot fent: “taaat“, alguns l’han anat trencant fent trossets petits i d’altres li han trobat la funció per mocar-se…

This slideshow requires JavaScript.