Un dels racons que actualment té més èxit de la classe Rosa, és el racó simbòlic de la perruqueria.
Hem creat un espai de joc on els infants es diverteixen jugant a ser uns autèntics perruquers/es. Els hi encanta pentinar-se, posar-se diademes, jugar amb els assecadors de cabell, xampús… i sobretot mirar-se al mirall per veure el resultat!!!
També vam convidar a la mare de la Rocio ja que va exercir aquesta professió i ens va ajudar a entendre en què consisteix aquesta professió i molts infants li van demanar de fer pentinats com cues i trenes. Vam passar un matí molt divertit i entretingut!
Fa molt de temps que, a l’escola, ens preocupa la manera de com poder celebrar les festes populars i , especialment, el Carnestoltes. Hem reflexionat sobre diferents aspectes i pensem que hi ha propostes que s’havien de canviar i fer-les més nostres, tenint en compte l’edat, el moment i les necessitats dels nostres infants.
El Gegant del Pi es prepara per viure el Carnaval, però sempre respectant l’interès que aquesta festa pot generar a cadascú dels nens i nenes. Ho vivim d’una manera totalment lliure i sense cap tipus de pressió cap als infants i les seves famílies; Decorem i ambientem el vestíbul i les aules, preparem propostes relacionades amb aquesta festa popular com ara; confetti, serpentines, expliquem el conte del Tito, presentem el titella (un pallasso molt divertit) i posem un racó amb complements perquè els nens i nenes puguin jugar a posar-se i treure’s tot el que vulguin.
Són unes setmanes plenes de festa i disbauxa però, sabem que no a tots els infants els hi agrada participar, així que deixem que siguin ells i elles mateixos/-es qui decideixin.
Us deixem un petit recull de fotografies d’aquests primers dies de la Classe Llimona preparant-se pel carnaval.
Els infants aprenen a través del moviment abans que del raonament. En els primers anys de vida els infants es comuniquen amb tot el cos i és a través d’ell que, a mesura que aprenen i desenvolupen les seves habilitats corporals van estructurant el pensament, comencen a tenir cert control emocional i també desenvolupen habilitats de relació amb els altres i el seu entorn. És a través del moviment que es potencia i es reforça l’autoestima i l’autonomia dels infants. A partir de la vivència del propi cos i del plaer que els proporciona el moviment van prenent consciència del jo i van construint la seva identitat així com aprenen a conèixer i acceptar els límits, tant els propis com els de l’entorn.
Els infants estan més que preparats per anar aprenent de manera autònoma i al seu ritme, també pel que fa al moviment i al desenvolupament motriu i, per tant, la nostra missió com a adults que acompanyem criatures és la d’observar, respectar i, com a molt, animar en les seves descobertes i assoliments. Cal que l’adult acompanyi l’infant amb estima i respecte però sense interferir de manera molt incisiva per tal que pugui buscar, de manera autònoma, recursos i estratègies per superar reptes i obstacles i es desenvolupi en plenitud.
Per tal que aquest desenvolupament motriu sigui significatiu per a l’infant s’ha de donar de manera espontània a través del propi interès, motivació i joc i, així, s’afavorirà l’autonomia de l’infant.
És per això que a l’aula Blava anem col·locant els mòduls, calaixos i rampes per a què puguin anar conquerint l’espai, d’una manera que no sigui massa fàcil però tampoc una missió impossible. A més, aquests dies de febrer hem obert l’estructura d’escales i tobogan per a què segueixin provant i assolint nous reptes al seu ritme tot respectant el seu desenvolupament i els nous moviments.
Dormir les hores necessàries és important per molts processos cognitius. En el cas dels infants, la quantitat varia segons el moment evolutiu en el qual es trobin. Per exemple, durant els dos primers anys de vida haurien de dormir entre onze i catorze hores.
El període que estem atravessant a l’aula Blava és que alguns infants necessiten fer una petita becaïna al matí, ja sigui perquè matinen molt o perquè dormen menys hores a la nit, per això els oferim la possibilitat de poder estirar-se si tenen son.
Si les educadores observem que l’infant no està a gust i comprenem que aquell nen o nena té son, respectem la seva necessitat i li facilitem aquest moment agafant-lo en braços si ho necessita, estirant-lo al seu matalàs, oferint-li el seu xumet o acariciant-lo si això l’ajuda a conciliar el son.
L’espai i el mobiliari han de facilitar la independència de l’infant. Ha de ser un espai ventilat, amb baixa il·luminació i sense sorolls. És important que dormin sempre al mateix llit, per facilitar la localització, la identificació del nen/a amb el seu espai i la sensació de seguretat.
És bo acompanyar el moment d’anar a dormir i fer que puguin adormir-se per si sols, per això les educadores acompanyem els infants en aquest procés, amb una relació de confiança i la companyia que cada infant necessita. Conèixer les particularitats de cada infant ens orienta i ajuda la nostra intervenció. Alguns infants necessiten que estiguis al seu costat fins a adormir-se, d’altres necessiten el xumet, un peluix o objecte familiar de casa per conciliar el son. Això els dona seguretat i tranquil·litat i ajuda anar a dormir més contents/es, i a poc a poc es van tornant autònoms en aquesta rutina. Hi ha nens/es que es desperten durant la migdiada i saben trobar per ells mateixos la forma de tornar-se a adormir, però en qualsevol cas, durant la migdiada sempre és convenient estar a prop, així assegurem que es manté la calma.
Us deixem unes fotografies per a què veieu com dormen a l’escola.
A la classe tenim un racó fix on els infants poden experimentar amb diferents materials. Aquest cop hem volgut oferir la farina. Amb ella han descobert el seu color, el color blanc i diferents sensacions i peculiaritats, com la seva textura tan fina. També els hem oferit diferents estris com embuts, gotets, culleretes, pots i coladors per donar resposta a la necessitat que tenen els infants de fer transvasaments. Alguns infants han descobert que amb els dits i amb les mans quedava la nostra empremta i que inclús podien dibuixar, també que en pressionar una mica amb el colador i els altres estris descobrien formes ben interessants.
Hem gaudit tant d’aquesta proposta que en acabar estàvem ben blancs, així com el terra, la qual cosa ha donat pas a jugar amb les escombres, raspalls i recollidors.
A continuació, us deixem un recull de fotografies perquè podeu gaudir d’aquesta proposta tan blanca.