Aquests dies sabem que són difícils, tot ha canviat, ens hem de cuidar … i quedar-nos a casa!

Malgrat lque la distància ens queden els records. Records molt bonics que ens donen els ànims, la força i l’esperança de tornar-nos a veure. Són records que escurcen les distàncies, ens donen l’escalfor d’una intensa abraçada i ens fa sentir que no estem sols. Són records que ens dibuixen somriures i … Ens omplen el cor!

 És per això que volem compartir-los amb vosaltres perquè tot s’acabi aviat i …

Poder  tornar a eixugar les llagrimetes del Fabio, perquè es quedi més tranquil quan marxi la seva mare; 

per preguntar a la Isabella on és la seva gosseta Dora i ens contesti tota il·luminada … “está en la casa Dora”

per tornar a veure picar l’ullet al Bruno i  veure el seu somriure encantador, quan arriba a l’aula amb la seva iaia i que ens fa riure tant de bon matí;

 per tornar a veure el  Guillermo com estira del seu pare perquè es quedi a jugar a la classe i compartir el seu joc;

per sentir el somriure tan bonic de la Mariam i veure com li brillen els ullets quan li diem alguna cosa;

per veure l’alegria que s’encomana a la classe quan entren el Mohamed i el Farid i ens mostren el seu afecte fent-nos una gran abraçada;

per sentir cantar al Iago i ens ensenyi noves i boniques cançons que aprèn amb els seus pares,

per conversar amb la Júlia i ens expliqui amb picardia les seves aventures; 

perquè ens mostri la Sofía com xiula a la classe i ens digui el seu  gràcies a tot;

per veure riure a la Romina, sentir la seva mirada i el seu “OK”;

per sentir el Pol quan marxa la seva iaia i amb la seva gràcia ens expliqui que ha anat a comprar el pa i a prendre un cafè;

per sentir a la Carla tots els matins donant el “parte” de qui vindrà a buscar-la aquell dia o qui es queda a casa;

de tornar a riure amb el Christian quan observem que va darrere nostre, en silenci i fent-se el “despistat”, desendreçant tot el que nosaltres anem endreçant;

per tornar a veure les construccions tan magnífiques del Gabriel i tornar-lo a veure ballar en companyia dels seus companys/es;

per tornar a veure els rinxols del Thiago i acollir les seves floretes que ens porta de bon matí amb la seva simpatia i energia.

Perquè trobem a faltar tot això en el nostre dia a dia, als vostres nens/es i com no, a tots vosaltres estimades famílies.

Us enviem molts ànims i una abraçada molt forta de part de les educadores de la Classe Grisa.

Ens veiem aviat

Antonia    Silvia     Jéssica

Vull compartir amb vosaltres durant aquests dies una proposta de joc a la classe dels vostres fills/es, el joc amb capses de cartó.

Aquesta proposta vam veure que seria molt encertada doncs observàvem que els infants jugàvem molt amb els calaixos de fusta.
A la classe vam presentar aquest material tenint en compte diferents dimensions i grandàries i que poguessin ser tancades en algun moment.

De seguida que les van veure es van sorprendre bastant i no van dubtar ni un sol moment en posar-se a jugar amb elles. El joc els va portar a fer un joc motriu on es ficaven i sortien constantment, les arrossegaven o transportaven per l’espai de la classe, les omplien o buidaven amb objectes, miraven de ficar-se a dins, experimentant i prenent consciència de la capacitat i dimensió d’aquestes i del seu cos …

Va estar força interessant observar en alguns infants la necessitat de sentir-se recollidets i segurs en un petit espai, on per uns moments s’evadien en els seus pensaments i on potser els transportaven a imaginar-se on eren.

El joc es convertia en alguns en un joc d’amagar, on poder desaparèixer i aparèixer. En altres, a representar escenes viscudes, fent veure que estaven a dins d’una caseta, anant amb un determinat mitjà de transport o complementant el joc amb les nines, afavorint les relacions amb els seus iguals.

Va ser una experiència tan ben rebuda i tan agraïda que no hi haurà cap caixa que es resisteixi per tornar-ho a fer!

This slideshow requires JavaScript.

Durant el mes de Febrer, la Classe grisa ha gaudit molt del Carnaval, una festa que convida a fer gresca i xerinola en els infants.

Vam preparar un racó de disfresses on els infants han gaudit força posant-se els complements i les disfresses, o maquillant-se, la qual cosa els ha portat a veure’s una mica especials.

També vam presentar una taula amb confeti on cada nen i nena ha pogut experimentar amb ell. Alguns feien transvasaments amb aquest material i altres el llençaven lliurement per fer-lo volar.

I finalment va arribar el Sr. Carnestoltes i les seves consignes, per anar a l’escola fora de l’habitual;  portant un mitjó de cada, un pentinat divertit, la cara pintada, respectant el desig de cada infant per fer-ho o no. Per acabar la setmana, vam fer una gran festa a la qual ens havíem de disfressar de mico Kiko, la nostra estimada mascota.

A la nostra classe hem fet una nova proposta per jugar amb la llum i la foscor.

Hem utilitzat un llençol que hem penjat a la classe, a manera de cortina, i un focus de llum amb la intenció que descobreixin les ombres del propi cos. En un començament els ha semblat un petit teatre d’ombres on observaven l’adult, com es movia i els saludava, reconeixent l’ombra del mateix adult i d’algunes parts del seu cos. Més tard hem convidat als infants perquè siguin els  protagonistes. Anaven passant per darrere el llençol per descobrir la seva ombra. Al mateix temps els altres infants, des de l’altra banda, anaven reconeixent els seus companys/es, la qual cosa els animava a dir el seu nom o a acostar-se.

Van estar una bona estona engrescats i, en acabar, per anar trobant la calma, vam proposar fer una bonica audició de la Montserrat Cavaller i de la seva filla: “Els gats”.

This slideshow requires JavaScript.

Els infants de la Classe Grisa van fer una experimentació amb paper de diari. Un objecte conegut i quotidià per nosaltres però ple de possibilitats per experimentar i manipular amb els infants.

L’aula estava preparada amb els fulls dels diaris presentats a terra. Primer de tot vam observar que feien els infants en veure la proposta sense intervenir l’educadora.

A poc a poc els infants es van anar acostant al paper i van veure les diferents possibilitats que els oferien. Es van posar a estripar els fulls, a estirar-se sobre d’ells, fer-los volar, amagar-se darrere d’ells, etc.

Per acabar, van oferir l’aeronfix per tenir un record recollit d’aquesta activitat i els nens/es l’anaven enganxant de diferents formes: boletes i trossos petits i d’altres grans. Alguns tenien la curiositat de veure que passava si estiraven del paper de diari ja enganxat l’aeronfix.