Resistirem!!!

Benvolgudes famílies,

Aquesta situació tan excepcional que estem vivint ens posa a prova dia a dia. Imaginem que cadascú de vosaltres i cada nen i nena estarà vivint aquesta situació de forma diferent, però com a societat, és sents dubte un trasbals que ens fa estar alerta constantment, desitjant que les persones properes i a les quals estimem no estiguin en una situació de risc.

Hi ha una reflexió que sempre està present a les reunions amb les mestres, relacionada a  com acompanyem als infants en el seu dia a dia; “els infants estaran bé, quan nosaltres estiguem bé, els ajudarem a estar més tranquils, quan nosaltres ens mostrem més tranquil·les”.  Que difícil en aquests moments, oi?? Ara que se’ns acumulen mil coses al cap, preocupacions, feina, atenció als infants, atendre la casa…..!!!! Tenir un moment de solitud per extreure la ràbia ens pot anar bé.

Per tots aquests motius, des de l’escola us volem enviar molts ànims i abraçades, i esperem que ens puguem veure al més aviat possible.

També voldriem aprofitar aquesta entrada, per agrair especialment a totes les famílies de l’escola que treballen com a personal sanitari o vinculades a llocs de feina que tenen a veure amb serveis d’urgències, així com d’altres feines que són imprescindibles per tal que la gran majoria de les persones ens puguem quedar a casa, per tots ells i elles; mil gràcies pel que esteu fent!!! Mil gràcies pels vostres esforços!!!!

Les notícies de l’actualitat ens aniran guiant, poca cosa més us podem dir de la tornada a les aules. Seguiu amb atenció el que vagi marcant la Generalitat de Catalunya relacionat amb la reobertura dels centres i des de l’escola, arribat el cas, us informarem.

Moltes gràcies  per totes les mostres d’afecte que hem rebut durant aquests dies, cuideu-vos molt.

Una abraçada,

Yolanda i Tamara

Junts fem camí. Classe Xaloc

Ja fa tres setmanes que aquesta pandèmia va fer que tanquéssim la nostra escola.
Durant aquest temps suposo que hem viscut diverses emocions i sentiments. Esperem que tots i totes estigueu bé.
Per nosaltres no ha estat diferent. Ha sorgit, la por, l’alegria, la tristesa, l’enuig i la incertesa. Incertesa per quan acabarà tot això, i a més a més, ens apareix la il·lusió i les ganes per tornar a agafar la nostra rutina.

Tot aquest temps ens hauria de servir per valorar les petites coses del nostre dia a dia; la feina, el camí cap aquesta, el retrobament amb les nostres famílies, les estones de parc, els riures amb els amics, els plans 
Però sabeu que té això de positiu? Doncs que no sabem quan però si sabem que tornarem. Ho estem fent molt bé. Entre tots des de casa ho estem aconseguint.
I és en aquest moment de tornada a la nostra vida, quan ens trobarem a  l’escola per acomiadar-nos com a classe Xaloc. Vull pensar que encara ens queden dies per gaudir com a grup abans de deixar l’escola dels petits.
El nostre camí junts van començar el setembre del 2017 i mentre avançàvem per la línia del temps, s’anaven incorporant nous passatgers igual que altres han hagut d’agafar un altre camí però tots hem aconseguit que els nostres dies siguin únics i irrepetibles.

És per això que us trobem a faltar moltíssim.
En realitat, tenim disset motius pels quals enyorem tant la nostra escola:
– Pels somriures escandalosos de la Noah.
– Per les infinites preguntes de la Iria i com ens cuida.
– Per les abraçades de la Cloe quan entra a l’escola.
– Pel “Chico malo” que ens canta el Nil cada dia.
– Pel somriure tímid, ple d’inquietuds, de la Júlia.
– Per escoltar la veu de l’Emma.
– Per quan l’Abril ens diu que ens hem equivocat entre rialles.
– Per totes les vegades que ens deixa sense paraules el Bruno R.
– Per la mirada de la Martina que t’arriba al cor.
– Per la timidesa de la Nina.
– Per la forma que té la Vera de fer-nos conscients que som importants per ella.
– Per la il·lusió del Jan per les sorpreses.
– Per la bondat i noblesa de l’Omar.
– Per les converses amb el Bruno P acabades en abraçades.
– Per l’humor del Martín i pel primer somriure que rebem cada matí quan anem a l’acollida.
– Per la felicitat que transmet l’Helena quan està jugant.
– I per últim i no menys important per la forma que té la Sofia d’estimar-nos.

Per tot això i molt més, us esperem a la classe Xaloc.
Gaudiu, ara, de la unió familiar que aviat recuperarem les nostres històries.

P.D. Malgrat la situació sigui aquesta, penseu que avui comencem les vacances de Setmana Santa i les vacances sempre són vacances!!!!!
Petonets a tots i envieu molts més als iaios i a les iaies de la classe Xaloc que també trobem a faltar!!!!

Jessica , Laura, Mireia i Jessi.

Moments per sentir. Classe Rosa.

Hola famílies, com esteu? Esperem que vosaltres i tots els vostres estimats estiguin bé. La Laura, la Mireia, la Jésica i jo estem bé. Cada dia pensem en vosaltres, sabem que cada família és un món i cadascú té una situació diferent, el que segur que és igual per tots, és la incertesa del moment i com les emocions estan ballant cada dia al seu aire. Ara és moment de deixar sentir i de poder anar reconeixent i recol·locant totes aquestes emocions, de tenir paciència però sobretot de repartir molt d’amor.

En els que més pensem són en els petits i petites; com estaran? Com ho portaran? Hauran crescut molt? El que tenim molt clar és que de ben segur estaran gaudint de moments en família ben macos i divertits, i que quan ens tornem a veure tindran moltes coses per explicar-nos. Vosaltres famílies segurament tindreu dies de tot, dies en els quals ja us està bé quedar-vos a casa i gaudir de tants jocs amb els vostres fills i d’altres dies que ja no podeu més i que penseu quan s’acabarà això. Tota aquesta situació és nova per tots i mai ens hem vist en una com aquesta, intento pensar en què dir-vos i no em surten les paraules, només puc pensar en com trobo molt a faltar l’escola i als vostres fills; els jocs amb l’Adriana, les mirades del Roger, el riure contagiós de la Nora, la timidesa amorosa de la Triana, l’energia del Pau, els petons tímids del Joel, les converses amb la Claudia, les cançons de l’Aina, la manera de cridar-me de l’Omar, les abraçades de l’Albert, la tendresa de l’Amélie, els bons dies plens d’amor de l’Abigail, la innocència de l’Eric, les expressions tan divertides de l’Alex, la serenitat de l’Andrea, la picardia de l’Arlet i el somriure de la Maria. Aquestes petites coses i moltes més són les que ens donen força quan estem a l’escola, però ara hem de pensar a cuidar-nos i cuidar, en què cada cop queda menys per recuperar tots aquests moments, i en què ho estem fent bé molt i molt bé!!

Ens veiem molt aviat! Mireia, Laura, Jésica i Marisol

Desconnectar per tornar a connectar. Classe Blava

Benvolguda classe Blava, després d’aquests dies confinats només tenim paraules d’agraïment. Enhorabona pares, enhorabona nens i nenes perquè ho esteu fent molt bé. Són moments durs, intensos, però és un moment de desconnectar de l’exterior per reconnectar amb els més íntims. Famílies, gràcies per seguir amb les rutines, gràcies per aprendre a tornar a aprendre, gràcies per recordar i tornar a sentir allò tan viu de quan éreu petits.

Des de la distància la Núria, la Sara i la Sandra volem enviar-vos forces i animar-vos, ja que cada dia queda menys, que els herois per als nens i nenes sou vosaltres. Teniu mil i una activitats, contes, receptes, cançons… molts recursos i ajudes. La nostra intenció només pretén ajudar a fer més amè el confinament.

Recordeu sempre: en els moments més durs la família és un pilar essencial amb qui recolzar-se i amb qui sortir-se’n.

La classe Blava té una singularitat especial, cadascun dels infants és únic i tots aporten energia i fortalesa, esperem que ara ho facin dins de casa.

Us deixem aquesta cançó tan maca per a reconnectar junts en família.

Una forta abraçada i fins aviat.

Dins el nostre cor … Classe Grisa

Aquests dies sabem que són difícils, tot ha canviat, ens hem de cuidar … i quedar-nos a casa!

Malgrat lque la distància ens queden els records. Records molt bonics que ens donen els ànims, la força i l’esperança de tornar-nos a veure. Són records que escurcen les distàncies, ens donen l’escalfor d’una intensa abraçada i ens fa sentir que no estem sols. Són records que ens dibuixen somriures i … Ens omplen el cor!

 És per això que volem compartir-los amb vosaltres perquè tot s’acabi aviat i …

Poder  tornar a eixugar les llagrimetes del Fabio, perquè es quedi més tranquil quan marxi la seva mare; 

per preguntar a la Isabella on és la seva gosseta Dora i ens contesti tota il·luminada … “está en la casa Dora”

per tornar a veure picar l’ullet al Bruno i  veure el seu somriure encantador, quan arriba a l’aula amb la seva iaia i que ens fa riure tant de bon matí;

 per tornar a veure el  Guillermo com estira del seu pare perquè es quedi a jugar a la classe i compartir el seu joc;

per sentir el somriure tan bonic de la Mariam i veure com li brillen els ullets quan li diem alguna cosa;

per veure l’alegria que s’encomana a la classe quan entren el Mohamed i el Farid i ens mostren el seu afecte fent-nos una gran abraçada;

per sentir cantar al Iago i ens ensenyi noves i boniques cançons que aprèn amb els seus pares,

per conversar amb la Júlia i ens expliqui amb picardia les seves aventures; 

perquè ens mostri la Sofía com xiula a la classe i ens digui el seu  gràcies a tot;

per veure riure a la Romina, sentir la seva mirada i el seu “OK”;

per sentir el Pol quan marxa la seva iaia i amb la seva gràcia ens expliqui que ha anat a comprar el pa i a prendre un cafè;

per sentir a la Carla tots els matins donant el “parte” de qui vindrà a buscar-la aquell dia o qui es queda a casa;

de tornar a riure amb el Christian quan observem que va darrere nostre, en silenci i fent-se el “despistat”, desendreçant tot el que nosaltres anem endreçant;

per tornar a veure les construccions tan magnífiques del Gabriel i tornar-lo a veure ballar en companyia dels seus companys/es;

per tornar a veure els rinxols del Thiago i acollir les seves floretes que ens porta de bon matí amb la seva simpatia i energia.

Perquè trobem a faltar tot això en el nostre dia a dia, als vostres nens/es i com no, a tots vosaltres estimades famílies.

Us enviem molts ànims i una abraçada molt forta de part de les educadores de la Classe Grisa.

 

Ens veiem aviat

Antonia    Silvia     Jéssica