Aquest mes de juny hem oferit als infants de la classe Mestral una nova proposta diferent: audicions musicals, una anomenada l’audició dels conillets i la següent audició es diu, qui té raó, en aquesta primera proposta l’educadora fa moure els titelles de mà amb forma de conill que al ritme de la música i la segona audició l’educadora fa moure els titelles fent representar que un diu que sí i l’altre diu que no, els infants aprenen a diferenciar les diferents melodies quan sonen i comencen a moure el cap dient sí i no.

Oferim als infants l’oportunitat d’escoltar música i gaudir-ne, aquestes sensacions agradables els predisposaran favorablement en vers a una vivència musical ampla, diversa i enriquidora.

Els infants estan asseguts a terra visualitzat com es mouen els titelles. Les nenes i els nens han estat molt atents i alguns han volgut posar-se el titella a la mà i fins i tot han volgut fer petons al conillet i donar a menjar amb una pastanaga.

A continuació us oferim algunes imatges de l’audició dels conillets.

Les següents imatges són de l’audició qui té raó esperem que us agradin.

Durant aquest mes de maig la classe Mestral ha pogut anar dos dies, un altre vegada a la sala de llum i foscor, aquest cop també ho hem organitzat fent dos grups separats.

Anar a la sala de llum i foscor és una proposta que dona la possibilitat de treballar diferents llenguatges; corporal, plàstic, visual, matemàtic… amb una metodologia de joc, descoberta i manipulació, és a dir, és un projecte que parteix de la mateixa experiència i descoberta, mitjançant uns materials i estris utilitzant tots els sentits.

Com podeu observar a les imatges és un espai on els infants experimenten, manipulen, observen, apilen, exploren les possibilitats de tot allò que hi troben pel seu camí i a més a més els hi permet gaudir i relaxar-se a través dels seus sentits.

Us deixem un petit recull de fotogràfics dels moments viscuts.

Sortir a l’aire lliure i tenir contacte amb la natura crea molts moments de vivències, els hi permet relacionar-se amb l’entorn, conèixer la textura i la humitat de la sorra, trobar herbetes, pedres i fins i tot alguns insectes o petits éssers vius. El nostre pati tot i que sembla que no tingui molt d’aquests elements, en realitat és molt diferent.

Als primers dies del mes de maig va ploure molt, i no vam poder sortir al pati, però aprofitant que un dels dies feia bon temps la Marisol va sortir al pati per preparar-ho i posar les joguines pels infants.

Estava el terra humit i sabem que quan plou els cargols surten a l’exterior, però en aquest cas ens vam trobar un llimac a terra. El llimac és un animal invertebrat que pertanyen a la mateixa família que els cargols, però sense closca, són allargats i molls, i es mouen arrossegant-se.

La Marisol el va poder agafar, el va posar en una safata metàl·lica per poder-lo mirar de prop, els infants van observar-lo, alguns el volien tocar, altres feien ganyotes perquè no els agradava, gairebé tots van verbalitzar: cargol! cargol!, molt emocionats i fins i tot van cantar la cançó “cargol treu banya”.

Us deixem un petit recull de fotografies d’aquets moments.

El mes d’abril és un mes preciós; comença a fer més bon temps, els dies són més llargs, el sol comença a escalfar més, les flors del carrer i dels parcs comencen a florir i es respira un ambient més alegre en general. Però una de les dates més importants d’aquest mes, és la diada de Sant Jordi; un dia ple d’alegria, de roses, de llibres, de cultura, etc. A l’escola és una de les festes que més ens agraden, ja que els infants ho viuen molt intensament i els agraden molt els personatges. Nosaltres expliquem la llegenda, adaptant-la a l’edat i als nous temps que corren. ( ni el drac és tan dolent, ni el Sant Jordi és tan valent, ni la princesa és una floreta delicada). A part d’explicar la història, també cantem cançons i posem alguns elements per tal que es puguin disfressar dels personatges (barrets i cintes).

Després d’uns dies d’explicar el conte, la Tamara i la Yolanda ha pujat a l’estança a fer-nos la representació de la llegenda amb titelles. Al principi en veure al drac, alguns infants han preferit mantenir les distàncies i no apropar-se molt, però al final el drac és dels personatges que més els agrada i el més estimat per la majoria.

Us deixem un recull d’imatges del dia de la representació.

Ara fa uns dies que en el pati els infants disposen de moltes capses de cartró i de plàstic per jugar. Per què caixes? Us estareu preguntant, perquè és un material no estructurat que dona molt de joc.

El material estructurat és aquell material en el qual veiem un gran potencial de joc lliure, el qual sense ser una joguina com a tal, deixa als infants desenvolupar tots els seus potencials de manera lliure i autònoma, transformant aquell objecte en qualsevol cosa que la seva imaginació els hi permeti. Els hi dona als infants aquesta llibertat de ser, crear i experimentar de manera natural, orgànica i en consonància amb el moment evolutiu en el qual es troben.

Com afirma l’autora del llibre “Piezas sueltas: el juego infinito de crear” Priscilla Vela, el joc amb material no estructurat està estretament relacionat amb la teoria de les intel·ligències múltiples; cada infant se sentirà atret justament pels elements i usos que necessita desenvolupar en aquell precís moment.

En aquest cas aquestes caixes cada dia es transformen en cotxes, amagatalls, trens, torres, camins, obstacles a vèncer i tot el que els infants puguin i vulguin imaginar.

Com deia Francesco Tonucci  “una bona joguina és aquella que, sense ser res en concret, ho pot ser tot”