Durant el curs hem observat que quan els infants estan al canviador molts senten la necessitat d’experimentar amb aquest material. Quan tenen l’oportunitat i l’adult no els observa no es poden resistir a estirar del paper per jugar una mica. Donada aquesta necessitat els hi fem aquesta proposta.
Amb els rotllos de paper de vàter els infants poden experimentar amb el material i fer una activitat molt motriu. Durant la sessió observem que fan accions d’estirar fins que s’adonen que s’acaba, la qual cosa és molt divertida i lúdica per ells i elles. Amb les tires que cauen s’afanyen per esquinçar, fent trossets petits, i rebregar, adonant-se de com es transforma el material amb la seva acció. Hem pogut observar que algun infant apilava els papers per fer-se un raconet tou on potser descansar després de tanta excitació. També alguns omplien i buidaven capses i contenidors que trobaven a l’espai o inclús feien passar pilotetes o trossets petits a través d’un tub. A vegades alguns sentien la necessitat de córrer per sobre del material que cobria el terra o de llençar-lo amb força amb la intenció de fer-lo volar descobrint alguna que altra sensació nova.
A l’aula Xaloc ens agrada molt fer activitats de manipulació. És per això que vam presentar la proposta de la farina blanca.
El grup està dividit i mentre alguns companys i companyes fan psico els altres estem a l’aula preparats per l’experimentació.
Els infants troben la farina i estris per manipular-la a la taula. Deixem que ells facin de forma lliure. Mitjançant la seva pròpia activitat, la imitació dels d’altres i la conversa entre ells van descobrint què poden fer amb aquest material sensorial: parlem del color, del tacte, del gust…
Es tracta d’un element versàtil amb moltes possibilitats, ja que poden fer trasvassaments, embrutar-se o fer formes…
Van estar molt concentrats i gaudint de l’activitat de forma tranquil·la i relaxada. Són moments que als adults ens permeten veure com aprenen, experimenten i gaudeixen de materials senzills, però que ofereixen infinitat d’opcions de joc.
Ja fa tres setmanes que aquesta pandèmia va fer que tanquéssim la nostra escola.
Durant aquest temps suposo que hem viscut diverses emocions i sentiments. Esperem que tots i totes estigueu bé.
Per nosaltres no ha estat diferent. Ha sorgit, la por, l’alegria, la tristesa, l’enuig i la incertesa. Incertesa per quan acabarà tot això, i a més a més, ens apareix la il·lusió i les ganes per tornar a agafar la nostra rutina.
Tot aquest temps ens hauria de servir per valorar les petites coses del nostre dia a dia; la feina, el camí cap aquesta, el retrobament amb les nostres famílies, les estones de parc, els riures amb els amics, els plans …
Però sabeu que té això de positiu? Doncs que no sabem quan però si sabem que tornarem. Ho estem fent molt bé. Entre tots des de casa ho estem aconseguint.
I és en aquest moment de tornada a la nostra vida, quan ens trobarem a l’escola per acomiadar-nos com a classe Xaloc. Vull pensar que encara ens queden dies per gaudir com a grup abans de deixar l’escola dels petits.
El nostre camí junts van començar el setembre del 2017 i mentre avançàvem per la línia del temps, s’anaven incorporant nous passatgers igual que altres han hagut d’agafar un altre camí però tots hem aconseguit que els nostres dies siguin únics i irrepetibles.
És per això que us trobem a faltar moltíssim.
En realitat, tenim disset motius pels quals enyorem tant la nostra escola:
– Pels somriures escandalosos de la Noah.
– Per les infinites preguntes de la Iria i com ens cuida.
– Per les abraçades de la Cloe quan entra a l’escola.
– Pel “Chico malo” que ens canta el Nil cada dia.
– Pel somriure tímid, ple d’inquietuds, de la Júlia.
– Per escoltar la veu de l’Emma.
– Per quan l’Abril ens diu que ens hem equivocat entre rialles.
– Per totes les vegades que ens deixa sense paraules el Bruno R.
– Per la mirada de la Martina que t’arriba al cor.
– Per la timidesa de la Nina.
– Per la forma que té la Vera de fer-nos conscients que som importants per ella.
– Per la il·lusió del Jan per les sorpreses.
– Per la bondat i noblesa de l’Omar.
– Per les converses amb el Bruno P acabades en abraçades.
– Per l’humor del Martín i pel primer somriure que rebem cada matí quan anem a l’acollida.
– Per la felicitat que transmet l’Helena quan està jugant.
– I per últim i no menys important per la forma que té la Sofia d’estimar-nos.
Per tot això i molt més, us esperem a la classe Xaloc.
Gaudiu, ara, de la unió familiar que aviat recuperarem les nostres històries.
P.D. Malgrat la situació sigui aquesta, penseu que avui comencem les vacances de Setmana Santa i les vacances sempre són vacances!!!!!
Petonets a tots i envieu molts més als iaios i a les iaies de la classe Xaloc que també trobem a faltar!!!!
Hola famílies, com esteu? Esperem que vosaltres i tots els vostres estimats estiguin bé. La Laura, la Mireia, la Jésica i jo estem bé. Cada dia pensem en vosaltres, sabem que cada família és un món i cadascú té una situació diferent, el que segur que és igual per tots, és la incertesa del moment i com les emocions estan ballant cada dia al seu aire. Ara és moment de deixar sentir i de poder anar reconeixent i recol·locant totes aquestes emocions, de tenir paciència però sobretot de repartir molt d’amor.
En els que més pensem són en els petits i petites; com estaran? Com ho portaran? Hauran crescut molt? El que tenim molt clar és que de ben segur estaran gaudint de moments en família ben macos i divertits, i que quan ens tornem a veure tindran moltes coses per explicar-nos. Vosaltres famílies segurament tindreu dies de tot, dies en els quals ja us està bé quedar-vos a casa i gaudir de tants jocs amb els vostres fills i d’altres dies que ja no podeu més i que penseu quan s’acabarà això. Tota aquesta situació és nova per tots i mai ens hem vist en una com aquesta, intento pensar en què dir-vos i no em surten les paraules, només puc pensar en com trobo molt a faltar l’escola i als vostres fills; els jocs amb l’Adriana, les mirades del Roger, el riure contagiós de la Nora, la timidesa amorosa de la Triana, l’energia del Pau, els petons tímids del Joel, les converses amb la Claudia, les cançons de l’Aina, la manera de cridar-me de l’Omar, les abraçades de l’Albert, la tendresa de l’Amélie, els bons dies plens d’amor de l’Abigail, la innocència de l’Eric, les expressions tan divertides de l’Alex, la serenitat de l’Andrea, la picardia de l’Arlet i el somriure de la Maria. Aquestes petites coses i moltes més són les que ens donen força quan estem a l’escola, però ara hem de pensar a cuidar-nos i cuidar, en què cada cop queda menys per recuperar tots aquests moments, i en què ho estem fent bé molt i molt bé!!
Ens veiem molt aviat! Mireia, Laura, Jésica i Marisol
Benvolguda classe Blava, després d’aquests dies confinats només tenim paraules d’agraïment. Enhorabona pares, enhorabona nens i nenes perquè ho esteu fent molt bé. Són moments durs, intensos, però és un moment de desconnectar de l’exterior per reconnectar amb els més íntims. Famílies, gràcies per seguir amb les rutines, gràcies per aprendre a tornar a aprendre, gràcies per recordar i tornar a sentir allò tan viu de quan éreu petits.
Des de la distància la Núria, la Sara i la Sandra volem enviar-vos forces i animar-vos, ja que cada dia queda menys, que els herois per als nens i nenes sou vosaltres. Teniu mil i una activitats, contes, receptes, cançons… molts recursos i ajudes. La nostra intenció només pretén ajudar a fer més amè el confinament.
Recordeu sempre: en els moments més durs la família és un pilar essencial amb qui recolzar-se i amb qui sortir-se’n.
La classe Blava té una singularitat especial, cadascun dels infants és únic i tots aporten energia i fortalesa, esperem que ara ho facin dins de casa.
Us deixem aquesta cançó tan maca per a reconnectar junts en família.
