Segur que heu jugat al Tat de forma inconscient, sense saber ben bé el perquè, però sabent que és un joc que forma part de la cultura d’infància. Potser perquè hi van jugar amb vosaltres, o perquè heu vist a algú jugar-hi i heu pogut gaudir del riure encomanadís de les petites i  petits. 

Les nenes i els nens juguen a amagar-se pel plaer de ser trobats. La desaparició es relaciona amb la pèrdua d’un mateix. Per a ells desaparèixer vol dir deixar d’existir en totes les seves vessants: si em tapo els ulls, ja no existeixo; si m’amago, ja no existeixo; sempre que no em vegin.

Oferir a les nenes i nens espais on poder “desaparèixer” les/els ajuda en aquesta construcció de la pròpia existència. És gratificant veure l’emoció als seus rostres quan retornen en sí mateixes/os, quan són trobades/ts, quan el plaer envaeix el seu cos dient-los: ets aquí!