Ja hem iniciat el nou curs al Gegant del Pi!

Des de l’escola entenem que el procés d’adaptació no només el realitza l’infant sinó també el seu nucli familiar. En aquest sentit encara es fa més necessari un model d’acompanyament per part de la família (ja sigui del pare, la mare, l’àvia, etc.), ja que aquest referent ajudarà als nens i les nenes en la seva adaptació al nou espai, a l’educadora i a la resta dels companys, iniciant així el vincle de seguretat i confiança necessària per interactuar amb tot allò nou que l’envolta. Gràcies a aquest model, les educadores tindrem més oportunitats de poder apropar-nos a cada infant per tal d’establir els primers vincles i saber com acompanyar-los i acollir-los.

A la classe groga hem passat els primers dies acompanyats de les famílies i vivint situacions molt boniques. Hem observat com descobreixen allò que els envolta, els moviments que de mica en mica van realitzant per arribar a tot allò que els hi desperta interès i sobretot les mirades curioses entre els companys.

Us volem agrair la vostra implicació!

Fa deu mesos que els vostres fills i filles van arribar a l’escola per primera vegada, i encara recordem els dubtes, neguits, i fins i tot les angoixes de moltes famílies; Com estarà?, plorarà?, sabran les educadores entendre  al meu fill/-a?, sabran què necessita?, què li agrada?,…

Amb sort, tots aquests dubtes desapareixen ràpid, ja que el dia a dia  ens ajuda a conèixer i agafar confiança amb l’entorn més proper, i des dels primers mesos  es va crear un ambient agradable i acollidor a l’aula.

Els infants de la classe Groga han crescut i madurat molt durant tot aquest temps, i sense adonar-nos, han començat a caminar, han deixat de menjar triturat, han deixat  la falda de l’adult  per seure’s a taula i compartir amb la resta de companys/-es , fins i tot, estem acabant el curs, i ens adonem com cada dia parlen més i mostren més interès per comunicar-se verbalment i relacionar-se entre ells/-es.

Són un munt de canvis en pocs mesos, i a vegades ens costa recordar com eren o què feien els primers dies. Amb aquestes imatges volem fer un recordatori del pas dels vostres fills/-es per la classe Groga.

Us desitgem que acabeu de passar molt bon estiu i ens tornem a veure al setembre!

Fa un parell de mesos que vam començar a sortir al vestíbul per fer psicomotricitat, ja que portàvem setmanes pensant que era el moment  d’oferir als infants un altre espai diferent de l’aula, on poguessin desenvolupar i potenciar totes les seves habilitats motrius.

Sortim cada dilluns, i la veritat és que està sent tot un èxit. Preparem l’espai amb estructures, mòduls, pilotes, teles… amb els quals els infants poden jugar i experimentar amb total llibertat, i observem com gaudeixen d’aquesta nova proposta!

Fa uns dies vam preparar a la classe Groga un petit espai d’experimentació amb l’objectiu que els infants poguessin descobrir a través dels sentits (tacte, vista, olfacte, gust) un nou material: la farina de galeta.

És un ingredient que normalment no acostumen a manipular en el seu dia a dia, per això, els hi va cridar moltíssim l’atenció quan el van descobrir.

L’Ana i l’Úrsula van preparar l’espai amb diferents safates, estris i objectes, amb els que ells podien explorar la farina de galeta. Vam observar com cada infant feia la seva descoberta de manera diferent: hi havia qui la manipulava amb les dues mans, qui només s’atrevia amb un dit, qui feia transvasaments amb els diferents objectes o qui fins i tot la tastava.

A través d’aquests materials els infants poden desenvolupar el seu nivell de concentració i d’imaginació. La veritat, que es va crear un clima molt maco durant l’experimentació, ja que tots els nens i nenes de la classe Groga estaven molt relaxats gaudint de la proposta.

Aquesta primavera està sent molt plujosa i per tant, hi ha molts dies durant aquestes setmanes, que no podem sortir al pati. Com que pels nens/-es de l’aula sortir a l’espai exterior s’ha convertit en una rutina més del seu dia a dia a l’escola, el dia que plou, els hi expliquem que no sortirem perquè el pati està mullat.

Ara, comencen a entendre moltes de les explicacions que els hi donem i aquestes fotografies mostren com els infants sabien de què parlaven l’Ana i L’Úrsula.

Un d’aquests matins, plovia molt durant l’hora d’entrada dels infants i els hi vam dir: “-què plou?, mireu l’aigua com cau!, mireu la pluja!, avui no podrem sortir a fora perquè està tot mullat…” . De seguida, els nens i nenes van mostrar interès i curiositat pel que estàvem dient i van anar cap a la porta del pati per veure què passava; Fins i tot, vam obrir una mica la porta perquè poguessin escoltar el “xip-xap” de les gotes.