Durant aquest mes de maig a l’estança Blava, vam fer diverses propostes amb paper higiènic tintat de colors.  Prèviament vam preparar els rotllos, submergint els extrems en aigua amb colorant i un cop secs, els vàrem penjar d’una corda per tal que els infants poguessin estirar i veure com queia i s’omplia el terra de paper de colors.

Aquesta proposta va donar llibertat, a què cada infant experimentes, en funció del seu interès. Una vegada van estirar tot el paper van aprofitar el que tenien a terra per manipular- ho; el trencaven, el llençaven, se’l posaven al cap, altres infants l’utilitzaven com a mocadors o jugaven al fet i amagat entre ells.

Alguns es van engrescar de seguida, d’altres van preferir observar una estona abans de participar i altres infants van observar des de la distància, la qual cosa també forma part del procés d’aprenentatge. Hem pogut observar les seves reaccions, mostres de sorpresa, rialles i sobretot, les seves mirades de curiositat. Aquest fet afavoreix els moments de joc compartit, la imitació i la seva expressió emocional.

“La mà és l’instrument de la intel·ligència” Maria Montessori.

Quan vam iniciar el curs, encara hi havia molts infants de l’estança Blava que dinaven asseguts a la nostra falda o que necessitaven la nostra ajuda per menjar.

Recentment, tots els nens i nenes de la classe han fet un pas molt important en el seu desenvolupament: han començat a seure a taula a l’hora de dinar i de berenar. Aquest canvi no només simbolitza un avenç en la seva autonomia, sinó que també afavoreix el seu benestar i la seva relació amb l’alimentació.

L’adquisició d’hàbits d’autonomia durant els àpats és important durant aquesta etapa. Seure correctament a taula els permet participar activament en el moment del dinar, establir rutines i reforçar la seva psicomotricitat. A més, aquesta nova experiència fomenta la seva autoestima i seguretat, ja que es veuen capaços de menjar de manera més independent, amb el suport i l’acompanyament de les educadores.

Alguns dels criteris que tenim en compte a l’hora de fer el pas de la falda a la taula són: Que siguin capaços de seure correctament a la cadira mantenint una bona postura, que mostrin interès pel menjar i que tinguin iniciativa per portar-se’l a la boca.

A poc a poc, aprenen a agafar la cullera, a beure sols i a reconèixer la importància d’un entorn tranquil i agradable durant els àpats.

El nostre objectiu és que visquin el moment dels àpats com un moment agradable i de calma, que gaudeixin dels aliments, que desenvolupin la seva autonomia i interioritzin uns bons hàbits tant mentre estan asseguts a taula com en el moment de la higiene.

Com a part de l’estona dels àpats, també treballem l’autonomia a l’hora de rentar-se les mans i eixugar-se amb la seva tovallola. Aquesta rutina també contribueix al desenvolupament de la seva motricitat fina, la coordinació i la consciència de les seves pròpies necessitats. A més, promou l’autoconfiança i l’adquisició progressiva d’hàbits saludables que els acompanyaran al llarg de la vida.

El joc matemàtic és una activitat fonamental en el desenvolupament dels infants. Els jocs que impliquen conceptes matemàtics com la classificació, la seqüència, les formes, les quantitats i la comparació, permeten als nens i nenes explorar el món que els envolta de manera significativa.

A través del joc els infants comencen a  entendre relacions bàsiques (més, menys, igual…) establint les bases per a la resolució de problemes i el raonament lògic en el futur. A més, aquestes propostes fomenten el desenvolupament del pensament crític, la motricitat fina i la capacitat de concentració.

A l’estança, posem al seu abast material heurístic i desestructurat amb l’objectiu  que siguin els infants els que facin diferents propostes i descobreixin cadascuna de les seves possibilitats.

Tenim un racó específic per fer aquest tipus de joc i en el qual passen molt de temps insertant objectes de diferents formes i tamanys, encaixant peces, classificant…

El paper de les educadores és fonamental per crear materials atractius i propostes adequades a les necessitats i interessos dels infants, assegurant que el joc sigui una experiencia inclusiva i enriquidora.

El joc matemàtic no només afavoreix el desenvolupament cognitiu, sinó que també potencia el gaudir de l’aprenentatge significatiu.

                       “El joc és el treball de l’infant”. Maria Montessori.

Amb l’inici de l’escola bressol, comença una etapa de noves descobertes i de primeres vegades.

A l’estança troben un munt de racons i materials diferents amb l’objectiu de fomentar la seva necessitat d’exploració amb tots els seus sentits. Els objectes i jocs que proposem a l’aula, estan pensants pel moment evolutiu en el qual es troben i d’aquesta manera puguin assolir un desenvolupament global a nivell afectiu, físic, cognitiu i social.

Ara que es troben més segurs i confiats, han començat a passar moltes estones investigant els espais i buscant les diferents possibilitats dels materials que troben.

El joc lliure és la base del nostre dia a dia i aquest dóna peu a la curiositat del mateix infant per conèixer i aprendre del seu entorn, per explorar els espais i materials que el portarà a moments de trobada amb altres infants amb els quals interaccionarà.

“Tots els aprenentatges més importants de la vida es fan jugant” ” Francesco Tonucci

Portem alguns dies amb un nou material a la taula d’experimentació: pa ratllat.

Aquest material ens permet manipular-lo, olorar-lo, tastar-lo i fer diferents trasvassaments amb estris que ens ajuda a concentrar-nos i anar provant noves estratègies i accions.

Els infants van acostant-se quan tenen interès i poden deixar l’activitat quan ja creuen que han acabat. El fet és que els que estan al voltant de la taula estan immersos en allò que fan i hi ha silenci per poder gaudir molt més.

Hi ha dues consignes. Una que és comuna en totes les activitats de l’estança que és respectar als companys i companyes. I l’altre és que no poden emportar-se el pa ratllat lluny de la taula.

Aquí deixem fotografies perquè us feu una idea de com gaudim. Algunes formen part d’una seqüenciació per a què veieu quines accions van fent.