Visca Sant Jordi, la princesa i el drac ! Classe Grisa

Arriba una dada molt especial a l’escola. La diada de Sant Jordi, una dada que captiva als infants que se senten atrets per la mil·lenària llegenda. La narració de contes és una proposta que diàriament fem servir a l’aula grisa i lligat a la celebració de Sant Jordi ho vam fer d’una manera molt especial: amb una representació, on els infants van poder gaudir dels personatges: la princesa, el cavaller i el drac, i van poder caracteritzar-se de tots els personatges amb un petit racó de disfresses que vam posar a l’aula.

També, tot relacionat amb aquesta dada, vam fer una sortida a la biblioteca, on van poder gaudir d’una sessió de contes: la Laura, la noia de la biblioteca ens va explicar el conte: De què fa gust la lluna? I després tots els infants van compartir una estoneta de mirar contes que ells mateixos triaven.

La classe Grisa surt al parc a veure a la policia

Aquest curs no ens podíem perdre l’activitat de la policia del nostre poble. Així doncs, tot i no poder pujar al cotxe, els policies ens han apropat al seu ofici i ens han explicat unes quantes normes de seguretat viària, com ara: si està en vermell pels vianants no podem passar, si està de color verd sí…. També ens han explicat un conte on una família portava un osset, el Sam i no anava lligat i es donava un cop i han explicat als infants la importància de portat el cinturó al cotxe.

Han fet sonar la sirena, han posat les llums i han deixat que qui volgués cantés cançons pel micro de l’emissora. Podem dir que la sortida va ser tot un èxit.

Dins el nostre cor … Classe Grisa

Aquests dies sabem que són difícils, tot ha canviat, ens hem de cuidar … i quedar-nos a casa!

Malgrat lque la distància ens queden els records. Records molt bonics que ens donen els ànims, la força i l’esperança de tornar-nos a veure. Són records que escurcen les distàncies, ens donen l’escalfor d’una intensa abraçada i ens fa sentir que no estem sols. Són records que ens dibuixen somriures i … Ens omplen el cor!

 És per això que volem compartir-los amb vosaltres perquè tot s’acabi aviat i …

Poder  tornar a eixugar les llagrimetes del Fabio, perquè es quedi més tranquil quan marxi la seva mare; 

per preguntar a la Isabella on és la seva gosseta Dora i ens contesti tota il·luminada … “está en la casa Dora”

per tornar a veure picar l’ullet al Bruno i  veure el seu somriure encantador, quan arriba a l’aula amb la seva iaia i que ens fa riure tant de bon matí;

 per tornar a veure el  Guillermo com estira del seu pare perquè es quedi a jugar a la classe i compartir el seu joc;

per sentir el somriure tan bonic de la Mariam i veure com li brillen els ullets quan li diem alguna cosa;

per veure l’alegria que s’encomana a la classe quan entren el Mohamed i el Farid i ens mostren el seu afecte fent-nos una gran abraçada;

per sentir cantar al Iago i ens ensenyi noves i boniques cançons que aprèn amb els seus pares,

per conversar amb la Júlia i ens expliqui amb picardia les seves aventures; 

perquè ens mostri la Sofía com xiula a la classe i ens digui el seu  gràcies a tot;

per veure riure a la Romina, sentir la seva mirada i el seu “OK”;

per sentir el Pol quan marxa la seva iaia i amb la seva gràcia ens expliqui que ha anat a comprar el pa i a prendre un cafè;

per sentir a la Carla tots els matins donant el “parte” de qui vindrà a buscar-la aquell dia o qui es queda a casa;

de tornar a riure amb el Christian quan observem que va darrere nostre, en silenci i fent-se el “despistat”, desendreçant tot el que nosaltres anem endreçant;

per tornar a veure les construccions tan magnífiques del Gabriel i tornar-lo a veure ballar en companyia dels seus companys/es;

per tornar a veure els rinxols del Thiago i acollir les seves floretes que ens porta de bon matí amb la seva simpatia i energia.

Perquè trobem a faltar tot això en el nostre dia a dia, als vostres nens/es i com no, a tots vosaltres estimades famílies.

Us enviem molts ànims i una abraçada molt forta de part de les educadores de la Classe Grisa.

 

Ens veiem aviat

Antonia    Silvia     Jéssica

Juguem amb capses de cartó a la classe grisa!

Vull compartir amb vosaltres durant aquests dies una proposta de joc a la classe dels vostres fills/es, el joc amb capses de cartó.

Aquesta proposta vam veure que seria molt encertada doncs observàvem que els infants jugàvem molt amb els calaixos de fusta.
A la classe vam presentar aquest material tenint en compte diferents dimensions i grandàries i que poguessin ser tancades en algun moment.

De seguida que les van veure es van sorprendre bastant i no van dubtar ni un sol moment en posar-se a jugar amb elles. El joc els va portar a fer un joc motriu on es ficaven i sortien constantment, les arrossegaven o transportaven per l’espai de la classe, les omplien o buidaven amb objectes, miraven de ficar-se a dins, experimentant i prenent consciència de la capacitat i dimensió d’aquestes i del seu cos …

Va estar força interessant observar en alguns infants la necessitat de sentir-se recollidets i segurs en un petit espai, on per uns moments s’evadien en els seus pensaments i on potser els transportaven a imaginar-se on eren.

El joc es convertia en alguns en un joc d’amagar, on poder desaparèixer i aparèixer. En altres, a representar escenes viscudes, fent veure que estaven a dins d’una caseta, anant amb un determinat mitjà de transport o complementant el joc amb les nines, afavorint les relacions amb els seus iguals.

Va ser una experiència tan ben rebuda i tan agraïda que no hi haurà cap caixa que es resisteixi per tornar-ho a fer!

This slideshow requires JavaScript.

Arriba Carnestoltes a la classe grisa!

Durant el mes de Febrer, la Classe grisa ha gaudit molt del Carnaval, una festa que convida a fer gresca i xerinola en els infants.

Vam preparar un racó de disfresses on els infants han gaudit força posant-se els complements i les disfresses, o maquillant-se, la qual cosa els ha portat a veure’s una mica especials.

També vam presentar una taula amb confeti on cada nen i nena ha pogut experimentar amb ell. Alguns feien transvasaments amb aquest material i altres el llençaven lliurement per fer-lo volar.

I finalment va arribar el Sr. Carnestoltes i les seves consignes, per anar a l’escola fora de l’habitual;  portant un mitjó de cada, un pentinat divertit, la cara pintada, respectant el desig de cada infant per fer-ho o no. Per acabar la setmana, vam fer una gran festa a la qual ens havíem de disfressar de mico Kiko, la nostra estimada mascota.