L’hora de dinar a l’escola és també un hàbit que els infants han anat coneixent al llarg del curs. És un hàbit perquè es repeteix dia a dia i això el converteix en una seqüència predictible, que permet als infants preveure el que passarà i actuar en conseqüència. La repetició fa que els infants es sentin segurs perquè saben el que succeirà i això els ajuda a mostrar-se més autònoms. De fet, només cal separar les taules de la paret perquè els infants que es queden a dinar busquin el seu lloc a taula. Simultàniament, els companys/es que marxen a casa, també reclamen la seva pròpia rutina, que pot ser ajudar a repartir els pitets o el seu tros de pa.

Seguint la mateixa línia, el menjar es serveix a taula, com a gest de cura i respecte cap a la seva persona. Primer es mostra i desrpés s’ofereix. A aquestes alçades de curs, cal dir que els infants fan un ús dels estris, en aquest cas les culleres, prou acurat. Malgrat tot, les educadores ens mostrem molt a prop per oferir el nostre acompanyament sempre que mostrin aquesta necessitat o desig, fent ús d’una segona cullera.

Així doncs, a mesura que van acabant es van aixecant i fent ús de les tovalloles húmides els ajudem a rentar-se i preparar-se per anar a dormir.

Us deixem un petit recull d’aquests moments.