Aquest mes de desembre és molt especial, ja que arriba el fred i amb ell, el Nadal. Des de l’escola volem apropar als vostres fills a treballar-lo des de ben a prop. Vam començar el mes decorant l’aula i amb música de caire nadalenc. Els vostres infants van descobrir una taula d’experimentació plena d’elements d’aquesta festa. Dins de la taula i a l’abast d’ells tenen guirnaldes i boles de Nadal de diferents colors i també pinyes decorades amb purpurina. Tots els infants s’apropen a manipular aquests elements i jugar amb ells… deixant anar la seva imaginació.

També tenim un raconet on hem posat fotografies relacionades amb l’hivern (paisatges, roba d’hivern, etc.), contes i pots que vam elaborar amb elements d’aquesta època on els infants juguen molt.

Un dia després d’haver explicat el conte del Tió vam sortir al pati a trobar-lo i el vam ficar a dins de la classe per posar-li de menjar. Cada dia li posàvem menjar perquè ens pugui cagar regals. Al cap dels dies vam veure que el Tió ja era molt gran per fer-lo cagar i de dos en dos vam anar picant al Tió i cantant-li la seva cançó. La cara de sorpresa dels infants quan picaven i després trobar-se els regals era molt bonic de veure… quina il·lusió!! El Tió ens va cagar contes per la classe, les orles de grup, un pastís d’aniversari de fusta molt bonic i neules, que després les vam poder tastar.

Us desitgem molt bones festes i que gaudiu d’aquest resum de fotografies del mes de Desembre.

Un matí que hi havia un clima molt tranquil a l’aula, vam pensar fer una proposta musical…l’audició de la tardor.

Vam preparar un “escenari” amb diferents materials com unes botes d’aigua, un impermeable i un paraigües.

Els infants mostraven molta atenció per saber que passaria a continuació.

Asseguts i atents començava la melodia….

Tots observaven i miraven atents com la Mireia a poc a poc, s’anava posant les botes, després l’impermeable i seguidament obria el paraigües passejant per la classe.

La Mireia s’apropava als infants fent rodolar el paraigües d’un costat a un altre, lent i ràpid, seguint el ritme de la música, i de cop i volta va pujar ben amunt el paraigües d’on sortien un munt de fulles de la tardor. Quina sorpresa!!!

Un cop va acabar l’audició els infants van demanar participar, ja que molts volien experimentar, emprovar-se les botes, l’impermeable i jugar amb els paraigües.

Una bonica experiència musical on les cares de sorpresa i els somriures hi eren presents en els vostres infants.

A la classe Verda vam demanar la col·laboració de les famílies perquè ens ajudessin a portar elements de la tardor. D’aquesta manera vam pensar de fer un racó a l’estança relacionat amb aquesta estació de l’any on tenim fulles seques, pinyes, moniatos, fruits com taronges, llimones i magranes i uns pots molt bonics que vam elaborar amb elements com castanyes, avellanes i ametlles.

Els infants tenen l’oportunitat de poder sentir aquestes textures de ben a prop, d’esmicolar fulles i trencar-les a trossets ben petits, de manipular aquests fruits fins al punt que els hi crida l’atenció olorar-los i descobrir-los de forma oral, etc. Pensem que és una bona manera d’apropar als vostres infants a la tardor. Per aquest motiu vam posar a l’abast d’ells la taula d’experimentació amb tots aquests fruits esmentats amb anterioritat.

També tenim a l’abast d’ells uns cascs de bolets i de cargols que es poden posar sempre que vulguin i que els hi han agradat molt. I un cistell amb mocadors i alguns davantals perquè tinguin l’oportunitat de disfressar-se de castanyers/es.

Us deixem algunes fotografies d’aquest racó.

Als infants de la classe verda els hi agrada molt disfressar-se de castanyers/es i sovint ens demanen ajuda per posar-se tant els davantals com els mocadors al cap que tenim al nostre racó de la tardor. Tots junts cantem i ballem cançons d’aquesta estació de l’any.

El dia de la Castanyada van tenir una visita molt especial a l’aula… la Sra Maria Castanyera. Va venir des de la muntanya a portar-nos moniatos per tastar i un titella molt bonic d’un cargol. Tots plegats vam gaudir molt d’aquest moment i ens vam engrescar a cantar i ballar amb la nostra estimada Castanyera.

Aquets dies d’adaptació varem trobar un cargol al pati.

El vam agafar, el vam observar i tractat amb cura. També li vam cantar la cançó del “Cargol treu banya” per veure si s’animava a sortir, però no va ser així.

Finalment en deixar-lo al mur i ruixar-lo amb unes gotetes d’aigua fresca sembla que va sentir-se curiós i va sortir de la closca.