Després de les vacances de setmana santa que tan bé han anat, tornem  a l’escola amb les piles carregades i amb energies renovades.

Gairebé tots els infants es mostren contents de tornar i de veure’ns tant a nosaltres com amb als seus companys/es. Però tenim una companya nova que no coneixen; L’Elsa. Ella ha començat aquesta setmana i està cobrint la plaça que va deixar la Sophie.

l’Elsa aquests dies està fent adaptació amb la seva família, i alguns dels infants comencen a mostrar interès per conèixer-la i volen apropar-se.

Ara entre tots/es farem que es senti el més acollida i còmode possible, i intentarem que tingui una bona adaptació.

Benvinguda Elsa!!

Fa un parell de setmanes que ha començat a fer més caloreta, i veient els bons dies de sol que està fent, hem començat a sortir a estonetes al pati. Gairebé tots els infants gaudeixen d’aquest moment, però  hi ha d’altres que encara necessiten una mica més temps. A poc a poc els nens i nenes s’han anat habituant a aquest nou espai, i ja l’hem fet part del nostre dia a dia.

A mesura que els dies passen, els infants es fan una mica més grans,  i evolucionen tenint d’altres necessitats. Per això, nosaltres els hi proporcionen nous materials i espais d’aprenentatge.

El pati  és un espai que ofereix força llibertat per poder interactuar i relacionar-se amb altres infants, tocar altres tipus de materials i jugar amb ells.

Durant el mes de febrer hem fet diverses coses relacionades amb el Carnestoltes…

Primer varem crear un petit racó a l’estança al costat del mirall per tal de que els infants es poguessin mirar com es posaven disfresses, barrets i altres complements. Un altre dia varem experimentar amb confeti.  I per últim el divendres varem celebrar dues festes; una al matí amb els companys/es de la classe verda, i l’altra a la tarda amb les famílies.

A la festa del matí ens va visitar el Sr. Carnestoltes i el seu ajudant. Al principi alguns infants es van mostrar una mica desconfiats i els hi feia por, però a poc a poc van veure que eren dos personatges molt divertits que tiraven confeti i cantaven cançons.

La festa de la tarda va ser més relaxada ja que els infants estaven acompanyats de les seves famílies, i va ser un moment molt divertit.

Gràcies per voler compartir aquests moments amb nosaltres!!!

Al Gener a la classe Llimona vam començar a fer noves propostes d’activitats, i fins i tot fora de l’estança. Per exemple ens varem atrevir a oferir d’anar a la sala de llum a experimentar amb les taules de llum i ens varem quedar bocabadades de lo bé que va anar.

Els infants es van trobar la sala només amb la il·luminació de les taules de llum; hi havien dues, una amb farina de galetes i alguns estris, i una altra amb materials translúcids que deixaven passar la llum i creaven un  efecte molt bonic. Tota aquesta presentació estava acompanyada d’una música molt suau que convidava i creava un ambient força relaxat.

Els nens i nenes no van dubtar ni un moment en posar-se  mans a l’obra, i de seguida van començar a manipular tots els materials. Es va crear un ambient molt màgic i es respirava molta tranquil·litat i calma. Va ser una experiència molt positiva i que segur que repetirem.

A la classe Llimona els infants han experimentat molts canvis des del primer dia que varen començar l’escola; des de començar a caminar fins a dir les primeres paraules. Tots són canvis molt significatius i importants pel seu desenvolupament, però no tots estan relacionats amb el moviment o la parla, a l’hora de dinar també hi ha hagut un gran canvi.

A principi de curs tots els infants que es quedaven a dinar ho feien a la falda i gairebé tots menjaven triturats. Poc a poc els nens i nenes ens anaven dient el que necessitaven en cada moment.

Al poc temps de començar el curs varem observar que durant el matí hi havia uns quants nens i nenes que seien a la cadira per jugar. Quan són ells sols els que per si mateixos seuen sense cap ajuda és un dels indicadors que ens fa saber que ja poden estar preparats per començar a dinar a la taula i no a la falda. I així ho varem fer; vam posar una taula amb cadires i ells mateixos s’apropaven per seure a dinar. Això els aporta molta més autonomia durant aquests moments, ja que poden agafar els estris, menjar sols, tocar el menjar, etc…

Els infants són protagonistes de les seves pròpies accions i cadascú té el seu ritme, són ells mateixos els que ho marquen  i nosaltres com educadores hem de creure en les seves possibilitats. Per aquesta raó ens trobem nens i nenes que mengen completament sols, altres que necessiten ajuda, altres que mengen a la falda… Aquesta diversitat és la que fa especial i única a la classe llimona.