Ja fa tres setmanes que aquesta pandèmia va fer que tanquéssim la nostra escola.
Durant aquest temps suposo que hem viscut diverses emocions i sentiments. Esperem que tots i totes estigueu bé.
Per nosaltres no ha estat diferent. Ha sorgit, la por, l’alegria, la tristesa, l’enuig i la incertesa. Incertesa per quan acabarà tot això, i a més a més, ens apareix la il·lusió i les ganes per tornar a agafar la nostra rutina.

Tot aquest temps ens hauria de servir per valorar les petites coses del nostre dia a dia; la feina, el camí cap aquesta, el retrobament amb les nostres famílies, les estones de parc, els riures amb els amics, els plans …
Però sabeu que té això de positiu? Doncs que no sabem quan però si sabem que tornarem. Ho estem fent molt bé. Entre tots des de casa ho estem aconseguint.
I és en aquest moment de tornada a la nostra vida, quan ens trobarem a  l’escola per acomiadar-nos com a classe Xaloc. Vull pensar que encara ens queden dies per gaudir com a grup abans de deixar l’escola dels petits.
El nostre camí junts van començar el setembre del 2017 i mentre avançàvem per la línia del temps, s’anaven incorporant nous passatgers igual que altres han hagut d’agafar un altre camí però tots hem aconseguit que els nostres dies siguin únics i irrepetibles.

És per això que us trobem a faltar moltíssim.
En realitat, tenim disset motius pels quals enyorem tant la nostra escola:
– Pels somriures escandalosos de la Noah.
– Per les infinites preguntes de la Iria i com ens cuida.
– Per les abraçades de la Cloe quan entra a l’escola.
– Pel “Chico malo” que ens canta el Nil cada dia.
– Pel somriure tímid, ple d’inquietuds, de la Júlia.
– Per escoltar la veu de l’Emma.
– Per quan l’Abril ens diu que ens hem equivocat entre rialles.
– Per totes les vegades que ens deixa sense paraules el Bruno R.
– Per la mirada de la Martina que t’arriba al cor.
– Per la timidesa de la Nina.
– Per la forma que té la Vera de fer-nos conscients que som importants per ella.
– Per la il·lusió del Jan per les sorpreses.
– Per la bondat i noblesa de l’Omar.
– Per les converses amb el Bruno P acabades en abraçades.
– Per l’humor del Martín i pel primer somriure que rebem cada matí quan anem a l’acollida.
– Per la felicitat que transmet l’Helena quan està jugant.
– I per últim i no menys important per la forma que té la Sofia d’estimar-nos.

Per tot això i molt més, us esperem a la classe Xaloc.
Gaudiu, ara, de la unió familiar que aviat recuperarem les nostres històries.

P.D. Malgrat la situació sigui aquesta, penseu que avui comencem les vacances de Setmana Santa i les vacances sempre són vacances!!!!!
Petonets a tots i envieu molts més als iaios i a les iaies de la classe Xaloc que també trobem a faltar!!!!

Jessica , Laura, Mireia i Jessi.