L’estona de dinar a la classe Groga.

L’estona de dinar a l’aula de nadons resulta un moment molt important per ells i elles durant la seva estada a la llar d’infants.
Com en moltes ocasions, com a escola ens adeqüem als diferents ritmes i interessos que es troba cada infant i, per tant, es necessita una adaptació molt individualitzada.
Cada matí demanem a cuina exactament que necessita cadascun d’ells i d’elles. Ara ens trobem en un moment que hi ha tanta diversitat de menús com infants. Respectem la seva evolució i es crea una comunicació bidireccional entre escola i família per tal d’anar junts durant aquest procés.
Per cada infant parem taula i com s’observa a les imatges donem a falda fins que ells o elles comencen a tenir més interès per menjar per si sols i són capaços de seure per si mateixos. El fet de dinar a falda ofereix i implica el contacte directe amb l’adult a partir del cos, qui podrà llegir els seus moviments.

Les capsetes de música a la classe groga.

La música i les cançons sempre són molt ben acollides per tots els infants i per això resulta un bon recurs per a diferents moments.
Les capsetes de música són un recurs de gran valor pedagògic, ajuden a calmar, a reagrupar, a concentrar-se, en el període familiarització els ajuden a tranquil·litzar-se.
Aquesta proposta és un joc musical basat en cançons tradicionals catalanes i d’altres països del món. Cantem cançons relacionades amb la imatge o objecte que surt de la capseta. Abans d’obrir creem expectació i fem toc-toc, per tal d’obrir-la i poder veure la sorpresa que ens té preparada.
Les caixetes de música es converteixen en un transmissor de comunicació potencien el llenguatge musical dels infants. Els infants aprenen a mantenir l’atenció, a escoltar, comprendre les cançons, aprendre sons i moviments.
En aquest tipus de joc existeix una interacció entre adult-infant que alhora es combina amb la pròpia creativitat dels infants.


Un nou descobriment a la classe groga.

Fa uns dies que la Lina es posa dempeus i mostra molt interès per anar a la pica i jugar amb el rajolí d’aigua. Com a escola bressol, defenem el moviment lliure que no impliqui forçar postures que encara no són capaços d’arribar per si mateixos. Per tant, fins que la Lina no ha estat capaç de posar-se dreta sola, li rentàvem nosaltres a coll a la pica dels adults.
Fa un parell de setmanes, ella mateixa va descobrir la pica mentre canviàvem a un altre infant. Des d’aleshores, sempre que gateja cap aquest espai, va directa a posar-se dreta.
El seu nou descobriment li ha permès gaudir d’aquests moments, ja que resulta molt divertit jugar amb l’aigua mentre ens rentem.

El nou aprenentatge motriu de la Lina esdevé significatiu, ja que està donat per l’espontaneïtat que sorgeix a través del seu propi interès, motivació i joc i, així, s’afavoriria l’autonomia de l’infant.

Els jocs de falda a la classe groga

En els primers anys de vida dels infants és de vital importància la relació individualitzada nen/a-adult. Durant la vida quotidiana a l’escola, busquem molts moments que es propici aquesta interacció com ocorre en el canvi de bolquers o en el joc.
El joc de falda és joc molt idoni per la primera etapa de la infantesa que ens permet aquests moments, en un principi iniciat per l’adult. Consisteix en una cantarella o cançó i que comporta un contacte directe individualitzat nen/a-adult. Molts cops té un caràcter totalment espontani, d’altres és provocat per l’interès de l’adult.
A les següents fotografies podeu observar al Miles i a la Lina fent dos jocs diferents de falda.
La Lina mostra molt d’interès pel ralet, ralet i ja és molt capaç de fer-nos ella a nosaltres l’acció de la cantarella. Molt sovint, quan ens sent cantar-la, ella mateixa ens ensenya el seu dit.
A les fotografies del Miles, podem veure com juguem amb la cançó de les formiguetes i l’elefant. Aquesta ens permet passar una estona entre rialles nadó i adult i establir lligams afectuosos i de seguretat.

El procés de familiarització de la classe groga.

Durant el mes de setembre la classe groga s’ha omplert d’infants i famílies que els acompanyen durant aquest procés.

A l’escola ens agrada utilitzar la paraula familiarització en comptes d’adaptació. La familiarització va lligat a la paraula família. Els infants no s’adapten a l’escola sinó que nosaltres som les persones que preparem l’aula pensant en elles i ells, i som els adults qui ens apropem de forma respectuosa i amable.

La paraula familiarització comporta que l’escola bressol sigui aquell espai que esdevindrà una llar, un entorn on establir vincles entre l’infant, la família i les educadores i educadors.