Com ja sabeu, en iniciar el curs us demanem una foto de la família amb l’objectiu de poder crear un racó on els infants es puguin apropar a mirar la seva si ho necessiten i d’aquesta manera sentir-vos a prop.

A mesura que van desenvolupant el seu moviment corporal, de mica en mica van desplaçant-se per l’espai. Molts han arribat de sobte al racó de família i a aquells que encara no es desplacen els hi hem apropat la foto. En veure les imatges s’han quedat sorpresos, observant amb atenció. Hem viscut reaccions diferents, alguns infants han mostrat que reconeixien als seus pares, ja que s’han posat contents, somreien, acariciaven la foto i fins i tot semblava que volien comunicar-se amb crits d’alegria o balbuceig, d’altres s’han quedat més moixos i somicaven provocant-los enyorança i d’altres no han reconegut la família i han utilitzat la foto per manipular i experimentar el seu tacte.

Encara són molt petits, però per les seves actituds i reaccions podem observar com van agafant consciència del seu petit món que els envolta i com van reconeixent perfectament els seus éssers estimats.

Sense adonar-nos han passat diverses setmanes des que vam començar l’escola i ja ha arribat la tardor.

A la classe Taronja tenim una panera amb diferents fruits típics de la tardor, com són: carbasses, codony, llimones, taronges i moniatos. Aquesta panera està a l’abast dels infants per tal que puguin manipular lliurement els elements. També tenim pots amb diferents tipus de fulles, cireretes de pastor i pinyes petites. D’aquesta manera intentem apropar la natura al seu entorn immediat fent així un aprenentatge a través de l’exploració i dels sentits.

D’altra banda, a l’octubre celebrem la festa popular de la castanyada. Dies abans aprofitem per presentar el titella de la Mª Castanyera amb l’objectiu d’apropar el personatge típic d’aquesta festivitat als infants i alhora introduir la seva cançó:

Quan ve el temps de collir castanyes, la castanyera, la castanyera.

Ven castanyes de la muntanya a la plaça de la ciutat.

La camisa li va petita, la faldilla li fa campana, les sabates li fan cloc-cloc

i al ballar sempre gira així.

Quan arriba el dia de la festa, la Sra.Castanyera ve a l’escola per fer-nos una visita. S’apropa a cada aula per saludar a tots els infants, els hi canta la seva cançó i els hi regala un titella d’un cargol perquè el tinguin a la classe de record.

Com podeu veure a les imatges no estan tots els infants, ja que l’Enzo i el Marc dormien i la castanyera els ha anat a veure al dormitori. La resta que estaven desperts se la miraven sorpresos, atenent a tot allò que deia i regalant-li més d’un somriure.

Benvingudes famílies!

Ja fa unes setmanes que hem començat un nou curs al costat dels vostres infants. Com ja sabeu, el període d’adaptació és un procés que vivim plegats per tal d’adaptar-nos a l’escola, a noves rutines i per conèixer als companys i les educadores. Per nosaltres és molt important la vostra presència durant els primers dies, ja que ens ajuda a crear un clima de calma i seguretat necessari per als infants, per aquesta raó volem agrair-vos la vostra disponibilitat per fer-ho possible.

Com veureu a les imatges, els vostres infants passen el dia a l’escola tranquil, distrets explorant, ploren quan tenen gana o soneta, però nosaltres vetllem perquè estiguin atesos en tot moment i estimulats per tal de potenciar el seu desenvolupament. Durant aquestes primeres setmanes observen als seus nous companys amb molta atenció i curiositat, cosa que els porta a voler apropar-se, mirar-se i tocar-se. S’estan adaptant molt bé a les rutines de l’escola i dormen molt bé al bressol. A més a més, observem com va evolucionant el seu moviment, com van aprenent a girar-se, com aguanten el cap boca baix per poder veure món, com es desplacen arrossegant-se fent força amb les mans, els peus i les cames per tal d’agafar allò que volen.

Aquestes setmanes estem vivint en un petit món on dia a dia gaudim de grans canvis i esperem que vosaltres també.

Gràcies per la vostra confiança.

La Classe Taronja ha estat viscut uns processos d’adaptació que han anat modificant els ritmes de l’aula. Actualment, sembla que ja es comença a viure un ambient més estable. S’inicien estones de joc individual, de forma autònoma, on cada criatura es deixa veure més ubicada en el context de l’aula i es veu capaç i segur/a.

Durant el dia a dia hi ha moments de molts tipus a la classe Taronja. El temps passa i cadascú manifesta una vivència, un interès o necessitat personal.

Respectant el ritme de cadascú, els nens i nenes es van entretenint jugant amb allò que li bé de gust, troba o li apropem.

A la classe Taronja tenim unes misterioses caixes petitones amb simpàtics personatges o elements amb els quals treballem el llenguatge musical.

Solem agafar les caixes i piquem a la tapa, fent percussió o treballant un ritme concret o un altre per captar la seva atenció i poder dur-los a ritmes més tranquils o accelerats. Després, solem fer algun joc no verbal, mostrant sorpresa, misteri, alegria o fins i tot donant-nos un petit ensurt, per tal d’endinsar-los al joc d’endevinar el personatge o l’objecte que es troba  a dins. Un cop ha sortit l’element misteriós cantem cançons relacionades amb aquest.

A la majoria els hi agrada força aquesta proposta, es miren les caixes, els personatges, mouen el cos ballant cadascú al seu ritme, etc. Tots els infants solen estar atents i simpàtics.

Algunes de les cançons que cantem amb les capsetes de música són:

“Marieta vola vola”

“La girafa”

“Cargol treu banya”

“L’elefant camina pel camp”

“La papallona vola vola”

A continuació, us deixem un recull d’imatges d’aquests moments