Als infants de la classe verda els hi agrada molt disfressar-se de castanyers/es i sovint ens demanen ajuda per posar-se tant els davantals com els mocadors al cap que tenim al nostre racó de la tardor. Tots junts cantem i ballem cançons d’aquesta estació de l’any.
El dia de la Castanyada van tenir una visita molt especial a l’aula… la Sra Maria Castanyera. Va venir des de la muntanya a portar-nos moniatos per tastar i un titella molt bonic d’un cargol. Tots plegats vam gaudir molt d’aquest moment i ens vam engrescar a cantar i ballar amb la nostra estimada Castanyera.
Aquets dies d’adaptació varem trobar un cargol al pati.
El vam agafar, el vam observar i tractat amb cura. També li vam cantar la cançó del “Cargol treu banya” per veure si s’animava a sortir, però no va ser així.
Finalment en deixar-lo al mur i ruixar-lo amb unes gotetes d’aigua fresca sembla que va sentir-se curiós i va sortir de la closca.
Durant aquestes primeres setmanes el cúmul d’emocions ha estat variat i intens. Hi ha qui ha plorat, qui cridava els seus éssers estimats, també qui ens duia cap a la porta de la classe i qui no es movia d’aquesta en molta estona esperada el retorn dels pares o mares que tan amorosament els heu acollit en tornar a buscar-los. També hi ha hagut qui ha entrat a l’escola amb timidesa, altres amb eufòria i d’altres sense gaire consciència i amb el pas dels dies ‘s’han adonat que passava a l’escola, que es quedaven solets i els seus estimats marxaven. El millor de tot és que mai s’han quedat sols o sense atendre. Hem anat acompanyant a tots i totes, tal com hem vist per tal d’adaptar-nos a les necessitats individuals.
A poc a poc es veuen molts avenços per part d’aquests menuts i menudes. Es veuen carones més relaxades. Petits que es deixen consolar, acariciar…, juguen, ens miren i a poc a poc es van establint vincles de complicitat, afecte i estima amb els nouvinguts i es consoliden amb els infants veterans.
Seguim amb el procés d’adaptació i seguim donant temps perquè tots i totes vagin trobant el seu lloc a la classe Verda.
Aquest mes de juny hem preparat una nova cançó que parla del temps i que als infants els agrada molt.
Es pot realitzar de moltes maneres ajudant-nos d’instruments musicals, picar de mans… però aquest cop per treballar-la, hem utilitzat un reforç visual que consta dels diferents elements del temps fets de feltre i també hem emprat un aparell auditiu que fa el soroll dels trons.
Primer l’educadora ha cantat la cançó presentant als elements del temps als infants, després un cop acabat tots junts l’hem tornat a cantar, però aquest cop han estat els nens i nenes que han fet la representació i ho han gaudit moltíssim.
Us deixem un petit recull de fotografies d’aquests moments i la lletra de la cançó perquè la pogueu cantar amb els vostres fills/es.
Tipi, tipi, tap. Tipi, tipi, tap, cau la pluja, cau la pluja.
Tipi, tipi, tap, Tipi, tipi, tap, cau la pluja des del terrat.
Bufa el vent, bufa el vent, bufa el vent des de ponent.
Cauen els llamps, cauen els llamps, cauen els llamps de dalt a baix.
Sonen els trons, sonen els trons, sonen els trons després dels llamps.
Cau la neu, cau la neu, cau la neu a poc a poc.
Surt el sol, surt el sol. Surt el sol sempre que vol.
Aquest mes de maig hem realitzat a la classe verda l’audició: “Qui té la raó”, de Dimitri Kabalevsky; Amb aquest tipus de proposta podem apropar als infants a diferents obres musicals d’alguns compositors.
Per realitzar l’audició hem utilitzat en aquest cas, les titelles com a suport visual. Mentre sona la música, aquestes expressen amb els seus moviments un diàleg entre elles; una diu que sí i l’altra diu que no, creant un ambient d’expectació, atenció i de sensibilitat.
Com podeu veure en les fotografies, l’educadora es troba darrere del llençol movent els titelles, i els infants estan asseguts al matalàs observant amb molta atenció.
Un cop acabada l’activitat deixem a l’abast dels nens i nenes els titelles, per tal que siguin ells mateixos qui puguin representar-la, o simplement si volen conèixer-les de més a prop.
