L’hora de dinar a l’escola és també un hàbit que els infants han anat coneixent al llarg del curs. És un hàbit perquè es repeteix dia a dia i això el converteix en una seqüència predictible, que permet als infants preveure el que passarà i actuar en conseqüència. La repetició fa que els infants es sentin segurs perquè saben el que succeirà i això els ajuda a mostrar-se més autònoms. De fet, només cal separar les taules de la paret perquè els infants que es queden a dinar busquin el seu lloc a taula. Simultàniament, els companys/es que marxen a casa, també reclamen la seva pròpia rutina, que pot ser ajudar a repartir els pitets o el seu tros de pa.

Seguint la mateixa línia, el menjar es serveix a taula, com a gest de cura i respecte cap a la seva persona. Primer es mostra i desrpés s’ofereix. A aquestes alçades de curs, cal dir que els infants fan un ús dels estris, en aquest cas les culleres, prou acurat. Malgrat tot, les educadores ens mostrem molt a prop per oferir el nostre acompanyament sempre que mostrin aquesta necessitat o desig, fent ús d’una segona cullera.

Així doncs, a mesura que van acabant es van aixecant i fent ús de les tovalloles húmides els ajudem a rentar-se i preparar-se per anar a dormir.

Us deixem un petit recull d’aquests moments.

Durant tot el curs, a la classe Lila, hi ha hagut un telèfon a l’abast dels infants.
Varen començar observant-lo o manipulant-lo, fent principalment el joc d’encaixar-lo al seu lloc.
Actualment, fan un ús més. Amb l’inici de l’adquisició de la parla, moltes i molts l’agafen i criden els seus éssers estimats; “mama”, “papa”, “tata”, “iaia”,… També saluden algú dient “hola!” o inicien petites converses, xerrant o balbucejant. Hi ha paraules que s’entenen i d’altres que queda per a ells el que volen dir amb una intenció clara.

Us deixem un petit recull d’aquest joc que estem vivint en aquest moment, on agafen el telèfon amb empenta i fan la seva.

A la classe Lila tenim una iaia que ens ajuda a cosir elements de joc pedagògic per l’escola i n’estem molt agraïdes i agraïts!

Tant és que anem repetint de tant en tant i li demanem propostes noves, com en el cas del plafó de tela amb butxaquetes i cremalleres.

Partint de l’observació dels infants; d’ells manifestant un interès molt ferm en obrir les motxilles, vam demanar-li si ens podia fer aquesta proposta. I ha estat tot un èxit!

Hi ha qui va i prova i no les pot obrir. Qui les obre i les tanca. Qui obre tanca i treu petits tresors amagats. Qui torna a amagar troballes i tanca les cremalleres. Qui s’alegra! Qui es frustra, ja que està en procés d’aprenentatge i no és capaç encara de poder fer-ho, però el repte segueix per tal que puguin anar superant-se a poc a poc. Qui li agrada. Qui mostra sorpresa. Qui explora sigil·losament, etc.

Us deixem un seguit de fotografies per tal que podeu comprovar que passa en aquests moments.

Moltes gràcies, àvia Maria!

Els infants de la classe Lila comencen a mostrar interès per fer les coses de manera autònoma i aporten fets que la majoria són ben capaços d’iniciar aquest procés, com ara veure aigua soletes i solets. Solen anar allà on hem disposat els gots per veure quan tenen set. De vegades també volen jugar i quan ho detectem els convidem a anar a jugar a la classe.
També col·laboren i comencen petits gestos a l’hora de rentar-se les mans, com ara dirigir-se a agafar el sabó, tot i que encara no poden saben anticipadament que ho fem servir i posen la mà a sota, intenten estrènyer o fins i tot ens apropen el pot a nosaltres. Igualment hi ha qui s’inicia en fregar-se les mans o rentar-se la cara. Molts reconeixen i agafen la seva tovallola, alguns s’eixuguen i per sorpresa nostra molts saben penjar de nou la tovallola al seu lloc.

Durant el matí donem aigua, fruita i bastonets de pa per tal que els infants tinguin un moment on puguin fer un tast de menjar fins a l’hora de dinar.

Hi ha infants que potser han esmorzat poquet a l’escola o a casa, d’altres perquè els hi bé de gust o no, però la gran majoria sempre estan disposats a menjar fruita. Els agrada força i quan trèiem el platet, solen apropar-se per veure que l’hi oferim i decideixen que els hi ve més de gust.

Us deixem una mostra d’aquest petit moment de fruita.