Hem fet una nova activitat i li hem donat una nova utilitat al paper de vàter. Hem agafat rotlles i els hem penjat ben amunt. Els infants miraven amb expectació com preparàvem el material i un cop els hem convidat a experimentar, de seguida s’han apropat a manipular-lo: alguns estiraven, d’altres el llençaven enlaire, també el trencaven, feien trossets, es tapaven…

Amb aquesta proposta treballem la psicomotricitat fina i gruixuda, a més de donar lloc a situacions ben divertides i enriquidores, i els ajuda a potenciar la motricitat, la coordinació i experimentar diferents sensacions.

Durant el mes d’abril ja havíem explicat a classe la llegenda de Sant Jordi, però el dia de la Diada va ser una mica més especial. Van venir a l’aula els personatges per fer-nos la representació teatral del conte.

La veritat és que vam estar molt i molt atents perquè ens va agradar molt viure aquesta experiència en directe.

Però el més emocionant va arribar al final. Sant Jordi, la princesa i el drac es van apropar a nosaltres i vam poder veure i tocar els titelles. Vam ser valents i ningú ens hem espantat de cap, així que ja podeu provar d’anar a veure petites obres de teatre amb els vostres infants els qui encara ho estàveu dubtant.

Durant aquest mes les famílies han anat portant un àlbum familiar. En aquests àlbums hi ha fotografies de persones i moments importants per cadascú.

Tenen un gran valor sentimental per als infants, s’ha convertit en un petit tresor per a molts d’ells, ja que ens poden mostrar i veure totes les persones importants de la seva vida. És per això que de vegades alguns infants no el volen compartir amb els companys/es, l’agafen i no el deixen mirar a ningú.

Per nosaltres és una eina molt útil per treballar el llenguatge amb ells. Els infants anomenen el nom dels seus familiars i amics, i a través dels àlbums surten petites converses, individuals amb un infant o en petits grups.

Hi ha moments bonics entre iguals, es mostren molt contents i orgullosos del seu àlbum familiar i a a vegades, també, senten nostàlgia quan els miren i els pot posar una mica tristos i anyorats

Hem volgut fer una proposta nova a l’aula, la qual consisteix a fer l’audició de la primavera de Vivaldi.

Per realitzar-la l’educadora es posa una disfressa que consisteix en un vestit de color verd amb unes floretes de molts colors enganxades, i mentre que sona la cançó l’educadora va ballant una dansa amb  uns moviments suaus al ritme de la música i a poc a poc va deixant caure unes floretes  al costat dels infants perquè les puguin agafar.

Els nens i nenes han pogut manipular les floretes, llençar-les amunt i han pogut notar la textura tan suau que tenen les flors. Cal dir, que alguns infants han estranyat el fet que veiessin a la Núria disfressada i han plorat una miqueta. Però també han estat capaços tots de prestar atenció, mirar bocabadats i participar escoltant i després recollint flors.

Un cop m’he tret la disfressa i hem escoltat llençant les flors, els ha agradat tant que han demanat “més, més” i l’hem arribat a escoltar tres vegades.

Mes de febrer, mes de Carnaval. Al Gegant del Pi, al cicle de mitjans, ho celebrem tot a l’aula. Durant els dies previs a la festa hem tingut a classe diferents complements amb els quals ens hem pogut disfressar. Eren sobretot barrets, faldilles i algun collaret.

Com que el primer dia els ho vam mostrar davant el mirall, després les altres ocasions en què es posaven els accessoris anaven fins al mirall per veure’s. Molts somreien d’observar que portaven quelcom diferent i d’altres es miraven estranyats.

Hem respectat en tot moment els infants que no han volgut col·locar-se cap dels complements. És una decisió personal voler disfressar-se o no.

També aprofitant aquests dies hem estrenat la taula d’experimentació on hi vam posar serpentines. Hem pogut gaudir d’aquest material en diferents dies, ja que és una taula que s’obre o tanca depenent del moment i necessitats.