La introducció dels llibres en els més petits passen en primer lloc per un contacte sensorial; els manipulen amb la boca, els apilen, els observen, passen els fulls… Fins que a poc a poc arriben a ser capaços d’interessar-se per una petita narració.

Ara mateix, ens trobem en un punt que observem que miren les imatges i sovint te’l donen per tal que posis paraules a aquestes. A més a més, ens trobem en un moment que entre ells mateixos i elles mateixes comparteixen mirades, primeres paraules i llenguatge no verbal.

A través dels contes els infants miren, juguen, experimenten i és un recurs per estimular el plaer d’escoltar, imaginar i que arribin a desenvolupar la concentració.. Els contes permeten descobrir i experimentar amb la fantasia i fomenta l’adquisició del llenguatge.

El joc heurístic acostuma a donar-se després de la panera dels tresors, això no vol dir que deixem per sempre aquesta proposta que ens ha acompanyat durant tant de temps.

El joc heurístic amplia el ventall de materials i de possibilitats que té la panera dels tresors. La finalitat consisteix que l’infant pugui trobar diferents relacions entre els objectes presentats ( poden encaixar, apilar, obrir, tancar, buidar,…)

El joc heurístic ens proporciona la possibilitat que els infants explorin sense la intervenció de l’adult per tal d’enriquir les seves capacitats físiques, mentals, socials i emocionals.

A continuació, us mostrem diferents  fotografies on podem veure com la Lina i el Miles molt concentrats descobreixen totes les alternatives que ens poden oferir els materials presentats.

Amb l’arribada del bon temps els infants de la classe groga hem aprofitat per sortir al pati.

El pati ens permet gaudir d’un nou espai a l’aire lliure, de noves textures, de manipular elements de la natura com són les pedres que troben a la sorra, fulles que cauen dels arbres, diverses pinyes que les tenim en cistells i les poden agafar i manipular o jugar amb la sorra del sorral…

El nostre pati està distribuït en diversos racons. Podem trobar un amb cotxets, on els agrada molt passejar amb ells i agafar les nines; un altre amb cubells i pales per jugar al sorral, i finalment també poden trobar diversos cistells amb petits animals, elements de fusta i metall, i cotxes i pilotes.

El canvi de bolquers és una activitat quotidiana que es dona cada dia a l’escola durant molts moments del dia.

Un canvi de bolquers implica dedicar-li un temps individualitzat a cada criatura on s’estableixen vincles de confiança de coneixença mútua i d’afectivitat.

A més a més, aquest moment afavoreix l’aprenentatge, l’autonomia i l’autoestima de l’infant.

És un moment on l’adult posa paraules a allò que està fent. L’objectiu és que l’infant arribi a col·laborar a fer aquesta activitat.

Per Carnaval, tot s’hi val!!!!

Realment per Carnaval, tot s’hi val? Ja fa uns cursos que debatem com equip en quin moment ens trobem i com escola com ens identifiquem davant aquesta festa tradicional.

Després de molts diàlegs i reflexions entenem als més petits de l’escola com uns infants que necessiten que respectem el seu ritme evolutiu i aprenentatge (tenint en compte que no tots els infants aprenen  i evolucionen per igual). Pretenem adaptar-nos i transformar les tradicions per tal de respectar a l’infant  en si mateix i cap als altres.

No pretenem eliminar la tradició sinó adaptar-nos a aquesta festa respectant les necessitats dels infants.

A l’estança, com podeu veure a les fotografies, hem muntat un petit racó de disfresses amb barrets. Un material que poden posar-se ells i elles sense la intervenció de l’adult. Els infants s’apropen per lliure elecció.

A més, al llarg d’aquests dies hem pogut observar com es donen moments entre ells i elles on es posen el complement els uns als altres. Es diuen que sí, o es diuen que no, i entre tots i totes, aprenem a respectar la decisió de l’altre.

En conclusió, hem de respectar el dret a expressar-se de l’infant i de poder decidir.

Per tant, Al Carnaval, NO tot s’hi val!!!!!