Cada dia, a l’escola bressol, s’estableixen una seqüència d’accions, un conjunt d’experiències, de vivències i de relacions: Les entrades i els comiats, els moments relacionats amb la cura, la higiene, el dinar o el repòs es repeteixen diàriament, creant així un seguit d’hàbits i rutines que aporten estabilitat i seguretat als infants.

Però aquests hàbits i rutines no només són importants pels infants, sinó que també ho són per tots els components de l’escola, que són les famílies i l’equip que hi treballa. Les activitats de la vida quotidiana són, d’aquesta manera, un dels eixos fonamentals de l’escola.

A través de les rutines, els nens i nenes posen en joc certes capacitats d’autonomia, d’autoconeixement, motrius i de vinculació. Aquestes capacitats són les essencials per, a través de la seguretat i de l’afectivitat que proporcionen, construir un desenvolupament harmònic de l’infant.

Deixar fer als nens i nenes, i no fer per ells, el que puguin fer sols. Aquest principi el vinculem amb la flexibilitat i la paciència, disposant així, del temps que necessitin per realitzar una rutina. No tenir pressa, esperar i respectar.

Els aprenentatges de qualitat es donen quan s’han realitzat autònomament, quan han après per ells mateixos els recursos i estratègies que necessiten per a assolir-los. Deixem temps sense interferir, perquè els infants provin i ho tornin a provar els cops que els faci falta.

Evidenciar el valor educatiu de les accions de la vida quotidiana, més enllà de satisfer les necessitats físiques dels infants, sense deixar de banda la sorpresa, la novetat com a cosa normal.

La nostra reflexió i la nostra mirada ens ha de permetre descobrir un infant més capaç i potent. Ens ha de fer replantejar-nos quin és el nostre paper, que ha passat a ser cada vegada més respectuós, més capaç de respondre a les necessitats dels infants, més observador i més atent.

Aquests moments també ens ofereixen l’oportunitat d’establir una relació més íntima, personalitzada, de confiança i complicitat, que ens ajuden a coneixe’ns millor i reforçar el vincle afectiu. L’adult acompanya l’infant anticipant-li el que farem, posant paraules a les seves accions, explicant-li el que esperem que faci i responent a les seves necessitats.

“La rutina diària és per als nens el que les parets són per una casa, els dona fronteres i dimensió a la vida. La rutina els dona la sensació de seguretat. La rutina establerta dona un sentit d’ordre del qual neix la llibertat”
R. Driekurs (2003)