L’edat d’inici per començar a llegir és relativa i depèn del desenvolupament de cada infant, però és cert que els infants llegeixen el món abans de poder descodificar lletres. La primera literatura en la vida de l’infant és aquella que no té el llibre com a subjecte, sinó la que té com a missió calmar, acaronar i jugar amb els més petits i petites mitjançant les cançons de bressol, els jocs de falda, els jocs de dits… on l’infant és un lector de llenguatges diversos des d’una dimensió corporal, material, sensorial, visual i sonora. 

Llegir és fer distincions, ordenar i classificar; Llegir és interpretar, això vol dir que els infants donen sentit i atribueixen significat al món que els envolta a través dels estímuls que reben constantment a través dels sentits (els sons, els gestos, les cares, les veus, les imatges, els ritmes, la musicalitat…). Llegir és també jugar, si entenem el llenguatge com la primera joguina combinatòria a partir de la gramàtica i la música de la llengua.

Un conte pot considerar-se l’objecte que, amb diferents llenguatges, convida l’infant a descobrir el món, a compartir, a explorar les sorpreses i els conflictes… També, és un recurs que li permet anar construint la seva idea del món i nosaltres els hem d’acompanyar, estimular, motivar, incentivar i ensenyar en aquest procés. 

Però… com és la lectura dels infants que no llegeixen paraules?

• Amb la mirada: En un primer moment, se centren en el rostre de l’adult que els acompanya, després a través d’una lectura visual ràpida i finalment realitzen una lectura visual més detallada.  
• Des de l’escolta: Tenen en compte la sonoritat i la maduració de la veu. Gaudeixen amb el ritme, la vibració de la veu de qui els llegeix i els canta i amb la musicalitat que porta impresa l’estructura d’una llengua. 
• Amb les mans i la boca: Un llibre és un objecte de joc sensorial i és a través de l’educació del gest i la complicitat adulta que, a poc a poc, comencen a integrar els codis i les convencions culturals que envolten el fet de llegir.

A l’estança blanca disposem d’un racó de lectura, on els infants accedeixen lliurement als diferents recursos que hi ha al seu abast. Habitualment, dediquem un temps per dur a terme lectures compartides en veu alta entre l’educadora i els infants, que els ofereixen les eines necessàries per després tenir l’oportunitat de redescobrir-les de forma autònoma. Un recurs literari per excel·lència a l’estança és l’àlbum il·lustrat El Monstre de Colors d’Anna Llenas. És un conte en molts formats amb el qual els més petits i petites poden identificar d’una manera senzilla les diferents emocions que viuen cada dia. A més a més, els permet ampliar el vocabulari, tenir més consciència emocional i també, aprendre a expressar-les de manera no verbal. Així doncs, la literatura infantil permet a l’infant iniciar-se en la lectura d’imatges i la descodificació de signes visuals més usuals en l’entorn proper, crear vincles afectius i lúdics amb les persones que comparteixen els relats i amb els textos literaris.

Potenciar i treballar la psicomotricitat en la petita infància és clau pel desenvolupament motriu, cognitiu, comunicatiu i afectiu dels infants, ja que creixen, juguen i aprenen principalment a través del moviment i de la relació amb els altres.

Els components de les habilitats motrius són la constància i la resistència, la força i dosificació de l’energia, l’agilitat, coordinació i control del cos, la velocitat i capacitat de resposta i l’equilibri. És normal que cada infant destaqui més en un aspecte que en un altre i que cadascú tingui els seus propis reptes motrius.

Cada dia que fem psicomotricitat expliquem quines són les normes d’aquest espai, tot allò que es pot fer i el que no es pot. Posteriorment fem el ritual de la força; una força que comença als peus fins arribar al cap, que fa que prenguin consciència de les seves parts del cos fins que arriba el moment d’entrar a la sala. Els infants entren excitats i amb molta energia. És on es portarà a terme la sessió de treball corporal.

Un cop acabem aquesta estona de moviment, Pintem un mural; Aquesta fase de representació propicia l’estructuració i expressió de les vivències anteriors a través de la paraula i el gest gràfic.

Per finalitzar demanem al grup de seure i parlem una mica de tot allò que ha passat durant la sessió. Mencionem alguna cosa personal de cada infant per tal que tinguin reconeixement per part nostre i siguin conscients de la nostra mirada cap a ells i elles.

El pati és un espai a l’aire lliure i d’esbarjo pels infants, on poden fer un joc diferent del que fan a les estances. Les normes que hi ha normalment a la nostra classe, d’alguna manera canvien, adaptant-se al lloc. Per tant, els infants poden canalitzar les seves energies de formes diverses, corrent, saltant o fent ús d’un to de veu més elevat.

A la classe tenim un material que al pati no hi és, i al revés, és per això que el tipus de joc que es crea no és el mateix. Al pati podem trobar material que afavoreixi la motricitat gruixuda, com ara l’estructura del tobogan, espatlleres i capses de diferents mides

Un altre tipus de joc que només es dona al pati, és el joc al sorral. Els infants gaudeixen fent transvasaments i observant la sorra entre els seus dits. Aquesta acció els hi aporta concentració, calma i experimentació de diferents textures

Està pensat perquè tinguin contacte directe amb elements de la natura perquè observin, facin descobertes, explorin i experimentin.

Sovint observem els infants com es sorprenen i emocionen quan descobreixen les plantes i les seves olors, petits animalets que viuen en elles i alguns dels seus comportaments, fenòmens atmosfèrics com el vent, el sol o la pluja, el fred i la calor de les estacions de l’any, la caiguda de les fulles amb les seves formes i colors …

A la classe tenim un material que al pati no hi és, i al revés, és per això que el tipus de joc que es crea no és el mateix. Al pati podem trobar, molt més present que a l’aula, material que afavoreixi la motricitat gruixuda. Altres que apropi als infants a la natura, de manera molt més realista, és a dir, en un entorn natural. Tenint en compte que el joc simbòlic ha de tenir també un lloc en el pati, també deixem a la seva disposició materials que afavoreixen aquest tipus de joc, com per exemple estris de cuineta, nines, cotxets, el tipi…

Els espais oberts han de complementar als espais tancats, és per això que el dia a dia disposa de moments al pati per tal que es pugui comptar amb ambients que contribuiran al desenvolupament integral dels infants.

Fa uns dies vam preparar uns rotllos de paper de vàter pintats amb colorants de diferents colors. Els vam penjar a la corda de la classe per tal que s’eixuguessin i avui, per fi, ha arribat el dia de jugar amb ells!

Els infants han estirat els rotllos fins a buidar-los i l’estança ha quedat plena dels papers de colors. Aleshores han jugat a trencar trossos, a amagar-se, a cobrir-se amb ells, tirar-los enlaire…

Ha estat molt divertit i hem rigut molt amb aquesta proposta. Aquí us deixem unes imatges perquè veieu que bé ens ho hem passat!