A finals de maig, els infants de la classe Grisa van fer pizzes per menjar-les al dia següent al pícnic del parc!!

Les educadores van preparar les bases a les safates i els infants que volien participar van col·locar els ingredients poc a poc. Primer de tot el tomàquet, després van posar el formatge i per últim el pernil dolç. No sabem què va passar però cada vegada hi havia menys ingredients als plats i la pizza no estava tan plena…però segur que algunes boques sí.

Una vegada preparades aquestes pizzes, van anar a la cuina perquè la Gemma i la Carmen les fessin al forn per poder menjar-les al dia següent.

A l’endemà ja estava tot a punt per marxar però ens faltava el més important, les pizzes, i vam anar a la cuina a buscar-les.

Per poder menjar-nos les pizzes a gust i tranquils, vam pujar al pícnic que tenim al parc del costat. Allà hi ha molta ombra i s’està molt bé.

Vam seure a les taules i vam tastar aquestes pizzes, que per cert estaven boníssimes!!

A mesura que anaven acabant podien anar a jugar a prop. Va haver-hi una mica de tot: alguns volien jugar amagar-se, altres van decidir estar millor als bancs i cadires del parc xerrant i descansant, prendre el sol i fins i tot també acabar amb tota la pizza abans d’anar a jugar, com per exemple el Santiago.

S’ho van passar molt bé i va ser tota una experiència el fet de poder menjar les pizzes tots junts al parc.

L’hort és un recurs mediambiental que ens ajuda a transmetre coneixements i valors de respecte a la natura. És un lloc per aprendre mitjançant les vivències directes. Però com que de vegades veure el creixement dels aliments de  l’hort es fa una mica llarg pels infants, fem una activitat de plantar llavors de faves en un pot de iogurt. D’aquesta manera poden observar “in situ” i de forma bastant ràpida com surt una planta al cap d’uns dies, això sí, hem hagut de tenir-ne cura regant-la, posant-la al sol…

Un cop han crescut suficient ens les hem emportat a casa per poder trasplantar-les i potser d’aquesta manera que ens surtin unes faves boníssimes.

L’expressió plàstica és una de les manifestacions més espontànies pals infants, es converteix en un mitjà essencial de comunicació amb l’entorn quan encara no són capaços d’expressar-se per mitjà del llenguatge verbal.

Des de l’escola bressol es treballa la plàstica des d’un plantejament creatiu, en què l’infant pot experimentar lliurement amb materials i tècniques molt diverses fins a trobar les més adequades per comunicar allò que vol expressar.

Ja hem fet alguna altra sessió de pintura però els volem oferir diferents tècniques i estris per a gaudir i experimentar. Aquesta vegada la proposta de la pintura s’ha fet amb pinzells, rodets i esponges. Cada utensili necessita ser usat de forma diferent, requereix una determinada habilitat motora fina, etc.

Esdevé una activitat fonamentalment lúdica en què l’infant es submergeix amb totes les seves vivències i emocions.

Molts dies després del pati i un cop rentades les mans, convidem als nens i nenes de la classe Grisa anar a buscar el seu coixí.

Ara ja saben que serveix per estirar-nos al terra i esperar que soni una cançó. La cançó que posem és “I finally found someone”. Mentre l’escoltem sempre fem els mateixos moviments amb el cos, hem creat una petita coreografia que es va repetint en el mateix ordre.

Alguna vegada deixem que ho facin sols i ens sorprèn com van fent els moviments en silenci, lentament i seguint l’ordre amb bastant precisió.

Us demanem que algun dia poseu a casa la cançó que utilitzem i ens expliqueu quina és la seva reacció. Potser us ensenyen com ens relaxem a classe.

Cada curs convidem una tarda a que les famílies vinguin a l’escola per compartir i viure una activitat conjunta amb els seus fills i filles.

La proposta d’enguany ha estat col·locar diferents taules d’experimentació i manipulació amb material natural i fang. La idea és percebre amb els sentits les diferents textures, temperatures, i poder posar en marxa la creació artística.

Per una estona hem d’oblidar que som adults i endinsar-nos al món de descoberta en el que estan els infants entre dos i tres anys. Podem reviure i viure amb ells sensacions i jocs poc habituals a casa.

L’activitat va anar molt bé i hem pogut gaudir observant com els pares i mares es comprometien i gaudien juntament amb els seus nens i nenes. L’estona va passar molt de pressa i hi van haver molts somriures i mirades còmplices.

Esperem que vosaltres ho hàgueu gaudit tant com nosaltres!