Els infants aprenen a través del moviment abans que del raonament. En els primers anys de vida els infants es comuniquen amb tot el cos i és a través d’ell que, a mesura que aprenen i desenvolupen les seves habilitats corporals van estructurant el pensament, comencen a tenir cert control emocional i també desenvolupen habilitats de relació amb els altres i el seu entorn. És a través del moviment que es potencia i es reforça l’autoestima i l’autonomia dels infants. A partir de la vivència del propi cos i del plaer que els proporciona el moviment van prenent consciència del jo i van construint la seva identitat així com aprenen a conèixer i acceptar els límits, tant els propis com els de l’entorn.

Els infants estan més que preparats per anar aprenent de manera autònoma i al seu ritme, també pel que fa al moviment i al desenvolupament motriu i, per tant, la nostra missió com a adults que acompanyem criatures és la d’observar, respectar i, com a molt, animar en les seves descobertes i assoliments. Cal que l’adult acompanyi l’infant amb estima i respecte però sense interferir de manera molt incisiva per tal que pugui buscar, de manera autònoma, recursos i estratègies per superar reptes i obstacles i es desenvolupi en plenitud.

Per tal que aquest desenvolupament motriu sigui significatiu per a l’infant s’ha de donar de manera espontània a través del propi interès, motivació i joc i, així, s’afavorirà l’autonomia de l’infant.

És per això que a l’aula Blava anem col·locant els mòduls, calaixos i rampes per a què puguin anar conquerint l’espai, d’una manera que no sigui massa fàcil però tampoc una missió impossible. A més, aquests dies de febrer hem obert l’estructura d’escales i tobogan per a què segueixin provant i assolint nous reptes al seu ritme tot respectant el seu desenvolupament i els nous moviments.

Dormir les hores necessàries és important per molts processos cognitius. En el cas dels infants, la quantitat varia segons el moment evolutiu en el qual es trobin. Per exemple, durant els dos primers anys de vida haurien de dormir entre onze i catorze hores.

El període que estem atravessant a l’aula Blava és que alguns infants necessiten fer una petita becaïna al matí, ja sigui perquè matinen molt o perquè dormen menys hores a la nit, per això els oferim la possibilitat de poder estirar-se si tenen son.

Si les educadores observem que l’infant no està a gust i comprenem que aquell nen o nena té son, respectem la seva necessitat i li facilitem aquest moment agafant-lo en braços si ho necessita, estirant-lo al seu matalàs, oferint-li el seu xumet o acariciant-lo si això l’ajuda a conciliar el son.

L’espai i el mobiliari han de facilitar la independència de l’infant. Ha de ser un espai ventilat, amb baixa il·luminació i sense sorolls. És important que dormin sempre al mateix llit, per facilitar la localització, la identificació del nen/a amb el seu espai i la sensació de seguretat.

És bo acompanyar el moment d’anar a dormir i fer que puguin adormir-se per si sols, per això les educadores acompanyem els infants en aquest procés, amb una relació de confiança i la companyia que cada infant necessita. Conèixer les particularitats de cada infant ens orienta i ajuda la nostra intervenció. Alguns infants necessiten que estiguis al seu costat fins a adormir-se, d’altres necessiten el xumet, un peluix o objecte familiar de casa per conciliar el son. Això els dona seguretat i tranquil·litat i ajuda anar a dormir més contents/es, i a poc a poc es van tornant autònoms en aquesta rutina. Hi ha nens/es que es desperten durant la migdiada i saben trobar per ells mateixos la forma de tornar-se a adormir, però en qualsevol cas, durant la migdiada sempre és convenient estar a prop, així assegurem que es manté la calma.

Us deixem unes fotografies per a què veieu com dormen a l’escola.

El final del primer trimestre arriba amb tot allò que é a veure amb el Nadal.

Durant aquest mes hem fet moltes activitats relacionades amb aquestes festes: hem trobat el Tió que estava amagat a sota l’estructura

Durant uns altres dies hem tingut a classe una cistella amb boletes i garlandes nadalenques. amb tot això hem jugat, ho hem llençat, hem sentit el soroll… En fi… Hem guadit molt.

I ja per acabar l’any 2023 el nostre Tió ens ha cagat. Després de picar-hi tots, teníem regalets: dos pingüins per caminar i per cadascú de nosaltres una orla on sortim ben guapos.

Està clar que la màgia del Nadal existeix mentre hi ha il·lusió.

 Les audicions són petits fragments de música enregistrada en la que acompanyem amb algun suport, en aquest cas un titella, que es mou al ritme de la música.

L’objectiu de les audicions a l’escola bressol és que els infants gaudeixin escoltant música i a través d’elles  potenciar l’activitat d’escoltar, és a dir, parar atenció durant una estoneta curta i implicar-s’hi emocionalment.

En aquest cas els infants han observat com un conillet tot arraulit s’amaga i es va deixant veure aixecant el cap, movent una poteta i una altra, la cua… al so d’aquesta música delicada i tendre es va apropant a cadascun d’ells. Alguns infants l’han volgut tocar, d’altres els feia vergonya, d’altres els ha agradat que els fes una carícia amb la poteta…

Però en general, la classe Blava va gaudir molt escoltant l’audició del Conillet.

Oferir als infants l’oportunitat d’escoltar música i gaudir-ne, aquestes sensacions agradables els predisposaran favorablement envers a una vivència musical àmplia, diversa i enriquidora.

A la classe Blava els infants estan experimentant molts canvis des del primer dia que varen començar l’escola; alguns han començat a caminar, d’altres es posen dempeus, hi ha qui comença a dir les primeres paraules. Tots són canvis molt significatius i importants pel seu desenvolupament, però no tots estan relacionats amb el moviment o la parla, a l’hora de dinar també hi ha hagut un gran canvi.

A principi de curs tots els infants que es quedaven a dinar i berenar ho feien a la falda i gairebé tots menjaven triturat. Poc a poc els nens i nenes han anat evolucionant i expressant d’altres necessitats.

De fa un temps cap aquí hem observat que durant el matí hi havia uns quants nens i nenes que seien a la cadira per jugar. Quan són ells sols els que per si mateixos seuen sense cap ajuda és un dels indicadors que ens fa saber que ja poden estar preparats per començar a dinar a la taula i no a la falda. I així ho vàrem fer; vam posar una taula amb cadires i ells mateixos s’apropaven per seure a dinar. Això els aporta molta més autonomia durant aquests moments, ja que poden agafar els estris, menjar sols, tocar el menjar, etc…

Els infants són protagonistes de les seves pròpies accions i cadascú té el seu ritme, són ells mateixos els que ho marquen  i nosaltres com educadores hem de creure en les seves possibilitats. Per aquesta raó ens trobem nens i nenes que mengen completament sols, altres que necessiten ajuda, altres que mengen a la falda… Aquesta diversitat és la que fa especial i única a la classe blava.

Qui menja a falda en poc temps segur que també farà el pas, però és important que respectem la seva evolució i allò que requereix. Som conscients que cada infant és diferent i que tots arribaran a aconseguir-ho.

Us deixem unes imatges per a que gaudiu veient com dinem i berenem a la nostra estança.