LES RELACIONS ENTRE IGUALS.CLASSE GRISA.

El primer agent de socialització per a l’infant és la seva família, el seu entorn més proper per mitjà del qual aprendrà les primeres paraules i les primeres pautes de conducta. Posteriorment, en una segona fase de la seva sociabilitat, intervindran altres agents socials que d’alguna manera substitueixen la responsabilitat familiar en més o menys grau, com són l’escola i els companys/es.

L’escola bressol ofereix als nens i nenes la possibilitat d’establir relacions amb altres infants i també amb altres adults. Perquè els infants puguin adquirir habilitats socials és necessari crear un clima de confiança on es puguin sentir segurs, tranquils i respectats. A través del joc aprenen a relacionar-se: compartint, cooperant, fent les primeres amistats…

Moments de contacte físic, complicitat, consol i ajuda, abraçades, sons i verbalitzacions, mirades, corredisses i empentes, totes elles enmig d’una varietat infinita, i que poden ser interpretades segons el context i la tipologia, i també des de la mirada de l’adult, com a jocs i relacions riques o bé, en alguns casos, conflictes.

Des de l’escola entenem com a socialització el fet d’establir relacions amb l’entorn, entre iguals i amb adults. Des del primer moment que l’infant entra a l’escola forma part d’un sistema amb unes necessitats, pautes i valors que haurà d’adaptar als seus aprenentatges, vivències i relacions que té adquirides fins aquest moment. En formar part d’un grup, l’infant haurà d’aprendre a tolerar, saber esperar, compartir espais i referents, per poder conviure i gaudir de la relació entre iguals amb tot el que això implica.

Amb les relacions entre iguals, amb els adults, i amb el joc; l’infant pot conèixer el món que l’envolta, la seva pertinença, es coneix a si mateix i construeix el seu jo, comença a socialitzar-se.

L’amor verdader no és una altra cosa que el desig inevitable d’ajudar a l’altre perquè sigui qui és. Jorge Bucay.

Llum i foscor a la classe llimona

La sala de la llum i foscor és un dels projectes que duem a terme com a escola del Gegant del Pi. Aquest, com els altres que tenim, ens identifiquen  i no tan sols per la sala en sí sinó per la manera en que la presentem, cuidem els materials i l’ús que fem d’ella quan els infants hi són.

El joc lliure cobra una vegada més el protagonisme en els infants. Abans de anar-hi prepararem tots els materials, sempre intentant oferir les màximes possibilitats possibles i que tots els infants quedin coberts tant en les seves necessitats com en els seus interessos. Igual que a l’estança, el fet que ells decideixin amb que i com jugar, no vol dir que no existeixen certs límits i normes de convivència. Cada cop que anem, els expliquem i mica en mica els integren en la seva forma de fer. Els límits son els mitjans d’ajuda, els pilars importants per limitar el terreny de joc, les normes del joc de la vida, per a què els nens s’hi puguin bellugar de manera segura i protegida.

En aquesta sala disposem tant materials específics de llum ( taules de llum, blocs lluminosos, palmeres de fibra òptica, lots, pilotes sensorials lluminoses, objectes translúcids, quadrats de diferents mides que canvien de color) com materials inespecífics  (elements naturals com fulles, branquetes de fusta, sorra de platja, etc).

Generalment, un cop al mes visitem aquesta sala separats en dos grups la qual cosa ens permet donar una atenció d’observació i acompanyament més individualitzada i alhora de més qualitat.

Cada sessió resulta diferent i única, ja que els grups es van canviant, els materials no sempre estan presentats de la mateixa manera i durant el moment de la proposta, segons les respostes dels infants, anem traient material que potser que en aquell moment no els interessa i presentem un altre que no havíem pensat quan preparàvem l’espai . Aquest fet també fa que per nosaltres, com educadores, sigui especial ja que sabem com comencem però mai com acabem.

Durant els primers anys de vida, tots els coneixements del medi s’adquireixen per mitjà dels sentits. Per tant, és molt important treballar les capacitats sensorials per desenvolupar les percepcions.

Amb la taula de llum treballem les capacitats sensorials; l’infant juga, experimenta, prova, pot observar els canvis de la llum, percebre diferents colors, formes…

En una de les taules vam proposar farina de galeta i diferents estris que van proporcionar diferents experiències i aprenentatges on els infants van poder percebre diferents qualitats sensorials, fer transvasaments i fer formes i dibuixos amb les mans. I a l’altra taula vam posar peces magnètiques de diferents colors i materials que permeten desenvolupar la imaginació creant les seves pròpies construccions.

hdr
hdr

Un altre dels materials proposats van ser els cubs lluminosos on els infants feien construccions, comprovant per ells mateixos les diferents  mides i la sensació d’equilibri al crear una torre.

El pati com espai d’aprenentatge

A l’escola bressol, considerem el pati com una extensió de les estances i és per això que el contemplem com un espai de descoberta, joc i aprenentatge amb la llibertat i els beneficis que permet l’aire lliure.

Aquest pati el compartim totes les aules de grans, i està pensat amb diferents propostes, estructures i materials perquè els infants d’aquesta etapa puguin gaudir i triar un joc concret en funció dels seus gustos i interessos.

Cada matí es prepara el pati amb cura, triant i presentant els diferents racons d’una manera atractiva i amb l’objectiu de crear una provocació en els nens i nenes per tal que puguin fer un joc lliure elaborat i de qualitat.

El sorral acostuma a ser un dels punts de trobada per als infants que els agrada manipular, fer un joc sensorial, o també simbòlic. Entre ells i elles sorgeixen diferents idees, com per exemple, fer un pastís, amagar objectes sota la sorra, omplir els gots o galledes, fer transvasaments…

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

L’estructura gran satisfà les necessitats més motrius, ja que han de pujar escales, baixar pel tobogan, fer servir la rampa, etc. Les diferents taules, les caixes, tot està ple de possibilitats de joc infinites.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Els gronxadors sempre van molt buscats tot i així aprenen a esperar i adquireixen una gran és un capacitat de respectar el torn. De vegades uns infants gronxen a uns altres, però també els agrada fer-ho tot sols.

No ens podem oblidar de l’hort de pati que també dona molt de joc, ja que apareixen cargols, cucs, herbes i quan plantem els infants veuen com creixen els aliments d’allà.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Cada espai del pati, ofereix un joc i una possibilitat d’aprendre, de relacionar-se, d’observar i de gaudir, i la major part del temps són elles i ells que inventen i imaginen mil jocs diferents.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

L’educació musical a la primera infància

L’expressió artística és un dels mitjans de comunicació que té l’infant per expressar les seves vivències i fantasies, i alhora fomenta la creativitat i la invenció, capacitats que una bona intervenció educativa ajudarà a potenciar. La música és un llenguatge universal i ple d’expressivitat, de manera que, per l’infant suposa una font d’energia, activitat i moviment. 

Amb el so ens comuniquem amb els infants fins i tot abans de néixer: tots naixem amb una història sonora que ens vincula estretament a la mare (el so del cor, del flux sanguini i de la mateixa veu). Així doncs, l’infant des de ben petit ja mostra una forta motivació per escoltar, s’orienta amb el so i rep informació de l’entorn a partir dels paisatges sonors que el configuren.

Les cançons ens han acompanyat al llarg de la nostra infància i continuen formant part de la nostra vida, és difícil imaginar una vida sense música o no recordar alguna cançó que hagi marcat la nostra infància. Les cançons infantils ajuden els infants a ampliar el seu vocabulari, a reforçar la seva memòria i ofereixen seguretat emocional i confiança. Per això, és important destacar que l’educació musical en la primera infància no és només l’ensenyament de cançons o fer servir música com a acompanyament, sinó que s’ha d’entendre com un instrument d’apropiació cultural, a través del qual l’infant rep continguts, formes d’expressió i tradicions pròpies del seu entorn social.

En l’àmbit musical, l’infant evoluciona de forma progressiva i cap a l’any i mig és capaç d’utilitzar tot el seu cos per respondre a la música d’una manera rítmica. Abans dels tres anys, ja distingeix sorolls, fa servir la cançó com a mitjà auxiliar dels seus jocs i manipula instruments senzills que té al seu abast. A més a més, el seu desenvolupament motor li permetrà anar avançant en la sincronització dels moviments de les mans o els peus amb la música.

L’educació musical a l’etapa infantil té un gran poder globalitzador, ja que propicia la interacció grupal mitjançant les propostes col·lectives. Les cançons i el joc seran la base del desenvolupament de les propostes musicals, que a més permetran establir relacions amb els diferents llenguatges. A més a més, l’adquisició del llenguatge musical es desenvolupa d’una manera molt similar a una llengua. La música parteix de la seva matèria primera, el so, i és per això que ens disposem a pensar en música en un sentit ben ampli:

• Des de les vivències i el coneixement que rebem a partir del so que ens envolta.

• Des dels vincles que creem amb les persones que interaccionen sonorament amb nosaltres, sigui per mitjà de la paraula, dels jocs sonors amb la veu, de les cançons o de les interpretacions musicals.

• Des dels referents musicals que escoltem i de la manera com vivim les experiències musicals en les nostres vides.

LA LLUM I LA FOSCOR: LA TAULA DE LLUM. ESTANÇA XALOC

Un dels projectes que treballem a la nostra escola és el de la llum i la foscor; És un projecte que va néixer fa molts anys al Gegant de Pi i des d’aquell moment, l’equip educatiu ha continuat treballant i formant-se en aquest.

A la nostra escola disposem d’una sala per portar a terme totes les activitats relacionades amb la llum i la foscor, i on totes les estances del cicle de grans hi anem un cop al mes aproximadament.

Durant els primers anys de vida, tots els coneixements del medi s’adquireixen per mitjà dels sentits. Per tant, és molt important treballar les capacitats sensorials per desenvolupar les percepcions. L’infant aprèn a través dels sentits, s’obre pas al món jugant i experimentant, provant i comprovant, des del joc amb ombres fins a l’experimentació amb diferents objectes i materials, els nens i nenes investiguen les propietats de la llum i del color, es fan hipòtesis i comproven els resultats.

La taula de llum és un objecte molt útil per fer aprenentatges, gaudir d’una manera diferent, d’experimentar amb la llum, amb objectes opacs, translúcids i transparents, jugar, fer ombres, pintar, treballar amb sorra, farina, etc.

Sovint, les taules de llum s’associen com un excel·lent recurs per a la ciència, l’exploració i el descobriment, però podem dir que són molt més que això. Són un recurs fantàstic per afavorir la creativitat i la descoberta.