Com a motiu de l’arribada de Santa Cecília, patrona de la música, aquest mes de Novembre, a la classe Blava hem introduït algunes audicions i hem presentat alguns instruments.

Un dels primers dies vam portar a l’aula un bagul ple d’instruments i vam seleccionar uns quants per treballar conceptes musicals. Primerament explicàvem el seu nom i el fèiem sonar perquè els petits poguessin conèixer el so que provocaven! I a partir d’aquí, vam treballar conceptes bàsics com ràpid i lent (amb el tambor), fort (amb la carraca) i fluix (amb el tub d’aire). Amb la flauta d’èmbol vam cantar la cançó de la girafa amb el seu titella de pal! Als nens i les nenes de la classe Blava els hi encanta aquesta cançó perquè el so de la flauta d’èmbol l’aprofitem per simular el badall de la girafa!

“Coll amunt, coll avall,

la girafa, la girafa!

coll amunt, coll avall,

la girafa fa un badall!

També hem volgut introduir als infants diverses audicions, ja siguin representades o a partir d’una activitat experimental on l’audició sonava de fons. Primerament, en relació amb l’arribada de la Tardor, vam presentar l’audició “Otoño Medieval”, de Rata Blanca. La Débora va preparar un escenari amb elements de tardor i va representar l’audició fent servir diferents objectes: primer es posava un impermeable, després unes botes d’aigua i després treia un paraigües que movia al ritme de la música! A tots els hi va encantar, i la vam haver de repetir diverses vegades, així com convidar a posar-se les botes d’aigua!

I un altre dia, vam pensar en aprofitar les fosques del nostre dormitori per crear un ambient de llum amb pilotes lluminoses i mànegues de llum,. Com  ambientació sonava l’audició de la “Traviatta”, de Verdi, que els incitava molt a jugar a llençar les pilotes! Cada nen podia decidir si entrar o no i també quan sortir del dormitori.

La Tardor ha arribat i les pluges l’han acompanyat! Ja comença a fer més fresqueta i aprenem que necessitem posar-nos una jaqueta per sortir al pati.

A la nostra classe no paren de sonar cançons com la “Castanyera”, “Marrameu torra castanyes” o “Sóc un bolet”! Als nens i les nenes de la classe Blava els hi encanta, fins i tot un dia vam estar ballant amb uns barrets de bolet!

Gràcies a la col·laboració de les famílies que ens han portat elements de la tardor, hem pogut crear un bon raconet on no falten els moniatos, les taronges, les castanyes, carbasses i pinyes! Aquest racó dona lloc a jugar d’una forma lliure a tocar, olorar, ficar i treure elements de les paneres i les bossetes… El primer dia que el vam muntar vam aprofitar per tastar fruites com la llimona i la taronja, i com encara som petits les castanyes i ametlles  les fiquem en uns pots per fer sons! A molts nens els hi encanta ficar els pals i les pinyes per un tub per després agafar-les de nou i tornar a ficar-les. És cert que aquest racó els crida molt l’atenció i poden estar-se molta estona concentrats.

També tenim un cistellet plet de mocadors per posar-nos al cap i ballar la cançó de la “Castanyera”!

Esperarem amb molta il·lusió que un dia la Castanyera vingui a la classe a saludar-nos i a portar-nos moniatos per tastar!

És l’inici d’un nou curs i a la Classe Blava comencem a crear vincles i relacions. Els nens antics de l’any passat han pogut conèixer als seus companys nous i aquests últims comencen a adaptar-se a la nostra vida d’escola.

Gràcies a l’acompanyament de les families, poc a poc els petits van entenent la separació que es crea dels seus pares i van agafant la confiança necessària quan entren en un espai desconegut, amb adults i companys desconeguts. Cada nen ha fet el seu procés d’adaptació, a la seva forma i amb el temps necessari per a ells. Tant família com escola hem anat pautant els dies i els moments d’acompanyament per aconseguir el benestar de tots plegats. Poc a poc, amb l’experiència del dies, els petits van entenent que l’escola és un espai on poden gaudir del joc i on realment s’ho passen bé! A més, prenen consciència que els seus pares, mares, avis i àvies sempre tornaran a buscar-los per marxar a casa.

Per a nosaltres, és important que els petits exterioritzin els seus estats d’ànim a partir del llenguatge corporal, verbal o inclús amb els plors. És la seva forma de fer-se entendre i les educadores els respectem i ens apropem a ells poc a poc, amb cautela de no molestar-los ni intimidar-los, per aconseguir des del principi apropaments que ajudaran a establir un vincle de confiança i estima.

A final de mes de setembre aquestes emocions van minvant i podem anar gaudint d’estones on tots ens agrupem per fer alguna dinàmica com cançons, contes, balls amb audicions…

Aquestes són les nostres primeres fotografies!

Un cop l’any us oferim a les famílies la possibilitat d’acompanyar als vostres fills i filles en una de les activitats treballades durant el curs. En aquest cas es tracta d’una sèrie de propostes del nostre projecte d’escola “La llum i la foscor”.

Us convidem als adults a poder realitzar l’activitat amb els vostres  petits, per acompanyar-los i  involucrar-vos com si fóssiu nens.

Un dels objectius és què podeu experimentar les vivències pròpies que els vostres nens i nenes viuen a l’escola, què deixeu de banda el rol de l’adult per manipular, tocar, riure,…  sense por ni judicis, i viure un moment en família!

La sala estava dividida en dos espais.

Al entrar el Dídac, la Eva i el Miguel es troben amb una caixa gegant plena de globus, enlluernada amb petites llumetes de color blau.

La majoria dels nens varen entrar, i alguns pares també; uns us vareu atrevir a viure la sensació que oferia aquest espai blau amb els globus de diferents mides i colors. Altres vareu jugar amb els globus que va continuar el joc fora de la caixa. L’Arlet i l’Elvira s’engresquen amb el joc del globus gegant de color blanc amb la companyia del Sergio, el pare. Seguidament participa la Nerea Pèrez amb l’atenta mirada de l’Esther, la seva mare.

A la primera sala també es troben dos taules de llum. La primera està preparada per manipular molts tipus de materials amb diferents formes i colors (metacrilats de colors transparents i opacs, reixes flexibles, anelles de diferents mides i colors, papers amb diversos graus de transparència, textura i color, ampolles amb purpurina, rul·los, penjolls de nacar, botons, espirals de plàstic i metall, rodones blaves de vidre gruixut, entre altres moltes coses).

A la segona taula hi ha una proposta de manipulació de sorra fina amb petits pals, petxines i pedres. En aquesta taula es van viure moments on es feien traços amb les mans, s’agafava la sorra amb les mans, es pintava amb els pals, o simplement es tocava la sorra a través de la qual es veia el reflex de la càlida llum de la taula. Algunes famílies ens van comentar que  transmetia un moment de relaxació i donava una sensació molt agradable.

A la següent sala hi ha un parell d’escales amb uns plomalls enlluernats que canvien de color, aportant una experiència sensorial molt agradable i visual de cromoteràpia. La Paula i el seu pare, Jose, els observen i manipulen. La Nerea Miley i la Glòria, la seva mare, també els observen; al tocar-los es pot veure com els plomalls deixen una estella de lluentor molt maca. El Leo Fernàndez, la seva mare Montse i la seva cosina, Sandra, també mostren cara d’interès i curiositat en veure i tocar els plomalls.

Un altre material que us vareu trobar en aquesta sala son les pilotes de llum, què en tirar-les al terra s’encenen i es va crear una estona de joc dinàmica i divertida, com es pot veure en les següents fotografies amb la Nerea Miley, Artemio (papa) i la Gloria (mare), la Nerea Pèrez amb l’Esther (mare), el Leo Fernàndez i la Montse (mare).

En un raconet a les fosques l’Alex i l’Ana (mare) van trobar la llampera de colors en moviment. La majoria dels petits la miraven fixament i alguns es van atrevir a tocar-la.

Hi havia diferents lots amb papers de cel·lofana de colors variats i lamparetes per encendre i apagar apretant-les, com la què es veu a la fotografia amb l’Arlet i l’Elvira (mare).

Dins la sala també hi havia mànegues de llum, com la què manipulen l’Arlet i el Sergio (pare) en la següent fotografia.

Per finalitzar la sessió de llum i la foscor varem treballar una audició a les fosques, què pel què ens vareu dir vosaltres mateixos va ser molt maca!

Va ser una experiència molt bonica per nosaltres també, ja que poder compartir el nostre temps amb vosaltres ens va omplir de goig, gràcies famílies!

La creació del “Carro sorral” què hem pogut construir a la classe blava, ha estat gràcies a la col·laboració de vosaltres, les famílies!

Amb les aportacions de les mares, pares, avis, àvies, germans, tiets, …,  que heu dut petxines, palets, fulles, escorces, sorra de la platja, closques de coco, petites culleretes, etc, ha quedat aquest resultat.

A partir d’aquest preciós racó mòbil els nens i nenes de la classe blava s’engresquen en el relaxant joc de manipular sorra.

Uns proven d’agafar sorra amb embuts, com l’Àlex. L’agafa, la mira, veu que surt per un forat i també mira com cau si basa l’embut.

D’altres juguen tranquils, relaxats i concentrats. Enfonsen les mans en la sorra, omplen petits potets i remenen amb les culleretes, claven les petxines o pals…

Quan la sorra cau al terra sorgeix la màgia pròpia dels infants i dibuixen a terra amb els dits, quedant així una meravellosa empremta de la seva espontaneïtat e inici de la representació gràfica dels gargots.

La sorra del terra l’anem recollint amb l’escombra. Els nens i nenes l’agafen i ens volen imitar, ajudar o simplement provar. Per aquest motiu varem posar dos petites escombres de mà i dos recollidors amb els quals ells realitzen molts exercicis motrius, coordinació de moviments amb l’escombra i la pala recollidora. S’ajupen, mouen el cap i els ulls, els braços i el cos en general.

Aquest racó els hi proporciona moments de pau individual, els relaxa, fomenta la psicomotricitat fina, s’observen, aprenen a respectar el seu torn i els agrada molt. Això últim ho deduïm per que sempre estan desitjosos i disposats a jugar!