Com ja sabeu, a l’escola també fem propostes relacionades amb les audicions i la música. Treballem diferents peces musicals al llarg del curs i cadascuna de manera diferent.
L’última que hem fet i hem escoltat, és l’audició del Passeig en Trineu de Leopold Mozart.
En primer lloc, hem escoltat l’audició mentre veiem com uns cavalls de joguina plens de cascavells corrien empotant un trineu, hem parlat i vist el so que feien els cavalls quan trepitgen el terra. Tot seguit, hem construït un trineu de cadires per poder vivenciar i simbolitzar el fet d’anar en trineu. Portàvem polseres de cascavells i tots jugàvem mentre sonava la música. Ha sigut molt divertit i després d’aquesta representació a vegades ells mateixos es col·loquen les cadires sols i fan que van en trineu.

Ja ha passat la primera setmana després de dues a casa gaudint de les families. Hem tornat amb les piles recarregades i amb ganes de compartir moments junts. Potser algun infant li costa separar-se dels pares però un cop l’acompanyem, de seguida es posen en marxa predisposats a gaudir de la seva estança a l’escola.

Un matí vam decidir treure la plastilina i els hi vam proposar de participar. Tots es van animar i van aconseguir estar molt concentrats durant una bona estona. Cadascú feia la seva creació, totes bones i totes boniques.

Jugar amb plastilina comporta molt beneficis:

• Els permet el desenvolupament de la seva psicomotricitat fina, estimulant els petits músculs dels dits. Amb la plastilina s’enforteixen i en el futur farà més fàcil les activitats d’escriure o pintar.
• Els infants necessiten creure en si mateixos i veure que poden fer les coses per si mateixos. Activitats com la plastilina els hi permet donar suport a aquesta independencia.
• Potencia la creativitat.
• Els inicia en aspectes relacionats amb les matemàtiques i la comunicació ( símbols, colors, …).
• Finalment, resulta una activitat lúdica que gaudeixen tant de forma individual, en grup o amb els adults que els acompanyen.

Avui hem picat el tió a la classe llimona. Durant molts dies li hem donat menjar i hem jugat amb ell. En aquest mes, hem passat molts moments junts i l’hem tingut molt present. Per fi ja ha arribat el dia de picar per poder dir-li adéu i fins l’any vinent.

Els infants, de seguida, s’han engrescat i tots volien picar mentre cantàvem. La gran sorpresa ha vingut quan sota la manta hi havia regalets. Neules, contes, un pastís de fusta i orles amb les nostres fotografies, ens ha cagat, sembla que li hem donat molt menjar i no ha passat gens de gana.

I amb aquesta activitat acaba el primer trimestre, han estat uns mesos intensos, però hem aconseguit crear un grup molt bonic i divertit. Ells ja han fet els seus primer vincles i ja, sí que poden dir, que han compartit moltes vivències junts.

També ens acomiadem amb una mica de tristor i melancolia, ja que el Pau marxa i comença una nova etapa a una altra escola. Ben segur que el trobarem molt a faltar i fins que ens acostumem, el buscarem pels racons de la classe.

Us desitgem unes bones festes acompanyats per les persones que més estimeu.

Ens veiem al gener, molt canviats i amb moltes coses per explicar.

Amb l’arribada del Nadal, a l’escola festegem la tradició del Tió. Hi ha infants que ho fan a casa i d’altres que ho descobreixen per primera vegada aquí. Per aquest motiu, primerament, expliquem el conte del Pepet. El Pepet és un llenyataire que un dia s’emporta a casa un tronc molt estrany i màgic i que li agrada menjar pell de mandarina. Un cop els infants es familiaritzen amb aquesta història, els animem a buscar el nostre Tió al pati. Han sortit molt engrescats i animats. Junts cridàvem TIÓÓÓÓÓÓ…… fins que el Liam l’ha trobat amagadet dins d’una caixa somrient però amb molt de fred. Molts s’han animat agafar-lo i d’altres el miràvem des de la distància.

La Daniela, el Liam i el Thiago l’han acompanyat dins de la classe per tal que agafi una mica d’escalfor i l’hem tapat amb una tela. Durant aquests dies li donarem menjar a veure si aviat ens caga regalets el dia que el piquem.

A l’escola, els infants no sols aprenen dins les aules sinó que la seva necessitat d’aprenentatge va més enllà i sabem que els espais exteriors ofereixen un gran potencial per a la descoberta.

Sortir a l’aire lliure i tenir contacte amb la natura crea molts moments plens de vivències compartides i un munt d’oportunitats per descobrir i descobrir-se. El fet de tenir contacte amb l’exterior els hi permet relacionar-se amb la natura, que els hi toqui el sol i la brisa d’aire… conèixer la textura i la humitat de la sorra, trobar herbetes, pedres i fins i tot alguns insectes o petits éssers vius.

Un matí la Mireia va veure un cargol com estava amagat a les plantes del pati. El vam agafar, el vam observar i tractat amb cura. També li vam cantar la cançó del “Cargol treu banya” mentre treia les banyes i s’arrossegava per damunt d’una fusta. Els infants que estaven més interessats es van apropar a observar-lo i agafar-lo amb molta molta cura. El mateix va passar una tarda que va ploure una mica al matí i els infants anaven decidits a buscar cargols pel pati i vam veure un de ben gran.

Aquí us deixem algunes de les fotografies.