Per Carnaval, tot s’hi val!!!!

Realment per Carnaval, tot s’hi val? Ja fa uns cursos que debatem com equip en quin moment ens trobem i com escola com ens identifiquem davant aquesta festa tradicional.

Després de molts diàlegs i reflexions entenem als més petits de l’escola com uns infants que necessiten que respectem el seu ritme evolutiu i aprenentatge (tenint en compte que no tots els infants aprenen  i evolucionen per igual). Pretenem adaptar-nos i transformar les tradicions per tal de respectar a l’infant  en si mateix i cap als altres.

No pretenem eliminar la tradició sinó adaptar-nos a aquesta festa respectant les necessitats dels infants.

A l’estança, com podeu veure a les fotografies, hem muntat un petit racó de disfresses amb barrets. Un material que poden posar-se ells i elles sense la intervenció de l’adult. Els infants s’apropen per lliure elecció.

A més, al llarg d’aquests dies hem pogut observar com es donen moments entre ells i elles on es posen el complement els uns als altres. Es diuen que sí, o es diuen que no, i entre tots i totes, aprenem a respectar la decisió de l’altre.

En conclusió, hem de respectar el dret a expressar-se de l’infant i de poder decidir.

Per tant, Al Carnaval, NO tot s’hi val!!!!!

Fa dies que notem que els infants de la classe s’inicien al joc de posar i treure diferents objectes dels recipients.
A causa d’aquesta observació per part de l’adulta, hem començat a proposar materials que pugui satisfer aquesta nova necessitat i aprenentatge, tot i que ells i elles sempre busquen la seva manera de fer aquesta acció.
El fet que la gran majoria es desplaci per tot l’espai, fa que s’obrin nous interessos i apareguin noves descobertes. Notem que tot i que la panera dels tresors continua sent un element imprescindible a l’estança, observem que els nadons comencen a explorar i descobrir a partir d’altres mitjans que no sigui la boca.
Aquests tipus de joc, relacionat amb el joc heurístic, resulta una continuació de la panera dels tresors.
A les següents imatges, veiem com el Miles i la Lina estan molt concentrats en la seva nova acció, potenciant aspectes relacionats amb la seva psicomotricitat fina i la seva coordinació boca-ull. Hem de ser conscients que amb aquest joc, ells aprenen matemàtiques.

Ja fa molt de temps que com escola valorem i potenciem el moviment lliure en els nostres infants de 0 a 3 anys, per tant, els entenem com a persones competents i capaces.
L’adult és l’encarregat de preparar un ambient pertinent per tal que l’infant pugui desplegar totes les seves potències i pugui créixer de forma autònoma, equilibrada i amb alegria.
Arran de la Festa tradicional com és el Nadal, hem incorporat la figura del Tió, un petit tronc molt vinculat a la tradició catalana. El tenim a classe i tot i que ells i elles no siguin encara capaços d’entendre quin és el seu significat, l’aprofitem per a provocar en ells i elles moviments que corresponen a la seva etapa evolutiva.
A les següents fotografies, observem al Miles. Quan va veure per primera vegada el Tió suposem que els seus colors i la seva forma el va cridar l’atenció i de seguida va intentar arribar a ell reptant. Un cop aconseguit, amb ell a les mans, el va explorar amb la boca i voltejava cap a un costat i un altre. Com veieu, aquest element va acompanyar al Miles en el procés de voltejar i reptar característic de l’etapa evolutiva en què es troba.
En tot moment respectem els seus ritmes vitals i no forcem postures que ells i elles no estan preparats. Tot neix del seus interesos i de les seves capacitats. És imprencindible conèixer bé a l’infant per saber què pot fer i què no pot fer, no es tracta tampoc de deixar-los fer qualsevol cosa, consisteix a saber quines són les seves capacitats per saber on està el límit de la seva competència i autonomia i així assegurar-nos que podem proposar.

L’estona de dinar a l’aula de nadons resulta un moment molt important per ells i elles durant la seva estada a la llar d’infants.
Com en moltes ocasions, com a escola ens adeqüem als diferents ritmes i interessos que es troba cada infant i, per tant, es necessita una adaptació molt individualitzada.
Cada matí demanem a cuina exactament que necessita cadascun d’ells i d’elles. Ara ens trobem en un moment que hi ha tanta diversitat de menús com infants. Respectem la seva evolució i es crea una comunicació bidireccional entre escola i família per tal d’anar junts durant aquest procés.
Per cada infant parem taula i com s’observa a les imatges donem a falda fins que ells o elles comencen a tenir més interès per menjar per si sols i són capaços de seure per si mateixos. El fet de dinar a falda ofereix i implica el contacte directe amb l’adult a partir del cos, qui podrà llegir els seus moviments.

La música i les cançons sempre són molt ben acollides per tots els infants i per això resulta un bon recurs per a diferents moments.
Les capsetes de música són un recurs de gran valor pedagògic, ajuden a calmar, a reagrupar, a concentrar-se, en el període familiarització els ajuden a tranquil·litzar-se.
Aquesta proposta és un joc musical basat en cançons tradicionals catalanes i d’altres països del món. Cantem cançons relacionades amb la imatge o objecte que surt de la capseta. Abans d’obrir creem expectació i fem toc-toc, per tal d’obrir-la i poder veure la sorpresa que ens té preparada.
Les caixetes de música es converteixen en un transmissor de comunicació potencien el llenguatge musical dels infants. Els infants aprenen a mantenir l’atenció, a escoltar, comprendre les cançons, aprendre sons i moviments.
En aquest tipus de joc existeix una interacció entre adult-infant que alhora es combina amb la pròpia creativitat dels infants.