Amb l’arribada del Nadal, a l’escola festegem la tradició del Tió. Hi ha infants que ho fan a casa i d’altres que ho descobreixen per primera vegada aquí. Per aquest motiu, primerament, expliquem el conte del Pepet. El Pepet és un llenyataire que un dia s’emporta a casa un tronc molt estrany i màgic i que li agrada menjar pell de mandarina. Un cop els infants es familiaritzen amb aquesta història, els animem a buscar el nostre Tió al pati. Han sortit molt engrescats i animats. Junts cridàvem TIÓÓÓÓÓÓ…… fins que el Liam l’ha trobat amagadet dins d’una caixa somrient però amb molt de fred. Molts s’han animat agafar-lo i d’altres el miràvem des de la distància.

La Daniela, el Liam i el Thiago l’han acompanyat dins de la classe per tal que agafi una mica d’escalfor i l’hem tapat amb una tela. Durant aquests dies li donarem menjar a veure si aviat ens caga regalets el dia que el piquem.

A l’escola, els infants no sols aprenen dins les aules sinó que la seva necessitat d’aprenentatge va més enllà i sabem que els espais exteriors ofereixen un gran potencial per a la descoberta.

Sortir a l’aire lliure i tenir contacte amb la natura crea molts moments plens de vivències compartides i un munt d’oportunitats per descobrir i descobrir-se. El fet de tenir contacte amb l’exterior els hi permet relacionar-se amb la natura, que els hi toqui el sol i la brisa d’aire… conèixer la textura i la humitat de la sorra, trobar herbetes, pedres i fins i tot alguns insectes o petits éssers vius.

Un matí la Mireia va veure un cargol com estava amagat a les plantes del pati. El vam agafar, el vam observar i tractat amb cura. També li vam cantar la cançó del “Cargol treu banya” mentre treia les banyes i s’arrossegava per damunt d’una fusta. Els infants que estaven més interessats es van apropar a observar-lo i agafar-lo amb molta molta cura. El mateix va passar una tarda que va ploure una mica al matí i els infants anaven decidits a buscar cargols pel pati i vam veure un de ben gran.

Aquí us deixem algunes de les fotografies.

Com ja sabeu, la tardor va arribar a la classe Llimona i vam muntar un racó molt bonic sobre aquesta estació de l’any. En aquest racó tenim mocadors i davantals per fer de castanyers/es, pots elaborats amb pinyes, castanyes, atmetlles, fulles, etc; cascs de bolets i cargols i una taula d’experimentació amb molts fruits de la tardor (magranes, carbasses, taronges i llimones).

Teniem una carabassa molt gran a la classe i vam pensar que als infants els hi podria agradar manipular-la si la portávem a la cuina per bullir-la. I així ho vam fer!

Un matí vam preparar les taules de la classe amb diferents estris de cuina, tant de metall com de fusta i vam posar a l’abast d’ells la carabassa bullida en una safata gran, trossos per la taula i també trossos a dins d’alguns recipients.

Els infants de seguida es van apropar a veure què hi havia i tots es van engrescar a fer cuinetes. Molts d’ells la van tocar, manipular i inclús tastar, altres preferien agafar-la amb els estris, ja que la textura no els hi agradava gaire… però tots van gaudir d’aquest moment.

Us deixem algunes fotografies d’aquesta proposta manipulativa.

L’estona de dormir és un moment que a moltes famílies amoïna i és una rutina que com equip posem especial atenció.

Potser durant l’adaptació és l’hàbit que més resulta complicat, ja que per poder dormir, s’han de sentir suficientment segurs del seu ambient, mai no som tan vulnerables com durant la son. A més a més, cada nen i nena té una manera diferent d’agafar el son, hi ha tantes formes com infants hi ha.

Al llarg dels dies, hem aconseguit entre infants i educadores que es converteixi en una estona tranquil.la i un espai segur, sempre respectant la necessitat de cadascun d’ells i elles.

Ja ha passat gairebé un mes de quan vam començar. Alguns de vosaltres ja portàveu un any com a grup i d’altres ens incorporàvem de nou.

De mica en mica els infants ens han deixat veure essències de la seva personalitat i ja podem entreveure que ens quedaran moltes sorpreses per descobrir els uns dels altres.

Encara per alguns infants ens trobem en un moment d’adaptació. A vegades les entrades i sortides resulten difícils. Però cada cop més experimentem estones tranquiles, de jocs, d’interaccions i aprenetatges.

Com a escola, acompanyem a cada infant i vetllem per una atenció individualitzada donant una especial cura als moments d’alimentació, higiene i descans.

A continuació, us adjuntem algunes fotografies per tal que pugueu veure imatges que nosaltres vivim dia rere dia.

Moltes gràcies per la feinada que heu fet vosaltres com a família i la vostra comprensió.