L’educació musical a la primera infància

L’expressió artística és un dels mitjans de comunicació que té l’infant per expressar les seves vivències i fantasies, i alhora fomenta la creativitat i la invenció, capacitats que una bona intervenció educativa ajudarà a potenciar. La música és un llenguatge universal i ple d’expressivitat, de manera que, per l’infant suposa una font d’energia, activitat i moviment. 

Amb el so ens comuniquem amb els infants fins i tot abans de néixer: tots naixem amb una història sonora que ens vincula estretament a la mare (el so del cor, del flux sanguini i de la mateixa veu). Així doncs, l’infant des de ben petit ja mostra una forta motivació per escoltar, s’orienta amb el so i rep informació de l’entorn a partir dels paisatges sonors que el configuren.

Les cançons ens han acompanyat al llarg de la nostra infància i continuen formant part de la nostra vida, és difícil imaginar una vida sense música o no recordar alguna cançó que hagi marcat la nostra infància. Les cançons infantils ajuden els infants a ampliar el seu vocabulari, a reforçar la seva memòria i ofereixen seguretat emocional i confiança. Per això, és important destacar que l’educació musical en la primera infància no és només l’ensenyament de cançons o fer servir música com a acompanyament, sinó que s’ha d’entendre com un instrument d’apropiació cultural, a través del qual l’infant rep continguts, formes d’expressió i tradicions pròpies del seu entorn social.

En l’àmbit musical, l’infant evoluciona de forma progressiva i cap a l’any i mig és capaç d’utilitzar tot el seu cos per respondre a la música d’una manera rítmica. Abans dels tres anys, ja distingeix sorolls, fa servir la cançó com a mitjà auxiliar dels seus jocs i manipula instruments senzills que té al seu abast. A més a més, el seu desenvolupament motor li permetrà anar avançant en la sincronització dels moviments de les mans o els peus amb la música.

L’educació musical a l’etapa infantil té un gran poder globalitzador, ja que propicia la interacció grupal mitjançant les propostes col·lectives. Les cançons i el joc seran la base del desenvolupament de les propostes musicals, que a més permetran establir relacions amb els diferents llenguatges. A més a més, l’adquisició del llenguatge musical es desenvolupa d’una manera molt similar a una llengua. La música parteix de la seva matèria primera, el so, i és per això que ens disposem a pensar en música en un sentit ben ampli:

• Des de les vivències i el coneixement que rebem a partir del so que ens envolta.

• Des dels vincles que creem amb les persones que interaccionen sonorament amb nosaltres, sigui per mitjà de la paraula, dels jocs sonors amb la veu, de les cançons o de les interpretacions musicals.

• Des dels referents musicals que escoltem i de la manera com vivim les experiències musicals en les nostres vides.

L’acompanyament lector en la primera infància

L’edat d’inici per començar a llegir és relativa i depèn del desenvolupament de cada infant, però és cert que els infants llegeixen el món abans de poder descodificar lletres. La primera literatura en la vida de l’infant és aquella que no té el llibre com a subjecte, sinó la que té com a missió calmar, acaronar i jugar amb els més petits i petites mitjançant les cançons de bressol, els jocs de falda, els jocs de dits… on l’infant és un lector de llenguatges diversos des d’una dimensió corporal, material, sensorial, visual i sonora. 

Llegir és fer distincions, ordenar i classificar; Llegir és interpretar, això vol dir que els infants donen sentit i atribueixen significat al món que els envolta a través dels estímuls que reben constantment a través dels sentits (els sons, els gestos, les cares, les veus, les imatges, els ritmes, la musicalitat…). Llegir és també jugar, si entenem el llenguatge com la primera joguina combinatòria a partir de la gramàtica i la música de la llengua.

Un conte pot considerar-se l’objecte que, amb diferents llenguatges, convida l’infant a descobrir el món, a compartir, a explorar les sorpreses i els conflictes… També, és un recurs que li permet anar construint la seva idea del món i nosaltres els hem d’acompanyar, estimular, motivar, incentivar i ensenyar en aquest procés. 

Però… com és la lectura dels infants que no llegeixen paraules?

  • Amb la mirada: En un primer moment, se centren en el rostre de l’adult que els acompanya, després a través d’una lectura visual ràpida i finalment realitzen una lectura visual més detallada.  
  • Des de l’escolta: Tenen en compte la sonoritat i la maduració de la veu. Gaudeixen amb el ritme, la vibració de la veu de qui els llegeix i els canta i amb la musicalitat que porta impresa l’estructura d’una llengua. 
  • Amb les mans i la boca: Un llibre és un objecte de joc sensorial i és a través de l’educació del gest i la complicitat adulta que, a poc a poc, comencen a integrar els codis i les convencions culturals que envolten el fet de llegir.

A l’estança blanca disposem d’un racó de lectura, on els infants accedeixen lliurement als diferents recursos que hi ha al seu abast. Habitualment, dediquem un temps per dur a terme lectures compartides en veu alta entre l’educadora i els infants, que els ofereixen les eines necessàries per després tenir l’oportunitat de redescobrir-les de forma autònoma. Un recurs literari per excel·lència a l’estança és l’àlbum il·lustrat El Monstre de Colors d’Anna Llenas. És un conte en molts formats amb el qual els més petits i petites poden identificar d’una manera senzilla les diferents emocions que viuen cada dia. A més a més, els permet ampliar el vocabulari, tenir més consciència emocional i també, aprendre a expressar-les de manera no verbal. Així doncs, la literatura infantil permet a l’infant iniciar-se en la lectura d’imatges i la descodificació de signes visuals més usuals en l’entorn proper, crear vincles afectius i lúdics amb les persones que comparteixen els relats i amb els textos literaris.

La psicomotricitat a l’estança Blanca

Potenciar i treballar la psicomotricitat en la petita infància és clau pel desenvolupament motriu, cognitiu, comunicatiu i afectiu dels infants, ja que creixen, juguen i aprenen principalment a través del moviment i de la relació amb els altres.

Els components de les habilitats motrius són la constància i la resistència, la força i dosificació de l’energia, l’agilitat, coordinació i control del cos, la velocitat i capacitat de resposta i l’equilibri. És normal que cada infant destaqui més en un aspecte que en un altre i que cadascú tingui els seus propis reptes motrius.

Cada dia que fem psicomotricitat expliquem quines són les normes d’aquest espai, tot allò que es pot fer i el que no es pot. Posteriorment fem el ritual de la força; una força que comença als peus fins arribar al cap, que fa que prenguin consciència de les seves parts del cos fins que arriba el moment d’entrar a la sala. Els infants entren excitats i amb molta energia. És on es portarà a terme la sessió de treball corporal.

Un cop acabem aquesta estona de moviment, Pintem un mural; Aquesta fase de representació propicia l’estructuració i expressió de les vivències anteriors a través de la paraula i el gest gràfic.

Per finalitzar demanem al grup de seure i parlem una mica de tot allò que ha passat durant la sessió. Mencionem alguna cosa personal de cada infant per tal que tinguin reconeixement per part nostre i siguin conscients de la nostra mirada cap a ells i elles.

Importància dels espais exteriors. Classe Blanca

El pati és un espai a l’aire lliure i d’esbarjo pels infants, on poden fer un joc diferent del que fan a les estances. Les normes que hi ha normalment a la nostra classe, d’alguna manera canvien, adaptant-se al lloc. Per tant, els infants poden canalitzar les seves energies de formes diverses, corrent, saltant o fent ús d’un to de veu més elevat.

A la classe tenim un material que al pati no hi és, i al revés, és per això que el tipus de joc que es crea no és el mateix. Al pati podem trobar material que afavoreixi la motricitat gruixuda, com ara l’estructura del tobogan, espatlleres i capses de diferents mides

Un altre tipus de joc que només es dona al pati, és el joc al sorral. Els infants gaudeixen fent transvasaments i observant la sorra entre els seus dits. Aquesta acció els hi aporta concentració, calma i experimentació de diferents textures

Està pensat perquè tinguin contacte directe amb elements de la natura perquè observin, facin descobertes, explorin i experimentin.

Sovint observem els infants com es sorprenen i emocionen quan descobreixen les plantes i les seves olors, petits animalets que viuen en elles i alguns dels seus comportaments, fenòmens atmosfèrics com el vent, el sol o la pluja, el fred i la calor de les estacions de l’any, la caiguda de les fulles amb les seves formes i colors …

A la classe tenim un material que al pati no hi és, i al revés, és per això que el tipus de joc que es crea no és el mateix. Al pati podem trobar, molt més present que a l’aula, material que afavoreixi la motricitat gruixuda. Altres que apropi als infants a la natura, de manera molt més realista, és a dir, en un entorn natural. Tenint en compte que el joc simbòlic ha de tenir també un lloc en el pati, també deixem a la seva disposició materials que afavoreixen aquest tipus de joc, com per exemple estris de cuineta, nines, cotxets, el tipi…

Els espais oberts han de complementar als espais tancats, és per això que el dia a dia disposa de moments al pati per tal que es pugui comptar amb ambients que contribuiran al desenvolupament integral dels infants.

Fem pizzes casolanes! Classe Blanca!

A la Classe Blanca hem fet pizzes casolanes!! Per començar, hem preparat tots els ingredients necessaris en dues taules: dues bases de pizza, tomàquet cassolà, olives, orenga i formatge.

Amb culleres hem posat el tomàquet a poc a poc, després hem introduït les olives, l’orenga, que, per cert, l’hem olorat molt i per últim, el formatge. Els ingredients estaven boníssims perquè els infants han deixat els bols buits en l’acabar de fer la pizza.

Per últim, hem portat les pizzes a la cuina, així les nostres cuineres les ha pogut ficar al forn per menjar al dia segúent.

A l´lendemà hem anat a buscar-les, ja estaven llistes per menjar-les al porxo del pati. Estaven bonísimes!!

Ha sigut tota una experiència enriquidora per als infants de la Classe Blanca!