Qui ha vist als infants jugar a fer el tat????
Un joc intel·ligent, emocionant, el joc de veure i no veure, de comprovar un cop i un altre cop si l´altre hi és o no hi és, cosa que ja sap però ha de poder tocar.
Un joc de descobrir, de descobrir-se, sempre en relació amb l´altre, fent-ho amb molta complicitat i afecte.
Després de dues setmanes de vacances, a l´aula Taronja vàrem tornar molt canviats!!!! Uns es desplaçaven, d´altres seien i d´altres ja volien descobrir món dempeus.
Tots havien fet petites o grans descobertes que estaven disposats a posar en pràctica a l´escola.
Els primers dies per alguns infants van resultar difícils per la separació amb les seves mares o els seus pares, inclús el que no es resistia a la separació sí que esperava a la seva família amb un somriure.
L´Úrsula, la Lorena i jo vam poder veure uns infants diferents; es movien per tota la classe, més segurs, més atrets pel seu joc. Havíem de fer canvis a la classe!!! Ells necessitaven més i nosaltres estàvem molt expectants per veure fins on arribaven.
Un cop passat el mes de gener ja tots hem agafat rutina. Una rutina de molta tranquil·litat i serenor. Els infants els sentim a gust i molts d´ells es comencen a descobrir els uns als altres. Això promet moltes històries i vivències.
A continuació veure’ho algunes imatges de com els nens/es de la classe taronja viuen aquests dies a l´escola.
Famílies,
Quan vau arribar al setembre, sabíeu i sabíem que vindrien dies de canvis, de separacions, de retrobaments i en definitiva de situacions emocionals intenses. Ara que finalitza aquest primer trimestre, ara que ja ens coneixem tots i totes, ara que hem après a gaudir junts, ara toca fer un descans merescut. Per totes aquelles famílies que puguin, recordeu; ara és el vostre merescut moment d’aprofitar al màxim totes les estones compartides amb els vostres fills i filles, per jugar, per explicar contes, per sortir a passejar, per tenir dies de calma sense presses… Esperem i desitgem que pugui ser així.
De part de tot l’equip de l’EBM El Gegant del Pi, us desitgem unes bones vacances de Nadal i una bona entrada al nou any!
Ens acomiadem amb aquest poema tan significatiu de la Joana Raspall.
A l´escola creiem en la necessitat que els infants es puguin moure de forma lliure. Evitem interferir en els seus moviments i no els hi obliguem a realitzar postures que encara no estan preparats per fer, ja que amb paciència, ens adonem que els infants arriben a fer per ell sols, molt més del que l’adult els hi pot ensenyar.
Ens agrada comprovar i observar quan cadascun d’ell es troba preparat i segur, per aconseguir fer moviments i postures importants pel seu desenvolupament com el pas de decúbit dorsal al ventral, quan s’asseuen, quan repten, quan gategen…
És molt divertit això de moure’s en llibertat!! Els petits aprenen a perfeccionar aquests moviments a partir de l’assaig- error i la repetició constant.
Des de l’escola ens agrada mimar aquells moments de la vida quotidiana que són tan importants pels infants d’aquestes edats. Amb els més petits, les estones del dinar i el dormir es repeteixen contínuament al llarg del dia i els treballem amb la individualitat, la serenor i la calma que el moment requereix.
El nostre objectiu és que els infants gaudeixin i siguin partícips d´aquest aprenentatge.
A l´hora de dinar, a cada infant se li ofereix la seva estona individualitzada a falda dels adults referents, fins que siguin capaços de seure per si sols a la cadira i mostrin un interès per alimentar-se per si mateixos.
Per altra banda, el son és un element clau en la vida quotidiana dels nadons. Per tant, el treball de seguretat i d’aferrament és el primer aspecte que treballem amb els més petits.
Aquí teniu algunes fotografies de la classe taronja vivint aquests moments.