Ha arribat el moment en el qual tots els infants de la classe Taronja mengen pa. Fins ara només podíem donar-li a dos o tres nens i nenes que eren els que ho tenien introduït, però ara ja ho poden menjar tots i totes. Aprofitem una estona del matí en què estan tranquils i una de nosaltres seu a terra amb els bastonets del pa i els hi va preguntant als infants qui vol. Els nens i nenes quan senten la paraula pa deixen tot el que estan fent i van gatejant a buscar el seu trosset. Aquest és un moment en el qual ens ajuntem gairebé tots ( potser hi ha algun infant dormint que rep el seu trosset quan es desperta) i comencem a establir petites rutines i rituals que ens ajudaran més endavant quan vulguem presentar alguna proposta o explicar algun conte, etc.

Els infants gaudeixen molt d’aquest moment i també els ajuda a calmar-se si estaven una mica neguitosos, quan es cansen se’n van amb el pa a un altre lloc de l’estança o deixen el pa a terra i continuen amb el seu joc.

Durant els primers anys de vida els jocs de falda es consideren molt importants per a potenciar una relació afectiva entre l’adult i l’infant. A la classe taronja hem començat a fer-ne aquest mes de gener, en el que hem notat els nens i nenes estan més preparats i receptius per aquest tipus de proposta. Els Jocs de falda són una eina extraordinària per poder tenir un moment individualitzat i de calma amb cada infant i millorar, així, la relació i el vincle de les educadores amb ells i elles.

Els jocs de falda són cançons o poemes curts que normalment es canten amb el nen o la nena asseguts a la falda on es transmet tot l’afecte. Mentre fem els jocs de falda, fem carícies o moixaines, els gronxem i els mirem, captant, a través d’aquesta mirada, la seva atenció. Tot això afavoreix a crear un clima afectiu molt beneficiós i porta a fer que l’infant se senti confiat i segur.

Aquests moments es donen de forma espontània, no hi ha planificat el moment per fer-ne. Tot depèn de com estigui cada infant i de si té ganes o no de què l’agafem i el convidem a fer aquest joc. El que ens sol passar és que quan comencem a fer un joc de falda amb algun infant, els altres miren i si els hi crida l’atenció, s’apropen i et reclamen el seu moment.

Algunes de les cançons que utilitzem durant els jocs de falda són “Arri arri Tatanet” “La barca” “Pedra pedreta” o “Ralet, Ralet”. Amb el pas dels dies ens adonem que els nadons van reconeixent les cançons i ja esperen els gestos que les acompanyen.

El fred ja ha començat i ha vingut acompanyat de tota la decoració de Nadal, llums, garlandes, boles, estrelles, etc. Els carrers ja s’han posat les seves millors gales, han encès els llums i l’ambient que es respira per tot arreu ja és molt diferent. I a l’estança no serem menys i hem canviat el racó de tardor, pel de Nadal, on els infants podem trobar elements típics d’aquesta època; Un pot amb llums, un altre amb purpurina, altra amb garlandes, etc. I presidint tot aquest racó està el nostre Tió. Aquest any hem optat per posar un tió de roba en comptes del típic de fusta, tot i que era petit, els infants no el podien agafar ni manipular perquè els hi pesava molt, així que aquest que és tovet i molt lleuger és molt fàcil d’agafar, llepar, mossegar, olorar, etc.

Durant aquests dies hem començat a cantar la cançó del Tió i d’aquí a uns dies veurem si ens caga alguna coseta. Aquí us deixem un recull d’imatges del dia que vàrem presentar aquesta figura tan típica de Catalunya i de la nostra escola.

A les aules de nadons un dels materials més versàtils i que més utilitzem són les paneres de diferents materials; la de metall, la de fusta i la panera dels tresors.

Aquestes paneres les oferim per tal que els infants descobreixin els diferents materials i característiques dels objectes ( textures, olors, temperatura, grandàries, etc.) que normalment formen part de la nostra vida quotidiana. Els infants en aquestes edats es troben en plena etapa sensorial i les paneres fomenten tota aquesta sensorialitat i també la curiositat pel món que l’envolta, el joc, l’aprenentatge i l’exploració, ja que tots aquests objectes els hi donen l’oportunitat de picar, tastar, llepar, rascar, llençar, sacsejar, olorar, etc.

Aquestes paneres són recipients no molt profunds per tal que puguin accedir fàcilment, en el que es fiquen diferents materials sensorials que no tenen una finalitat única, sinó que estan pensats perquè els infants els puguin manipular de manera lliure.

La diferència entre una i les altres simplement és el material. En la panera dels tresors podem trobar de tota mena d’objectes, de roba, de fusta, de metall, de vímet, de vidre, de minerals, etc. I les altres dues són molt més especifiques una panera plena de diferents objectes de metall i l’altre de fusta. Aquests materials són molt diferents entre ells i oferir-los de manera separada proporciona una exploració diferent. Amb el metall poden picar i fer molt de soroll, és un material fred que fins i tot els hi proporciona calma si tenen malestar a la boca per la dentició. La fusta, en canvi, és un material càlid i viu, que el poden mossegar i fins i tot té una olor característica.

Els jocs amb les paneres semblen ser caòtics, ja que tot acaba escampat per terra. Potser hi ha algun infant que té la necessitat de buidar-ho tot de cop, d’altres que es volen ficar dins la panera. El nostre paper com adults és deixar-los fer lliurement durant tot el temps que necessitin.

Amb aquestes propostes fomentem l’autonomia, ja que manipulen i exploren de manera lliure i sense directrius, la concentració, l’atenció, la motricitat fina, etc.