En aquestes edats primerenques, els jocs de falda tenen un pes en l’educació dels infants. Són cançons, cantarelles, moixaines, les primeres manifestacions lúdiques que ajuden a crear i enfortir els vincles afectius i formen part de la vida quotidiana a l’estança.

 A través d’aquests jocs l’atenció és molt individualitzada, on l’infant normalment seu a la falda de l’adult, amb un contacte molt directe i íntim, on l’adult capta l’atenció de l’infant amb la mirada, transmetent el seu afecte i comunicant-se amb ell.

Aquests permeten als infants iniciar-se en la descoberta del seu propi cos i del seu entorn, on la veu de l’adult, és la protagonista per descobrir el llenguatge oral, la música i el ritme, els moviments que les acompanyen provocant tot un seguit d’emocions i sentiments.

En un principi les comença l’adult, després sorgeixen de manera espontània amb petites demandes, que els petits les expressen amb gestos i moviments o utilitzant el llenguatge verbal dient “més”, generant-se una gran complicitat.

En aquest joc, el plaer, la diversió pels petits saltirons que imiten el cavalcar del cavall fa que ens belluguem d’una certa manera, aprenent a escoltar i esperar el moment adequat en el qual ens deixem caure cap enrere.

“La música activa totes les Intel·ligències: la lògica, la numèrica, l’emocional, la verbal, la lingüística i l’abstracte”

                                                                   Gardner

                                                    (Psicòleg d’intel·ligències múltiples)

La panera dels tresors és una activitat manipulativa d’exploració amb la qual s’estimulen i es desenvolupen els sentits dels bebès a través del joc lliure.

Va ser ideada per l’educadora i pedagoga Elionor Goldschmied (1919-2009), tot i que sol relacionar-se amb la metgessa i pedagoga Maria Montessori.

Amb ella els infants exploren objectes molt variats que posem a la panera fent una descoberta de sensacions i característiques dels objectes que la componen, com la textura, la temperatura, el pes, la forma, el color, l’olor, el so, etc. Sent necessari que l’infant estigui preparat i sigui capaç de seure sol mantenint l’equilibri, aproximadament a partir dels sis mesos d’edat.

La panera els tresors té moltíssims beneficis pels bebès:

S’estimula l’autonomia, ja que és el mateix bebè que escull l’objecte de forma lliure per explorar-lo;

la concentració i atenció, per l’estona i la manera en la qual dedica el seu temps, observant i manipulant l’objecte;

la motricitat fina, i en la mesura que es va desenvolupant, per fer la pinça amb els ditets;

la coordinació del cos, per poder accedir a la panera, fer moviments amb les mans i els braços, llevant-se’l a la boca, passant l’objecte d’una mà a l’altra, voltejar-lo, picant, pressionant …

Mentre els manipula es pregunta:

Què és això?

Per més endavant,  fer un altre tipus de joc més desenvolupat, en el qual es preguntarà:

Què puc fer amb això?

És molt habitual observar la tranquil·litat i la calma que es produeix a l’estança mentre es concentren i fan l’activitat i, en acabar, com es mostra el cistell buit d’objectes que queden escampats i que els infants més petits i, que encara no seuen, s’interessen per agafar-los fent el joc.

Tot i que és un joc molt individual, a vegades es produeixen primeres interaccions entre ells/elles, s’observen, mostren curiositat pels objectes que manipulen, per les descobertes que fan, etc.

En paraules de l’Albert Einstein,     “El joc és la forma més elevada d’investigació”,

Durant l’estada de l’infant a l’escola es produeixen un seguit d’activitats o accions que es van repetint al llarg del dia formant part de la quotidianitat. Aquesta és un dels eixos centrals de l’activitat educativa que a més de cobrir les necessitats bàsiques de l’infant, estableixen un vincle afectiu emocional de seguretat i confiança entre l’infant i l’adult.

L’entrada a l’estança, els moments dels àpats, l’estona del descans, el canvi de bolquer … Representen moments d’aprenentatge i de desenvolupament de l’infant en els quals, al mateix temps, es transmeten uns valors culturals. En el dia a dia aquestes rutines són interioritzades, la qual cosa fa que l’infant pugui anticipar el que vindrà més tard, quan observa algun indici, promovent la pròpia autonomia de l’infant i potenciant la seva autoestima.

Cal dir que l’infant és el protagonisme de la seva pròpia acció i des de l’escola l’acompanyem i respectem en tots els seus processos procurant un ambient tranquil i agradable i un espai acollidor i de relació, respectant els interessos i el ritme individual de cada infant.

Durant els moments dels àpats no només ensenyem als infants a menjar d’una manera saludable, introduint aliments que són essencials per una dieta equilibrada, sinó que fomentem la comunicació, el diàleg, la paciència i el respecte.