Des de l’escola donem molta importància al moviment lliure, ja que els infants aprenen i coneixen el món que els envolta a traves del moviment i el seu propi cos.
Abans de començar la sessió els infants preparen el cos, on van despertant les diferents parts (braços, cames, panxa, etc.). Un cop estan preparats entren a l’estança de psicomotricitat on lliurement es desplacen pels diferents espais que hi ha preparats.
A les sessions de psicomotricitat els infants posen a proba les seves capacitats individuals i poden anar superant reptes cada dia més complicats tot practicant la força, l’equilibri, la velocitat i l’elasticitat.
A continuació us deixem un recull d’imatges de les sessions de psicomotricitat.
Aquests dies hem treballat l’audició del conillet.
És una melodia dolça i molt bonica, on el moviment dels conillets sol captar l’atenció dels més petits i petites, acompanyades de la música.
La primera vegada van mostrar molt d’interès, expectació i perplexitat. Un cop es van relaxar i quan van veure que no passava res estrany i el dolç conillet era inofensiu, van començar a apropar-se i a interactuar amb ell, igual que a les següents sessions.
Us deixem un recull de les tres vegades que hem treballat l’audició, una la Marta, l’altre la Soraya i la Sandra.
Com ja us vàrem explicar, el mes d’octubre i novembre ve carregat de propostes que tenen a veure amb la Tardor , a part de jugar amb papers de cel·lofana i de seda, de tenir la taula d’experimentació plena de fulles, d’explicar el conte de la Castanyera i ballar la seva cançó i moltes coses més. La setmana passada vàrem fer l’audició de la Tardor ( Otoño medieval de Rata Blanca).
Aquesta audició consisteix que una de nosaltres es va posant unes botes d’aigua, un impermeable i agafa un paraigua, tot això molt a poc a poc i al ritme de la música. Es va movent per tot l’espai i va omplint el paraigua de fulles. En algun moment l’aixequem i les fem caure per tal que sembli una pluja de fulles. Durant tot això els infants estan asseguts observant el que fem i un cop acabem els oferim que ens ajudin a posar fulles al paraigua i a fer la pluja.
Abans d’acabar els hi oferim si es volen posar les botes d’aigua i alguns s’atreveixen i d’altres prefereixen observar.
Aquí us deixem un recull d’imatges d’aquells moments, esperem que us agradin.
Durant aquests últims dies hem anat oferint materials i propostes que tenen relació amb la tardor. Tenim paneres amb pinyes, taronges, magranes i llimones. Estan al seu abast perquè toquin, olorin i llencin per observar el soroll i si arriben lluny.
També hi ha uns pots amb elements més petits com castanyes, ametlles i nous per poder observar sense cap perill.
En moments puntuals posem al seu abast papers de cel·lofana i de seda amb colors d’aquesta estació per a que juguin lliurement. Ells descobreixen que alguns són transparents, que d’altres es trenquen, que fan soroll si els mouen o que serveixen per jugar al tat.
Com a recurs interessant que els agrada molt és una maleta que té a dins diferents elements enganxats, però els serveix per a poder treballar el sentit del tacte i l’observació.
Amb petites propostes anem treballant conceptes i vocabulari que tenen a veure amb el coneixement de l’entorn, aquest cas seria l’estació en la qual ens trobem i que és la tardor.
Aquest mes de novembre hem començat amb l’activitat de psicomotricitat. A diferència del curs passat, aquest any la fem al vestíbul. Allà preparem la sessió segons els objectius que vulguem treballar, posant diferents mòduls i reptes i material específic.
La sessió ja comença a l’aula, traient-nos les sabates i posant els mitjons antilliscants. Sortim al passadís amb molta tranquil·litat, ja que tenim la consigna d’anar a poc a poc i no córrer. Ens aturem davant de la tanca que dona pas al vestíbul i ens disposem a fer un escalfament previ, “despertant” totes les parts del cos i parlant una mica del que poden fer durant la sessió.
Una vegada obrim la tanca, els infants acostumen a córrer amb energia, deixant anar els seus impulsos i descarregant la seva necessitat de moviment. Tenen total llibertat per anar a les diferents estructures, segons els seus interessos i també les seves capacitats.
Una mica abans d’acabar, treiem materials que ajuden a baixar una mica el nivell d’activitat, com per exemple les teles i anem tornant a la calma.
Per fer el tancament, actualment cantem la cançó de “La cuca de llum”, però aviat ho farem pintant en un racó prèviament preparat amb paper de pergamí enganxat a la paret i pinzells amb aigua i d’aquesta manera plasmar totes les emocions que han experimentat durant l’activitat.
Els infants gaudeixen molt alhora que afavoreixen el seu desenvolupament psicomotor, els vincles amb els altres i la seva capacitat de superació.
