El primer agent de socialització per a l’infant és la seva família, el seu entorn més proper per mitjà del qual aprendrà les primeres paraules i les primeres pautes de conducta. Posteriorment, en una segona fase de la seva sociabilitat, intervindran altres agents socials que d’alguna manera substitueixen la responsabilitat familiar en més o menys grau, com són l’escola i els companys/es.

L’escola bressol ofereix als nens i nenes la possibilitat d’establir relacions amb altres infants i també amb altres adults. Perquè els infants puguin adquirir habilitats socials és necessari crear un clima de confiança on es puguin sentir segurs, tranquils i respectats. A través del joc aprenen a relacionar-se: compartint, cooperant, fent les primeres amistats…

Moments de contacte físic, complicitat, consol i ajuda, abraçades, sons i verbalitzacions, mirades, corredisses i empentes, totes elles enmig d’una varietat infinita, i que poden ser interpretades segons el context i la tipologia, i també des de la mirada de l’adult, com a jocs i relacions riques o bé, en alguns casos, conflictes.

Des de l’escola entenem com a socialització el fet d’establir relacions amb l’entorn, entre iguals i amb adults. Des del primer moment que l’infant entra a l’escola forma part d’un sistema amb unes necessitats, pautes i valors que haurà d’adaptar als seus aprenentatges, vivències i relacions que té adquirides fins aquest moment. En formar part d’un grup, l’infant haurà d’aprendre a tolerar, saber esperar, compartir espais i referents, per poder conviure i gaudir de la relació entre iguals amb tot el que això implica.

Amb les relacions entre iguals, amb els adults, i amb el joc; l’infant pot conèixer el món que l’envolta, la seva pertinença, es coneix a si mateix i construeix el seu jo, comença a socialitzar-se.

L’amor verdader no és una altra cosa que el desig inevitable d’ajudar a l’altre perquè sigui qui és. Jorge Bucay.