Proposta a l’estança blava amb paper higiènic de colors.

Publicat el per


Durant aquest mes de maig a l’estança Blava, vam fer diverses propostes amb paper higiènic tintat de colors.  Prèviament vam preparar els rotllos, submergint els extrems en aigua amb colorant i un cop secs, els vàrem penjar d’una corda per tal que els infants poguessin estirar i veure com queia i s’omplia el terra de paper de colors.


Aquesta proposta va donar llibertat, a què cada infant experimentes, en funció del seu interès. Una vegada van estirar tot el paper van aprofitar el que tenien a terra per manipular- ho; el trencaven, el llençaven, se’l posaven al cap, altres infants l’utilitzaven com a mocadors o jugaven al fet i amagat entre ells.

Alguns es van engrescar de seguida, d’altres van preferir observar una estona abans de participar i altres infants van observar des de la distància, la qual cosa també forma part del procés d’aprenentatge. Hem pogut observar les seves reaccions, mostres de sorpresa, rialles i sobretot, les seves mirades de curiositat. Aquest fet afavoreix els moments de joc compartit, la imitació i la seva expressió emocional.

“La mà és l’instrument de la intel·ligència” Maria Montessori.

L’autonomia en els àpats: un gran pas a l’estança blava.

Publicat el per

Quan vam iniciar el curs, encara hi havia molts infants de l’estança Blava que dinaven asseguts a la nostra falda o que necessitaven la nostra ajuda per menjar.

Recentment, tots els nens i nenes de la classe han fet un pas molt important en el seu desenvolupament: han començat a seure a taula a l’hora de dinar i de berenar. Aquest canvi no només simbolitza un avenç en la seva autonomia, sinó que també afavoreix el seu benestar i la seva relació amb l’alimentació.

L’adquisició d’hàbits d’autonomia durant els àpats és important durant aquesta etapa. Seure correctament a taula els permet participar activament en el moment del dinar, establir rutines i reforçar la seva psicomotricitat. A més, aquesta nova experiència fomenta la seva autoestima i seguretat, ja que es veuen capaços de menjar de manera més independent, amb el suport i l’acompanyament de les educadores.

Alguns dels criteris que tenim en compte a l’hora de fer el pas de la falda a la taula són: Que siguin capaços de seure correctament a la cadira mantenint una bona postura, que mostrin interès pel menjar i que tinguin iniciativa per portar-se’l a la boca.

A poc a poc, aprenen a agafar la cullera, a beure sols i a reconèixer la importància d’un entorn tranquil i agradable durant els àpats.

El nostre objectiu és que visquin el moment dels àpats com un moment agradable i de calma, que gaudeixin dels aliments, que desenvolupin la seva autonomia i interioritzin uns bons hàbits tant mentre estan asseguts a taula com en el moment de la higiene.

Com a part de l’estona dels àpats, també treballem l’autonomia a l’hora de rentar-se les mans i eixugar-se amb la seva tovallola. Aquesta rutina també contribueix al desenvolupament de la seva motricitat fina, la coordinació i la consciència de les seves pròpies necessitats. A més, promou l’autoconfiança i l’adquisició progressiva d’hàbits saludables que els acompanyaran al llarg de la vida.

LES RELACIONS ENTRE IGUALS.CLASSE GRISA.

Publicat el per

El primer agent de socialització per a l’infant és la seva família, el seu entorn més proper per mitjà del qual aprendrà les primeres paraules i les primeres pautes de conducta. Posteriorment, en una segona fase de la seva sociabilitat, intervindran altres agents socials que d’alguna manera substitueixen la responsabilitat familiar en més o menys grau, com són l’escola i els companys/es.

L’escola bressol ofereix als nens i nenes la possibilitat d’establir relacions amb altres infants i també amb altres adults. Perquè els infants puguin adquirir habilitats socials és necessari crear un clima de confiança on es puguin sentir segurs, tranquils i respectats. A través del joc aprenen a relacionar-se: compartint, cooperant, fent les primeres amistats…

Moments de contacte físic, complicitat, consol i ajuda, abraçades, sons i verbalitzacions, mirades, corredisses i empentes, totes elles enmig d’una varietat infinita, i que poden ser interpretades segons el context i la tipologia, i també des de la mirada de l’adult, com a jocs i relacions riques o bé, en alguns casos, conflictes.

Des de l’escola entenem com a socialització el fet d’establir relacions amb l’entorn, entre iguals i amb adults. Des del primer moment que l’infant entra a l’escola forma part d’un sistema amb unes necessitats, pautes i valors que haurà d’adaptar als seus aprenentatges, vivències i relacions que té adquirides fins aquest moment. En formar part d’un grup, l’infant haurà d’aprendre a tolerar, saber esperar, compartir espais i referents, per poder conviure i gaudir de la relació entre iguals amb tot el que això implica.

Amb les relacions entre iguals, amb els adults, i amb el joc; l’infant pot conèixer el món que l’envolta, la seva pertinença, es coneix a si mateix i construeix el seu jo, comença a socialitzar-se.

L’amor verdader no és una altra cosa que el desig inevitable d’ajudar a l’altre perquè sigui qui és. Jorge Bucay.

Hàbits i rutines a l’estança lila

Publicat el per

A la nostra escola donem valor educatiu a tots els moments i activitats que tenen lloc al llarg de la jornada, fent especial incidència en les situacions de la vida quotidiana i la cura personal de l’infant.

Totes les experiències que viu l’infant influeixen en el seu creixement i instauren maneres concretes de percebre el món. La família, l’entorn i els diversos esdeveniments, són una gran font de desenvolupament i patrons d’aprenentatge.

L’objectiu de la nostra feina és facilitar i acompanyar el procés dels infants des d’una dependència inicial cap a una autonomia progressiva, l’adquisició d’hàbits personals i la relació amb un entorn segur perquè l’infant aprengui jugant i interaccionant amb els altres.

Des del moment de dir “Bon dia”, un cop l’infant arriba a l’aula, res del que succeeix en el seu dia a dia és irrellevant. Cada una de les rutines aparentment banals són el canal perfecte pel seu aprenentatge diari, per reforçar la seguretat i estabilitat emocional i perquè l’infant sigui capaç d’avançar cap a la conquesta de la seva autonomia tot reforçant la seva autoestima.

Al llarg del dia, se succeeixen una seqüència d’accions, un conjunt d’experiències, relacions i moments que tenen a veure amb la higiene, el fet de vestir, el menjar, el repòs, l’ordre, la convivència… Propiciar aquesta repetició diària fa que vagin creant uns hàbits que aporten estabilitat i seguretat als infants i estableixen les bases dels futurs aprenentatges.

Les rutines ofereixen un marc de referència que els proporciona seguretat perquè els permet saber què esperar en cada moment i converteix el seu món en un lloc predictible. Totes aquestes rutines diàries els ha permès crear un estat de seguretat a dins de l’estança i gaudir mentre fan petites conquestes d’autonomia importantíssimes dins del seu desenvolupament globalitzat.

«Ningú pot ser lliure tret que sigui independent; per tant, les primeres manifestacions actives de llibertat individual del nen han de ser guiades de tal manera que a través d’aquesta activitat el nen pugui estar en condicions per a arribar a la independència»

Emmy Pikler

hdsr

L’acompanyament lector en la primera infància

Publicat el per

L’edat d’inici per començar a llegir és relativa i depèn del desenvolupament de cada infant, però és cert que els infants llegeixen el món abans de poder descodificar lletres. La primera literatura en la vida de l’infant és aquella que no té el llibre com a subjecte, sinó la que té com a missió calmar, acaronar i jugar amb els més petits i petites mitjançant les cançons de bressol, els jocs de falda, els jocs de dits… on l’infant és un lector de llenguatges diversos des d’una dimensió corporal, material, sensorial, visual i sonora. 

Llegir és fer distincions, ordenar i classificar; Llegir és interpretar, això vol dir que els infants donen sentit i atribueixen significat al món que els envolta a través dels estímuls que reben constantment a través dels sentits (els sons, els gestos, les cares, les veus, les imatges, els ritmes, la musicalitat…). Llegir és també jugar, si entenem el llenguatge com la primera joguina combinatòria a partir de la gramàtica i la música de la llengua.

Un conte pot considerar-se l’objecte que, amb diferents llenguatges, convida l’infant a descobrir el món, a compartir, a explorar les sorpreses i els conflictes… També, és un recurs que li permet anar construint la seva idea del món i nosaltres els hem d’acompanyar, estimular, motivar, incentivar i ensenyar en aquest procés. 

Però… com és la lectura dels infants que no llegeixen paraules?

  • Amb la mirada: En un primer moment, se centren en el rostre de l’adult que els acompanya, després a través d’una lectura visual ràpida i finalment realitzen una lectura visual més detallada.  
  • Des de l’escolta: Tenen en compte la sonoritat i la maduració de la veu. Gaudeixen amb el ritme, la vibració de la veu de qui els llegeix i els canta i amb la musicalitat que porta impresa l’estructura d’una llengua. 
  • Amb les mans i la boca: Un llibre és un objecte de joc sensorial i és a través de l’educació del gest i la complicitat adulta que, a poc a poc, comencen a integrar els codis i les convencions culturals que envolten el fet de llegir.

A l’estança blanca disposem d’un racó de lectura, on els infants accedeixen lliurement als diferents recursos que hi ha al seu abast. Habitualment, dediquem un temps per dur a terme lectures compartides en veu alta entre l’educadora i els infants, que els ofereixen les eines necessàries per després tenir l’oportunitat de redescobrir-les de forma autònoma. Un recurs literari per excel·lència a l’estança és l’àlbum il·lustrat El Monstre de Colors d’Anna Llenas. És un conte en molts formats amb el qual els més petits i petites poden identificar d’una manera senzilla les diferents emocions que viuen cada dia. A més a més, els permet ampliar el vocabulari, tenir més consciència emocional i també, aprendre a expressar-les de manera no verbal. Així doncs, la literatura infantil permet a l’infant iniciar-se en la lectura d’imatges i la descodificació de signes visuals més usuals en l’entorn proper, crear vincles afectius i lúdics amb les persones que comparteixen els relats i amb els textos literaris.