En aquestes edats primerenques, els jocs de falda tenen un pes en l’educació dels infants. Són cançons, cantarelles, moixaines, les primeres manifestacions lúdiques que ajuden a crear i enfortir els vincles afectius i formen part de la vida quotidiana a l’estança.

 A través d’aquests jocs l’atenció és molt individualitzada, on l’infant normalment seu a la falda de l’adult, amb un contacte molt directe i íntim, on l’adult capta l’atenció de l’infant amb la mirada, transmetent el seu afecte i comunicant-se amb ell.

Aquests permeten als infants iniciar-se en la descoberta del seu propi cos i del seu entorn, on la veu de l’adult, és la protagonista per descobrir el llenguatge oral, la música i el ritme, els moviments que les acompanyen provocant tot un seguit d’emocions i sentiments.

En un principi les comença l’adult, després sorgeixen de manera espontània amb petites demandes, que els petits les expressen amb gestos i moviments o utilitzant el llenguatge verbal dient “més”, generant-se una gran complicitat.

En aquest joc, el plaer, la diversió pels petits saltirons que imiten el cavalcar del cavall fa que ens belluguem d’una certa manera, aprenent a escoltar i esperar el moment adequat en el qual ens deixem caure cap enrere.

“La música activa totes les Intel·ligències: la lògica, la numèrica, l’emocional, la verbal, la lingüística i l’abstracte”

                                                                   Gardner

                                                    (Psicòleg d’intel·ligències múltiples)