Durant el mes d’octubre han  canviat moltes coses al nostre voltant. Ja no fa tanta calor, les fulles dels arbres cauen i fa que tot el paisatge canviï de colors. Predominen el taronja, el verd, el marró, el groc i tot fa olor de pluja i de natura. A la classe Blava hem apropat aquesta estació tan maca i plena de detalls creant un racó amb la vostra col·laboració; ple de materials que aporten textures, olors, pesos i colors diferents. El racó està ple de carabasses grans i petites que donen l’oportunitat als infants de poder comprovar quines poden agafar i quines no, quines pesen molt i quines poc, quines tenen textura rugosa i quines són més llises i suaus. També hi ha magranes, taronges, llimones, moniatos i pots amb fruits secs. Els nens i nenes poden anar comprovant com a mesura que van passant els dies els colors d’aquests fruits van canviant, alguns s’assequen i es tornen durs, d’altres es podreixen i estan massa tous. Aquest racó ha obert un món ple de noves textures i descobertes, amb una infinitat de matisos per descobrir.

Continuant amb la Tardor hem fet una proposta amb papers de cel·lofana de colors de la tardor. Els infants juguen lliurement amb els papers que es troben col·locats i repartits per tota l’estança. Els estripen, els fan volar, miren a través d’ells, etc.

I per fi arriba el dia de la Castanyada!!  Durant molts dies ens hem anat posant els mocadors que hi havia en el racó per cantar la cançó de la Castanyera, i quina sorpresa la Senyora Maria Castanyera ens ve a visitar a la classe, i no sabem per què als infants els resulta una mica familiar. Ens porta un titella de cargol i moniatos cuits que provem amb molt de gust.

I així continuem passant aquesta tardor tan plena de pluges, olors, textures i noves descobertes.

Nervis, somriures, plors, paraules, mirades, gestos, contacte, alegria, relació, petons, carícies, vivències, emocions, etc. Tot això és el que els infants i les famílies poden viure durant els primers dies d’escola. De fet, pensem que a la classe blava hi ha hagut de tot una mica i no només estem parlant dels infants, ja que l’adaptació és un procés per tots. Alguns infants ploraven i algunes mares i pares també. Sentiments totalment lícits i comprensibles durant aquests dies. Potser és la primera vegada que la mare o el pare es separen dels seus petits/es, potser hi ha situacions laborals complicades, sigui com sigui són dies que les emocions estan a flor de pell.

A poc a poc i a mesura que van passant els dies notem com les famílies se senten més relaxades i còmodes, i els infants també. S’escolten els primers riures, es dibuixen somriures que omplen la classe i es respira una energia totalment acollidora. Tot això és gràcies a l’acompanyament amorós que cadascun dels familiars ha fet amb el seu fill/a. Un acompanyament que serveix per fer un apropament pausat i respectat, donant seguretat i confiança als infants que es troben en un espai completament nou, amb persones i infants desconeguts per ells/es. A nosaltres tot això ens proporciona temps per poder apropar-nos i conèixer una mica més a cada infant i les seves individualitats, tot respectant el seu temps i les seves necessitats.

Ens trobem dels que ploren des del primer dia i no volen desenganxar-se del seu acompanyant, d’altres que fins que no passen uns dies no són totalment conscients de la situació. Cada infant té el seu ritme i cadascú viu aquest procés a la seva manera, així doncs podem trobar diferents reaccions i maneres de gestionar la nova situació.

Roger, Maria, Aina, Amélie, Eric, Adriana, Andrea, Pau, Norah, Claudia, Joel, Nawal, són els infants que juntament amb les seves famílies ens estan donant l’oportunitat de créixer i de continuar aprenent, i de ben segur que serà un curs ple d’emocions i vivències inoblidables.

This slideshow requires JavaScript.

Ja ha passat un any, hem finalitzat un curs i deixem enrere un any ple de vivències, d’emocions i de nous aprenentatges.

Ha estat un plaer per a nosaltres poder veure i ser partícips del creixement evolutiu i sobretot personal dels vostres infants.

Us voliem agraïr la vostra col·laboració, la vostra confiança depositada en nosaltres i també el fet de deixar-nos compartir aquests moments tan bonics.

Us desitgem que passeu un bon estiu i ens veiem  al setembre!!

Lorena, Vero, Sole i Mireia.

This slideshow requires JavaScript.

Un matí vam preparar una proposta al passadís de pintura, ja que sabem que els infants de la classe blava gaudeixen moltíssim amb aquest tipus d’experimentació.

L’objectiu era pintar un mural ben gran amb diferents colors per després fer unes banderoles per decorar la classe, ja que d’aquí poc arribarà la festa major de Sant Joan.

Per tant, vam posar uns murals ben grans de paper, i a l’abast d’ells pintura de diferents colors i pinzells, rodets, esponges perquè poguessin pintar cadascú amb allò que volien.

Molts d’ells de seguida van fer servir les mans i observàvem com amb molta concentració dedicaven temps a sentir la seva textura i descobrir noves sensacions. Altres els vèiem com es feien massatges a les mans, als braços, i fins i tot alguns es van pintar les cames!!

Van dedicar molt de temps a pintar amb calma i dedicació, i ha quedat un mural d’allò més bonic per decorar la classe.

This slideshow requires JavaScript.

Un bon dia a la classe blava vam fer una proposta als infants amb pintura. Prèviament vam enganxar a terra un plàstic súper gran i a sobre d’aquest vam posar pintura de diferents colors. Després vam afegir un altre plàstic de la mateixa mida i els vam tancar pels costats, de tal manera que no podia sortir la pintura.

Volíem provocar i buscar diferents reaccions dels infants… i així va ser! Quan van entrar del pati i van veure la proposta a terra es van quedar bocabadats. Molts d’ells van posar-se de genolls i entraven amb molt de compte per sobre del plàstic. Altres van començar a caminar per sobre de la pintura amb decisió i al veure que no s’embrutaven ens van sorprendre traient-se per si sols els mitjons.

Al cap d’una bona estona van descobrir que podien trencar el plàstic i llavors sortia la pintura, per tant molts d’ells pessigaven el plàstic buscant poder tacar-se.

També vam proposar una tira molt llarga de paper de bombolles on els infants amb les mans i peus desenvolupaven el seu sentit del tacte i el vam poder tenir uns quants dies a l’aula, ja que els hi feia molta gràcia trepitjar-lo i escoltar com sonaven les bombolles en petar-se.