A l’escola bressol el nostre dia a dia gira al voltant d’activitats quotidianes que tenen a veure amb les pròpies necessitats de cada infant, i de com donem resposta a elles amb un bon acompanyament per part de l’adult.

El son i el descans és una d’elles, i són necessitats de primer ordre, molt importants per recuperar les energies després d’una activitat. La son té una gran importància per poder assimilar i organitzar tot allò que han vist i après, ja que compleix una funció reparadora i reguladora de l’organisme i perquè és essencial pel control de diversos processos corporals (energia, temperatura, etc…).

De mica en mica, nosaltres les educadores, adquirim un coneixement sobre els diferents infants, gràcies a la informació que ens aporta la família a començament de curs, i amb l’observació que fem durant els  primers dies i al llarg de tot el procés de familiarització. Tota aquesta informació recopilada, ens permet adaptar la nostra actuació a les necessitats particulars de cada infant, organitzant el temps i l’espai per crear un bon ambient que propici uns bons hàbits de son saludables, respectant els propis ritmes i mostrant una tranquil·litat emocional que l’ajudin a sentir-se bé.

També és necessari establir unes rutines al voltant d’aquest moment perquè ajudin a l’infant a entendre-les, i que quan es desperti, vegi que tot continua de la mateixa manera en què ho havia deixat, ja que el fet de tancar els ulls per dormir per un infant significa desaparèixer, i per desaparèixer, ha de confiar plenament en l’adult. Per tant, tan important és el moment d’anar a dormir com el moment en el qual es desperta.

Cada infant de l’estança té les seves preferències per agafar el son, ja sigui amb el seu xumet o amb una postura en concret. També ens trobem amb infants que potser necessiten més acompanyament de l’adult o d’altres que de mica en mica van trobant la manera d’agafar el son de manera més autònoma.

Alguns prefereixen dormir a dintre del dormitori, amb la tranquil·litat  i el silenci que això comporta i que els ajuda a relaxar-se i d’altres infants prefereixen dormir a l’estança en un lloc apartat de l’activitat dels companys/es on la presència dels altres i l’adult referent sigui en tot moment.

Per això, des de l’escola som molt conscients que les necessitats de cada infant són diferents, varien en funció de l’edat i del ritme de cadascú.

A mesura que els infants es van fent més grans aquesta necessitat va variant, deixant de fer la dormida del matí per jugar, fer descobertes, manipular i experimentar més estona, i dormir més tard.

L’hora de dinar a l’escola és també un hàbit que els infants han anat coneixent al llarg del curs. És un hàbit perquè es repeteix dia a dia i això el converteix en una seqüència predictible, que permet als infants preveure el que passarà i actuar en conseqüència. La repetició fa que els infants es sentin segurs perquè saben el que succeirà i això els ajuda a mostrar-se més autònoms. De fet, només cal separar les taules de la paret perquè els infants que es queden a dinar busquin el seu lloc a taula. Simultàniament, els companys/es que marxen a casa, també reclamen la seva pròpia rutina, que pot ser ajudar a repartir els pitets o el seu tros de pa.

Seguint la mateixa línia, el menjar es serveix a taula, com a gest de cura i respecte cap a la seva persona. Primer es mostra i desrpés s’ofereix. A aquestes alçades de curs, cal dir que els infants fan un ús dels estris, en aquest cas les culleres, prou acurat. Malgrat tot, les educadores ens mostrem molt a prop per oferir el nostre acompanyament sempre que mostrin aquesta necessitat o desig, fent ús d’una segona cullera.

Així doncs, a mesura que van acabant es van aixecant i fent ús de les tovalloles húmides els ajudem a rentar-se i preparar-se per anar a dormir.

Us deixem un petit recull d’aquests moments.

Durant tot el curs, a la classe Lila, hi ha hagut un telèfon a l’abast dels infants.
Varen començar observant-lo o manipulant-lo, fent principalment el joc d’encaixar-lo al seu lloc.
Actualment, fan un ús més. Amb l’inici de l’adquisició de la parla, moltes i molts l’agafen i criden els seus éssers estimats; “mama”, “papa”, “tata”, “iaia”,… També saluden algú dient “hola!” o inicien petites converses, xerrant o balbucejant. Hi ha paraules que s’entenen i d’altres que queda per a ells el que volen dir amb una intenció clara.

Us deixem un petit recull d’aquest joc que estem vivint en aquest moment, on agafen el telèfon amb empenta i fan la seva.

A la classe Lila tenim una iaia que ens ajuda a cosir elements de joc pedagògic per l’escola i n’estem molt agraïdes i agraïts!

Tant és que anem repetint de tant en tant i li demanem propostes noves, com en el cas del plafó de tela amb butxaquetes i cremalleres.

Partint de l’observació dels infants; d’ells manifestant un interès molt ferm en obrir les motxilles, vam demanar-li si ens podia fer aquesta proposta. I ha estat tot un èxit!

Hi ha qui va i prova i no les pot obrir. Qui les obre i les tanca. Qui obre tanca i treu petits tresors amagats. Qui torna a amagar troballes i tanca les cremalleres. Qui s’alegra! Qui es frustra, ja que està en procés d’aprenentatge i no és capaç encara de poder fer-ho, però el repte segueix per tal que puguin anar superant-se a poc a poc. Qui li agrada. Qui mostra sorpresa. Qui explora sigil·losament, etc.

Us deixem un seguit de fotografies per tal que podeu comprovar que passa en aquests moments.

Moltes gràcies, àvia Maria!

Els infants de la classe Lila comencen a mostrar interès per fer les coses de manera autònoma i aporten fets que la majoria són ben capaços d’iniciar aquest procés, com ara veure aigua soletes i solets. Solen anar allà on hem disposat els gots per veure quan tenen set. De vegades també volen jugar i quan ho detectem els convidem a anar a jugar a la classe.
També col·laboren i comencen petits gestos a l’hora de rentar-se les mans, com ara dirigir-se a agafar el sabó, tot i que encara no poden saben anticipadament que ho fem servir i posen la mà a sota, intenten estrènyer o fins i tot ens apropen el pot a nosaltres. Igualment hi ha qui s’inicia en fregar-se les mans o rentar-se la cara. Molts reconeixen i agafen la seva tovallola, alguns s’eixuguen i per sorpresa nostra molts saben penjar de nou la tovallola al seu lloc.