Ja ha passat un temps en el qual tenim molt present els primers dies de cada infant a la nostra estança. Són dies en els quals ha estat molt important l’acompanyament  que hem fet a cadascú per tal que a poc a poc es vagin familiaritzant amb un nou entorn, amb un espai ple de materials i objectes pensats per a ells/elles, amb altres infants que són els seus companys/es i,  altres adults, educadores i altres famílies.

Aquests dies han estat el punt de partida en la creació dels lligams afectius positius que garantiran que l’infant i la seva família se sentin segurs i còmodes.

Les famílies en han facilitat i ensenyat la individualitat del seu fill/a, el propi ritme, les maneres de fer, etc. Per estar atents i acollir-los amb tot el respecte i el nostre amor.

En aquest temps els infants ens han anat coneixent, on la nostra veu i els nostres braços han intentat donar calma, pau, seguretat i confiança i, on les mirades i somriures s’han intercanviat com una resposta de gratitud a aquest acolliment.

Poc a poc hem anat observant en alguns d’ells petits canvis i alhora ben grans que tenen a veure amb aquesta confiança i seguretat en l’adult, com l’acceptació de l’aliment per part d’aquest o deixant-se als nostres braços vèncer per la son o dormint en un nou llitet. A mesura que anàvem satisfent aquestes necessitats tant importants els infants es mostràvem més tranquils, col·laboradors, més curiosos per gaudir de totes les propostes que oferim de joc.