Amb l’arribada del bon temps els infants de la classe groga hem aprofitat per sortir al pati.

El pati ens permet gaudir d’un nou espai a l’aire lliure, de noves textures, de manipular elements de la natura com són les pedres que troben a la sorra, fulles que cauen dels arbres, diverses pinyes que les tenim en cistells i les poden agafar i manipular o jugar amb la sorra del sorral…

El nostre pati està distribuït en diversos racons. Podem trobar un amb cotxets, on els agrada molt passejar amb ells i agafar les nines; un altre amb cubells i pales per jugar al sorral, i finalment també poden trobar diversos cistells amb petits animals, elements de fusta i metall, i cotxes i pilotes.

El canvi de bolquers és una activitat quotidiana que es dona cada dia a l’escola durant molts moments del dia.

Un canvi de bolquers implica dedicar-li un temps individualitzat a cada criatura on s’estableixen vincles de confiança de coneixença mútua i d’afectivitat.

A més a més, aquest moment afavoreix l’aprenentatge, l’autonomia i l’autoestima de l’infant.

És un moment on l’adult posa paraules a allò que està fent. L’objectiu és que l’infant arribi a col·laborar a fer aquesta activitat.

Per Carnaval, tot s’hi val!!!!

Realment per Carnaval, tot s’hi val? Ja fa uns cursos que debatem com equip en quin moment ens trobem i com escola com ens identifiquem davant aquesta festa tradicional.

Després de molts diàlegs i reflexions entenem als més petits de l’escola com uns infants que necessiten que respectem el seu ritme evolutiu i aprenentatge (tenint en compte que no tots els infants aprenen  i evolucionen per igual). Pretenem adaptar-nos i transformar les tradicions per tal de respectar a l’infant  en si mateix i cap als altres.

No pretenem eliminar la tradició sinó adaptar-nos a aquesta festa respectant les necessitats dels infants.

A l’estança, com podeu veure a les fotografies, hem muntat un petit racó de disfresses amb barrets. Un material que poden posar-se ells i elles sense la intervenció de l’adult. Els infants s’apropen per lliure elecció.

A més, al llarg d’aquests dies hem pogut observar com es donen moments entre ells i elles on es posen el complement els uns als altres. Es diuen que sí, o es diuen que no, i entre tots i totes, aprenem a respectar la decisió de l’altre.

En conclusió, hem de respectar el dret a expressar-se de l’infant i de poder decidir.

Per tant, Al Carnaval, NO tot s’hi val!!!!!

Fa dies que notem que els infants de la classe s’inicien al joc de posar i treure diferents objectes dels recipients.
A causa d’aquesta observació per part de l’adulta, hem començat a proposar materials que pugui satisfer aquesta nova necessitat i aprenentatge, tot i que ells i elles sempre busquen la seva manera de fer aquesta acció.
El fet que la gran majoria es desplaci per tot l’espai, fa que s’obrin nous interessos i apareguin noves descobertes. Notem que tot i que la panera dels tresors continua sent un element imprescindible a l’estança, observem que els nadons comencen a explorar i descobrir a partir d’altres mitjans que no sigui la boca.
Aquests tipus de joc, relacionat amb el joc heurístic, resulta una continuació de la panera dels tresors.
A les següents imatges, veiem com el Miles i la Lina estan molt concentrats en la seva nova acció, potenciant aspectes relacionats amb la seva psicomotricitat fina i la seva coordinació boca-ull. Hem de ser conscients que amb aquest joc, ells aprenen matemàtiques.

Ja fa molt de temps que com escola valorem i potenciem el moviment lliure en els nostres infants de 0 a 3 anys, per tant, els entenem com a persones competents i capaces.
L’adult és l’encarregat de preparar un ambient pertinent per tal que l’infant pugui desplegar totes les seves potències i pugui créixer de forma autònoma, equilibrada i amb alegria.
Arran de la Festa tradicional com és el Nadal, hem incorporat la figura del Tió, un petit tronc molt vinculat a la tradició catalana. El tenim a classe i tot i que ells i elles no siguin encara capaços d’entendre quin és el seu significat, l’aprofitem per a provocar en ells i elles moviments que corresponen a la seva etapa evolutiva.
A les següents fotografies, observem al Miles. Quan va veure per primera vegada el Tió suposem que els seus colors i la seva forma el va cridar l’atenció i de seguida va intentar arribar a ell reptant. Un cop aconseguit, amb ell a les mans, el va explorar amb la boca i voltejava cap a un costat i un altre. Com veieu, aquest element va acompanyar al Miles en el procés de voltejar i reptar característic de l’etapa evolutiva en què es troba.
En tot moment respectem els seus ritmes vitals i no forcem postures que ells i elles no estan preparats. Tot neix del seus interesos i de les seves capacitats. És imprencindible conèixer bé a l’infant per saber què pot fer i què no pot fer, no es tracta tampoc de deixar-los fer qualsevol cosa, consisteix a saber quines són les seves capacitats per saber on està el límit de la seva competència i autonomia i així assegurar-nos que podem proposar.