Ja fa dies que treballem la festa popular de la Castanyada. Gràcies a les famílies hem pogut tenir a la classe molts elements de la tardor. Un dia vam rebre uns bolets molt especials i que ens van cridar molt l’atenció. El nostre titella de la Sra. Castanyera ens va ajudar a presentar-los i va ser tot un èxit! Tot i així durant el mes d’octubre vam rebre més sorpreses com la de la Sra. Castanyera en persona!! No hem parat de ballar i cantar la seva cançó i per fi ho podem fer amb ella.

La senyora Castanyera ha rebut a tots els infants de l’escola a l’entrada de l’escola i ha anat saludant a tots els infants que se li han acostat.

Mentrestant, a l’aula, alguns de nosaltres caracteritzats d’aquest personatge, esperem a que vingui de visita. Un cop ha arribat a l’aula, alguns han tingut una mica de vergonya i se la miraven un pèl lluny. La Castanyera ens ha demanat que li cantéssim la cançó per ballar una mica amb ella. I també ens esperava una gran sorpresa, la Castanyera ens ha portat un parell de regals per l’aula! Un cargol titella que ens ha agradat moltíssim i dos moniatos boníssims.

La senyora Castanyera tenia pressa per marxar, ja que havia d’anar a posar les castanyes al foc, i ens hem acomiadat d’ella fent-li petonets.

Per nosaltres és molt important seguir gaudint de les tradicions populars i pels infants la figura especial de la senyora Castanyera enriqueix els seus coneixements sobre l’entorn més proper.

I també aprofitem per presentar-vos en Miguel; els primers dies d’un nou company que hem rebut amb els braços oberts.

Ja fa dies que comencem a trobar-nos més còmodes a l’escola i les emocions de tristesa, enfado, deixen pas a l’alegria i a la disbauxa.

Aprofitem aquesta bonança i el canvi d’estació per preparar la classe en un ambient de tardor. A la classe Lila ens trobem amb tot un conjunt d’elements que permeten apropar als infants a aquesta estació. Tot i el desplegament d’aquests elements, l’objecte estrella han estat els barrets de cargol i bolet.

Mentre cantem les cançons “Soc un bolet” i “Cargol treu banya” ens posem els barrets amb un gran somriure  i gaudim d’una estona de ball ben divertida. No hi ha dia que algun infant es posi un barret per poder ensenyar-nos la disfressa i aprofiti per demanar-nos la música per ballar.

Aquí teniu un petit recull d’imatges que mostren com aquests barrets han ajudat a fer que el procés d’adaptació a poc a poc es vagi superant.

L’entrada a l’escola bressol acostuma a ser per l’infant la primera separació del nucli familiar. Aquest s’ha d’adaptar a un nou espai i a noves persones, tot passant per una separació física, afectiva, i temporal de la seva família.

La classe Lila ens està donant un exemple de superació i valentia espectacular, essent el període d’adaptació un dels moments més delicats per a tots i totes.  

 Amb temps, paciència i sobretot intentant respectar el seu ritme estem aconseguint que l’ambient cada cop sigui més relaxat i agradable. A poc a poc donem pas a somriures tímids i d’altres no tan tímids, mirades còmplices i petits jocs que provoquen noves troballes que es convertiran en nous aprenentatges.

Us donem les gràcies per la vostra confiança i el vostre suport, ja que sense la família, els nostres petits, no podrien superar aquest moment tan important a les seves vides.

A partir d’ara comença una nova aventura on les fotos que trobareu a continuació obriran camí a una infinitat de noves experiències per gaudir tots plegats.

Fa unes setmanes que a l’aula vam oferir una nova proposta de joc. En aquesta ocasió, vam col·locar un carro d’experimentació amb pell seca i triturada de mandarina amb diversos estris de fusta i metall. És un espai on els infants poden manipular i explorar les característiques i possibilitats d’aquest element per fer les seves pròpies investigacions. Aquest carro el tenen obert bona part del matí i és un racó més de l’estança, així que poden apropar-se i jugar sempre que els hi vingui de gust. Quan és l’estona de sortir al pati tanquem aquest carro amb un llençol i els infants ja saben que quan està aquest llençol, el carro no està disponible.

Amb els diferents estris de fusta i metall que hem posat al seu abast, els infants construeixen coneixements a través de les pròpies vivències, perceben sensacions mitjançant tots els sentits (olorant, tocant, mirant i tastant) i ajuden a potenciar moltes altres coses, com ara la capacitat de concentració, la motricitat fina o la coordinació mà- ull. En definitiva, manipulant i experimentant construeixen els seus propis aprenentatges de manera lúdica, relaxada i divertida.

Una vegada més queda latent l’evidència que l’ infant aprèn jugant amb allò quotidià i allò que li resulta significatiu.

Els infants per naturalesa actuen i juguen amb tot allò que tenen a l’abast per satisfer les seves necessitats d’exploració i descoberta. Cal donar oportunitats, riquesa de materials, adequació d’espais i estones perquè puguin interactuar amb els objectes per créixer, pensar i crear.

La proposta que els hem ofert són les construccions, a partir d’un material de fusta i peces de plàstic amb diversos colors i formes en els quals poden crear torres de diferents altures. El fet de muntar i desmuntar està lligat al plaer de fer i desfer, a la necessitat de tenir el control sobre quelcom que es domina i que depèn de l’infant. És una font d’inspiració per a l’inici del seu joc d’ordenació, construcció i  simbòlic de manera espontània.

A més, les construccions ajuden a posar ordre a les pròpies idees interiors i potencien la capacitat de concentració dels infants. Els colors, l’ús de la llengua oral, el desenvolupament de la creativitat i la imaginació seran també aprenentatges que es posaran en funcionament quan un nen o nena està construint quelcom.

Com podeu observar a les imatges, els infants van gaudir molt d’aquesta proposta i actualment, és un racó de l’aula on passen moltes estones construint i donant lloc a la seva imaginació ja sigui sols o compartint aquest moment juntament amb els companys.