Avui hem picat el tió a la classe llimona. Durant molts dies li hem donat menjar i hem jugat amb ell. En aquest mes, hem passat molts moments junts i l’hem tingut molt present. Per fi ja ha arribat el dia de picar per poder dir-li adéu i fins l’any vinent.

Els infants, de seguida, s’han engrescat i tots volien picar mentre cantàvem. La gran sorpresa ha vingut quan sota la manta hi havia regalets. Neules, contes, un pastís de fusta i orles amb les nostres fotografies, ens ha cagat, sembla que li hem donat molt menjar i no ha passat gens de gana.

I amb aquesta activitat acaba el primer trimestre, han estat uns mesos intensos, però hem aconseguit crear un grup molt bonic i divertit. Ells ja han fet els seus primer vincles i ja, sí que poden dir, que han compartit moltes vivències junts.

També ens acomiadem amb una mica de tristor i melancolia, ja que el Pau marxa i comença una nova etapa a una altra escola. Ben segur que el trobarem molt a faltar i fins que ens acostumem, el buscarem pels racons de la classe.

Us desitgem unes bones festes acompanyats per les persones que més estimeu.

Ens veiem al gener, molt canviats i amb moltes coses per explicar.

Amb l’arribada del Nadal, a l’escola festegem la tradició del Tió. Hi ha infants que ho fan a casa i d’altres que ho descobreixen per primera vegada aquí. Per aquest motiu, primerament, expliquem el conte del Pepet. El Pepet és un llenyataire que un dia s’emporta a casa un tronc molt estrany i màgic i que li agrada menjar pell de mandarina. Un cop els infants es familiaritzen amb aquesta història, els animem a buscar el nostre Tió al pati. Han sortit molt engrescats i animats. Junts cridàvem TIÓÓÓÓÓÓ…… fins que el Liam l’ha trobat amagadet dins d’una caixa somrient però amb molt de fred. Molts s’han animat agafar-lo i d’altres el miràvem des de la distància.

La Daniela, el Liam i el Thiago l’han acompanyat dins de la classe per tal que agafi una mica d’escalfor i l’hem tapat amb una tela. Durant aquests dies li donarem menjar a veure si aviat ens caga regalets el dia que el piquem.

A l’escola, els infants no sols aprenen dins les aules sinó que la seva necessitat d’aprenentatge va més enllà i sabem que els espais exteriors ofereixen un gran potencial per a la descoberta.

Sortir a l’aire lliure i tenir contacte amb la natura crea molts moments plens de vivències compartides i un munt d’oportunitats per descobrir i descobrir-se. El fet de tenir contacte amb l’exterior els hi permet relacionar-se amb la natura, que els hi toqui el sol i la brisa d’aire… conèixer la textura i la humitat de la sorra, trobar herbetes, pedres i fins i tot alguns insectes o petits éssers vius.

Un matí la Mireia va veure un cargol com estava amagat a les plantes del pati. El vam agafar, el vam observar i tractat amb cura. També li vam cantar la cançó del “Cargol treu banya” mentre treia les banyes i s’arrossegava per damunt d’una fusta. Els infants que estaven més interessats es van apropar a observar-lo i agafar-lo amb molta molta cura. El mateix va passar una tarda que va ploure una mica al matí i els infants anaven decidits a buscar cargols pel pati i vam veure un de ben gran.

Aquí us deixem algunes de les fotografies.

Com ja sabeu, la tardor va arribar a la classe Llimona i vam muntar un racó molt bonic sobre aquesta estació de l’any. En aquest racó tenim mocadors i davantals per fer de castanyers/es, pots elaborats amb pinyes, castanyes, atmetlles, fulles, etc; cascs de bolets i cargols i una taula d’experimentació amb molts fruits de la tardor (magranes, carbasses, taronges i llimones).

Teniem una carabassa molt gran a la classe i vam pensar que als infants els hi podria agradar manipular-la si la portávem a la cuina per bullir-la. I així ho vam fer!

Un matí vam preparar les taules de la classe amb diferents estris de cuina, tant de metall com de fusta i vam posar a l’abast d’ells la carabassa bullida en una safata gran, trossos per la taula i també trossos a dins d’alguns recipients.

Els infants de seguida es van apropar a veure què hi havia i tots es van engrescar a fer cuinetes. Molts d’ells la van tocar, manipular i inclús tastar, altres preferien agafar-la amb els estris, ja que la textura no els hi agradava gaire… però tots van gaudir d’aquest moment.

Us deixem algunes fotografies d’aquesta proposta manipulativa.

L’estona de dormir és un moment que a moltes famílies amoïna i és una rutina que com equip posem especial atenció.

Potser durant l’adaptació és l’hàbit que més resulta complicat, ja que per poder dormir, s’han de sentir suficientment segurs del seu ambient, mai no som tan vulnerables com durant la son. A més a més, cada nen i nena té una manera diferent d’agafar el son, hi ha tantes formes com infants hi ha.

Al llarg dels dies, hem aconseguit entre infants i educadores que es converteixi en una estona tranquil.la i un espai segur, sempre respectant la necessitat de cadascun d’ells i elles.