Els infants de la classe taronja gaudeixen molt quan fem bombolles de sabó. Els hi agrada tocar-les, intenten agafar-les i les observen com floten a l’aire. Sembla mentida com un fet tan senzill com “bufar i fer bombolles” els hi genera un estat d’alegria i calma.

Generalment, fem bombolles de sabó al pati on les bombolles es desplacen per l’aire i els infants interaccionen, però en veure que tenien tant d’interès vam aprofitar per fer l’audició de les bombolles en què mostrem una capseta de música amb un os que va fent voltes mentre que alhora l’educadora va fent bombolles de sabó. Aquest fet genera un clima relaxat que posa en pràctica la concentració, la coordinació mà-ull, l’observació activa i l’atenció.

A l’escola realitzem audicions, a través de les quals treballem el llenguatge musical que permet als infants desenvolupar molts aspectes, com ara l’escolta activa, expressar i/o comunicar sentiments i generar petits moments d’atenció.

Un matí tranquil, la classe taronja va poder fer l’audició de “la primavera” de Vivaldi. Mentre sonava de fons l’audició, l’educadora mostrava una tela verda amb flors de diferents colors que al ritme de la música anava fent volar i que més tard va fer servir de vestit. Finalment, mentre passejava per l’espai i continuava sonant la música va llençar diferents flors de feltre que els infants van agafar i observar.

Els infants de la classe taronja van quedar bocabadats en veure aquella petita representació, són molt agraïts i tot el que sigui novetat els hi crida l’atenció. Davant d’aquesta activitat vam viure diferents reaccions: alguns interactuaven amb l’educadora, altres l’observaven i d’altres van estranyar un cop es va disfressar. En aquestes situacions, intentem normalitzar el que està passant i acompanyem a l’infant per tal de tranquil·litzar-lo i apropar-lo perquè entengui que només es tracta d’una disfressa.

Durant el mes d’abril hem estat treballant la llegenda de Sant Jordi amb els titelles de pal, amb el peluix del drac i amb les cançons, a vegades, acompanyades amb l’ukelele que tant els hi agrada.

Els infants han mostrat molt d’interès i han gaudit de les diferents propostes, sobretot dels titelles de pal. Des del primer dia que les vam portar a l’aula, molts les observaven, les assenyalaven i les volien agafar. El primer dia que vam fer la representació amb els titelles i la música, els hi va agradar moltíssim i van estar molt atents. Un cop va acabar la representació els hi vam deixar per jugar i es van posar molt contents, tot i que havíem d’intervenir perquè se’ls prenien entre ells.

Els hi vam presentar el titella del drac amb la seva cançó ( Drac ferotge ) i també van mostrar molt d’interès, així com per agafar el drac i fer-li petonets.

També hem compartit estones divertides ballant al ritme de les cançons del drac i de Sant Jordi:

Sant Jordi era un home, un home molt valent,

que amb la seva llarga espasa va espantar al drac dolent.

Hi havia una princesa que vivia en un castell,

tenia llargues trenes i ella es va enoamorar d’ell.

Tots dos sovint anàven al bosc a passejar,

no tenirn por del drac perquè Sant Jordi el va espantar.

…

Ara arriba el Carnestoltes,

tots sortim a passejar,

ens posem una disfressa,

per saltar, cantar i ballar!

Ja tenim aquí el carnaval i és moment de gresca i disbauxa. El senyor carnestoltes ha vingut a l’escola per informar-nos de les seves consignes, que lliurement, qui ha volgut les ha seguit per gaudir d’aquesta tradició: un mitjó de cada color, la cara pintada i un pentinat divertit.

Des de l’escola ho treballem de forma molt respectuosa, els infants encara estan en un procés de desenvolupament de la seva identitat i no a tots els hi agrada disfressar-se. A les aules de nadons intentem apropar als infants a aquesta tradició i ho treballem tranquil·lament, amb cançons, amb el titella del carnestoltes (El Tito), tenim algun barret per si algun infant accepta posar-se’l, però tot sempre des del respecte i l’interès de l’infant.

Com podeu veure a les imatges hem fet un petit raconet on els infants es poden apropar segons el seu interès i jugar amb el Tito, observar la seva imatge i manipular els barrets de pallasso, de marieta, de ratolí, etc. Per tal de familiaritzar-los amb aquest complement, els hi mostrem com ens el posem al cap nosaltres i després els convidem a posar-se’l. Les reaccions han estat diverses, ja que alguns ho han acceptat molt bé, altres reien i d’altres de seguida se l’han tret i l’han manipulat.

Últimament, observem que els infants mostren molt d’interès per apropar-se a mirar les fotos de família i l’orla de la classe. Sembla que els hi agrada molt parar a mirar i veure les imatges. De fet, vam posar una documentació sobre els hàbits de l’escola a la seva alçada i també hi passen estones observant i tocant les imatges.

De mica en mica, els vostres infants van prenent consciència del petit món que els envolta i de les persones que formen part de la seva vida, amb qui comparteixen molts moments i aprenen moltes coses. Les cares que veuen a les imatges ja les identifiquen o els hi resulten conegudes, només cal veure com somriuen quan paren a mirar-les. Per aquesta raó hem pensat a elaborar capsetes personalitzades per a cada infant on puguin veure diferents imatges del seu dia a dia a l’escola i amb els companys.

Com podeu veure a les imatges, els infants juguen amb les capsetes i es miren les fotos amb atenció i curiositat: