Sant Jordi a la Classe Xaloc

Dies abans de la Diada de Sant Jordi a la classe Xaloc vam començar a explicar la seva llegenda i cantar les cançons. Els agrada molt la història i per això, quan vam portar les disfresses de Sant Jordi, la princesa i el Drac ho viuen amb molta intensitat. Es posen a la pell de cada personatge i representen el conte de forma espontània.

Una altra activitat que es fa cada curs quan arriben aquestes dates és la sortida a la biblioteca. és molt emocionant! sortir de l’escola i anar fins allà.

Ens espera la Laura, que ens explica un conte. Aquest any ha estat “de què fa gust la lluna?”. L’hem gaudit i també hem tingut una estona lliure en la qual podíem mirar contes de la biblioteca.

I per fi arriba el dia que ens fan la representació. La Yolanda, la Tamara, la Raquel i la Marta venen disfressades i expliquen la llegenda. Estem molt atents i gaudim moltíssim. Per acabar cantem la cançó del drac i tenim l’oportunitat de posar-nos sota el drac.

Cal dir que Sant Jordi es gaudeix intensament quan estem al grup de grans i aquest any no ha estat una excepció.

Un dia qualsevol a la classe Xaloc

Un dia qualsevol a l’aula de la classe Xaloc, els nens solen estar jugant lliurement amb els materials, joguines i espais que tenen al seu abast.

Pot semblar que hi ha un ambient de soroll i desordre, però si t’atures i observes cada grup hi ha un joc organitzat, equilibrat i on els infants s’estructuren i troben un espai i un temps que ells mateixos escullen.

A les següents imatges es pot veure que els infants estan concentrats en els seus jocs i les seves tasques. Hi ha moments en els quals estan jugant de forma individual i d’altres busquen un company amb el qual compartir aquesta estona.

El fet és que mitjançant el joc els infants aprenen a organitzar el món que l’envolta i anar coneixent-se a sí mateixos.

Primera sortida de la classe Xaloc: la policia

Estem molt emocionats ja que avui farem la primera sortida a l’escola. La policia municipal ens recollirà a l’aula i ens portarà a veure el seu cotxe.

Quan arribem darrere de l’escola ens trobem un altre policia que ens espera amb el seu cotxe. Ens agrada moltíssim veure un de tan a prop. Ens expliquen vàries coses: mitjançant un conte ens recorden que és molt important anar asseguts en una cadireta i amb el cinturó corda si anem en cotxe, amb uns cartells i una breu explicació ens ensenyen què cal fer davant els semàfors i els passos de vianants. Això ens ho mostren i ho podem practicar en petits grups. La veritat que ho fem molt bé.

Després arriba allò que esperàvem i és que encenen els llums i els tres tipus de sirenes que poden posar. Primer més fluixet i en acabat molt més fort.

Finalment ens mostren un “micro” que tenen connectats als altaveus del cotxe i ens permeten acostar-nos i saludar o cantar alguna cançó. Molts de nosaltres ens animem a fer-ho.

Hi ha una última sorpresa i és que ens regalen un conte per l’aula i gorres per poder fer nosaltres de policies.

La veritat que hem gaudit moltíssim, una primera excursió molt especial on hem après i recordat coses molt importants per la nostra seguretat al carrer.

La farina a la classe Xaloc

A l’aula Xaloc ens agrada molt fer activitats de manipulació. És per això que vam presentar la proposta de la farina blanca.

El grup està dividit i mentre alguns companys i companyes fan psico els altres estem a l’aula preparats per l’experimentació.

Els infants troben la farina i estris per manipular-la a la taula. Deixem que ells facin de forma lliure. Mitjançant la seva pròpia activitat, la imitació dels d’altres i la conversa entre ells van descobrint què poden fer amb aquest material sensorial: parlem del color, del tacte, del gust…

Es tracta d’un element versàtil amb moltes possibilitats, ja que poden fer trasvassaments, embrutar-se o fer formes…

Van estar molt concentrats i gaudint de l’activitat de forma tranquil·la i relaxada. Són moments que als adults ens permeten veure com aprenen, experimenten i gaudeixen de materials senzills, però que ofereixen infinitat d’opcions de joc.

Junts fem camí. Classe Xaloc

Ja fa tres setmanes que aquesta pandèmia va fer que tanquéssim la nostra escola.
Durant aquest temps suposo que hem viscut diverses emocions i sentiments. Esperem que tots i totes estigueu bé.
Per nosaltres no ha estat diferent. Ha sorgit, la por, l’alegria, la tristesa, l’enuig i la incertesa. Incertesa per quan acabarà tot això, i a més a més, ens apareix la il·lusió i les ganes per tornar a agafar la nostra rutina.

Tot aquest temps ens hauria de servir per valorar les petites coses del nostre dia a dia; la feina, el camí cap aquesta, el retrobament amb les nostres famílies, les estones de parc, els riures amb els amics, els plans 
Però sabeu que té això de positiu? Doncs que no sabem quan però si sabem que tornarem. Ho estem fent molt bé. Entre tots des de casa ho estem aconseguint.
I és en aquest moment de tornada a la nostra vida, quan ens trobarem a  l’escola per acomiadar-nos com a classe Xaloc. Vull pensar que encara ens queden dies per gaudir com a grup abans de deixar l’escola dels petits.
El nostre camí junts van començar el setembre del 2017 i mentre avançàvem per la línia del temps, s’anaven incorporant nous passatgers igual que altres han hagut d’agafar un altre camí però tots hem aconseguit que els nostres dies siguin únics i irrepetibles.

És per això que us trobem a faltar moltíssim.
En realitat, tenim disset motius pels quals enyorem tant la nostra escola:
– Pels somriures escandalosos de la Noah.
– Per les infinites preguntes de la Iria i com ens cuida.
– Per les abraçades de la Cloe quan entra a l’escola.
– Pel “Chico malo” que ens canta el Nil cada dia.
– Pel somriure tímid, ple d’inquietuds, de la Júlia.
– Per escoltar la veu de l’Emma.
– Per quan l’Abril ens diu que ens hem equivocat entre rialles.
– Per totes les vegades que ens deixa sense paraules el Bruno R.
– Per la mirada de la Martina que t’arriba al cor.
– Per la timidesa de la Nina.
– Per la forma que té la Vera de fer-nos conscients que som importants per ella.
– Per la il·lusió del Jan per les sorpreses.
– Per la bondat i noblesa de l’Omar.
– Per les converses amb el Bruno P acabades en abraçades.
– Per l’humor del Martín i pel primer somriure que rebem cada matí quan anem a l’acollida.
– Per la felicitat que transmet l’Helena quan està jugant.
– I per últim i no menys important per la forma que té la Sofia d’estimar-nos.

Per tot això i molt més, us esperem a la classe Xaloc.
Gaudiu, ara, de la unió familiar que aviat recuperarem les nostres històries.

P.D. Malgrat la situació sigui aquesta, penseu que avui comencem les vacances de Setmana Santa i les vacances sempre són vacances!!!!!
Petonets a tots i envieu molts més als iaios i a les iaies de la classe Xaloc que també trobem a faltar!!!!

Jessica , Laura, Mireia i Jessi.