Ja ha arribat el Nadal a l’escola, hem guarnit el vestíbul, les aules i les famílies han omplert l’arbre amb les seves creacions originals i nadalenques!

La classe Grisa i la classe Blanca hem sortit al pati aviam si trobavem el Tió. Ens hem dividit, uns buscavem per un costat i uns per l’altre, quan de sobte el Bruno, el Rayan i el Kilian l’han trobat amagat a dins de la cabana.

El Kilian ha començat a cridar : – està aqui!, està aqui!, el Tió!

S’han posat tots molt contents al veure’l, alguns infants li han volgut fer un petó i d’altres se’l miraven des de lluny sorpresos.

Com que feia fred i tenia gana, l’hem portat al vestíbul, l’hem posat al costat de la llar de foc, l’hem tapat amb la manteta i li hem donat de menjar galetes i bastonets, tot cantant la seva cançó:

Tió, Tió,  Tió de Nadal,

no caguis arangades que són massa salades,

caga turrons que són més bons!

Benvingut a l’escola Tió!!!

This slideshow requires JavaScript.

Com cada any per la “castanyada”, la senyora castanyera baixa de la seva caseta de la muntanya per fer-nos una visita a l’escola.

Quan arriba al matí de seguida seu a la seva cadira, ja que arriba molt cansada del seu llarg camí. Saluda als infants a mesura que arriben a l’escola, després passa per les aules de nadons i de mitjans per saludar als infants. Però en canvi, al cicle de grans els espera al vestíbul, ja que allà els hi fa la representació del seu conte, una petita història que li succeeix a ella quan va al bosc, que en lloc de collir castanyes agafa cargols i ha de tornar de nou per collir-ne i vendre les paperines a la plaça de la vila.

A més a més  ens va portar moniatos cuits per tastar-los i un titella d’un cargol preciós!

Ens agrada molt que vingui a veure’ns perquè els infants gaudeixen molt d’ella, de la seva història, i sobretot del vall final que sempre fem amb ella; el ball de “la castanyera”!

This slideshow requires JavaScript.

La tardor ja ha arribat a la classe grisa!

Amb la col·laboració de tots els infants i les famílies hem anat creant un raconet amb tot d’elements de la tardor (pinyes, carbasses, moniatos, fruits secs amb closca, herbes aromàtiques,etc.), i el més característic és la carbassa gegant de 40kg que va portar la Jana, amb la que els infants juguen  molt, sobretot a pujar sobre, seure i balancejar-se.

A més a més, les famílies i la Noelia ens van portar un bon grapat de fulles seques amb les quals vam aprofitar per fer “l’audició de la tardor”. Els infants van gaudir-la tant que la van voler repetir en diverses ocasions.

This slideshow requires JavaScript.

Els primers dies d’escola suposen una nova experiència i un nou repte per cada infant. Cada nen i nena ho viu d’una manera diferent, necessiten el seu temps per adaptar-se al seu nou espai, als nous companys i a les seves educadores . L’adaptació és un temps d’emocions, els infants estan neguitosos, il·lusionats, tristes per la separació amb els pares… Però tots, mica en mica, respectant la seva individualitat i dintre del seu propi ritme, aconsegueixen gaudir de tot el que els envolta i del seu dia a dia a l’escola.

Per fi va  arribar el dia que els infants de la classe Grisa esperaven amb tantes ganes; el dia de la sortida a l’auditori. Des de feia mesos que parlàvem d’aquesta sortida; que faríem, com seria el concert, com estaríem asseguts.. Vam imaginar tot el que podia passar, i també feia temps que escoltàvem les cançons que allà es tocarien en directe. Les que més els hi agradaven als infants de la classe Grisa, eren la del Cargol treu banya i la Cuca de llum.

Els infants es mostraran ansiosos i emocionats, i gran part de la culpa era de l’autocar,… Això de pujar a un mitjà de transport tan gran, sembla que és la millor part de la sortida!!

Després d’una estoneta de viatge vam arribar a l’auditori, i com anàvem amb temps vam seure a esmorzar bastonets, galetes i un actimel.

El moment d’entrar a dins era molt emocionant, ja que estava tot a les fosques i es veien els clarinets penjats del sostre. Vam seure a terra, al voltant d’una catifa vermella, que és per on passaran els músics. No ens deixen fer fotografies un cop començava l’espectacle, però dir-vos que tots els infants van estar atents i expectants durant tota l’estona que va durar el concert.

De tornada, com estàvem una mica cansats, alguns infants es vam quedar adormits a l’autocar. Ha estat un dia molt especial, diferent i ple d’emocions per tots.