La vida quotidiana a l’estança taronja

Durant l’estada de l’infant a l’escola es produeixen un seguit d’activitats o accions que es van repetint al llarg del dia formant part de la quotidianitat. Aquesta és un dels eixos centrals de l’activitat educativa que a més de cobrir les necessitats bàsiques de l’infant, estableixen un vincle afectiu emocional de seguretat i confiança entre l’infant i l’adult.

L’entrada a l’estança, els moments dels àpats, l’estona del descans, el canvi de bolquer … Representen moments d’aprenentatge i de desenvolupament de l’infant en els quals, al mateix temps, es transmeten uns valors culturals. En el dia a dia aquestes rutines són interioritzades, la qual cosa fa que l’infant pugui anticipar el que vindrà més tard, quan observa algun indici, promovent la pròpia autonomia de l’infant i potenciant la seva autoestima.

Cal dir que l’infant és el protagonisme de la seva pròpia acció i des de l’escola l’acompanyem i respectem en tots els seus processos procurant un ambient tranquil i agradable i un espai acollidor i de relació, respectant els interessos i el ritme individual de cada infant.

Durant els moments dels àpats no només ensenyem als infants a menjar d’una manera saludable, introduint aliments que són essencials per una dieta equilibrada, sinó que fomentem la comunicació, el diàleg, la paciència i el respecte.

Moure´s en llibertat (Classe Groga)

Observar l’evolució física dels infants és una experiència sorprenent. La majoria dels adults ja no ho recordem, però percebre la relació entre el nostre cos i la força de la gravetat, suposa un treball de l’equilibri que marcarà els futurs aprenentatges. Tot i així i malgrat la complexitat d’aquest procés, l’infant no rep des d’aquesta mirada.

Tal i com defineix Freud en els seus estudi, l’infant  ho fa des del plaer i el desig de satisfer una necessitat biològica, una necessitat que no està en cap cas lligada a l’esforç entès com un procés costós i pesat. És un procés tan seu, tan propi, que només ell/a és capaç de dirigir. És com una crida del seu interior, una crida que detecta un estat perfecte de maduració, un estat que només pot conèixer l’infant i que l’empeny amb força.

De fet, la percepció del propi moviment és bàsica per desenvolupar la consciència d’un mateix. Dirigir el moviment és la primera decisió que pren l’infant, és el primer senyal d’autonomia i autodeterminació. Com a tal, aquest jugarà un paper imprescindible en el seu desenvolupament com a persona i la formació de l’autoconcepte. El moviment permet a l’infant conquerir l’espai, explorar les possibilitats de tot el material que troba al seu abast i conèixer també els límits del seu propi cos.

A més, donat que durant el primer any de vida l’infant no té una visió estereotipada del material, ni de l’espai, les possibilitats és multipliquen. L’entorn esdevé versàtil, permetent, encara més, donar resposta a la necessitat de cada persona.

Aconseguir superar els propis reptes per un mateix proporciona una sensació d’eficàcia i de confiança que té un impacte directe en la seva autoestima. Des d’aquest convenciment, a l’aula hi ha material que busca provocar noves conquestes.

“Si oferim als infants l’espai i les possibilitats necessàries per moure’s en llibertat, ho faran amb tanta bellesa i gràcia com els animals: amb agilitat, senzillesa, confiança i naturalitat”

Emmi Pikler

La sala de la llum i la foscor (Estança verda)

A l’escola disposem d’una sala molt especial, la sala de la llum i la foscor. Preparem aquest espai tenint en compte les característiques evolutives del grup per tal d’afavorir un joc de descoberta i exploració.  

Un cop al mes sortim en dos grups i el joc que s’esdevé de tot això és un joc lliure on els infants experimenten amb les propietats de les llums, els colors, les ombres, els reflexos, les transparències i els proporciona una experiència real i significativa perquè neix de les seves necessitats i interessos. L’infant és el protagonista del seu aprenentatge. Aquesta activitat és totalment vivencial, en la que cada infant juga en funció de les seves preferències.

A la sala de la llum i la foscor els infants exploren les particularitats de la llum i els colors amb diferents materials. És un recurs que afavoreix múltiples possibilitats de joc i afavoreix el desenvolupament de les habilitats dels infants.

A aquesta sala disposem de taules de llum, objectes fosforescents, cubs, també elements de la natura com branques, pinyes, estris de metall i de fusta per fer transvasaments, dibuixar, construir…, és un espai màgic i diferent a el que és quotidià on podem observar la curiositat que tenen, les seves creacions i la interacció que fan entre ells/es.

Els objectius que ens proposem desde el projecte de llum i foscor són:

  • Potenciar l’estimulació sensorial.
  • Afavorir la curiositat.
  • Experimentar amb les qualitats i possibilitats de la llum i el color a través dels sentits.
  • Manipular i descobrir diversos aspectes dels objectes en interacció amb la llum.
  • Desenvolupar llenguatge i creativitat.
  • Potenciar la coordinació i promoure la psicomotricitat fina.
  • Desenvolupar a través de l’experimentació lliure l’expressió artística.

EL LLENGUATGE A TRAVÉS DE LES FOTOS FAMILIARS. CLASSE GRISA.

Quan parlem de comunicació, ràpidament pensem en paraules, però a l’escola bressol comunicar-se va molt més enllà del llenguatge oral. Gestos, mirades, les mans, el cos…, tot parla i sobretot comunica.

Així doncs, cal destacar la importància de les converses que es produeixen de manera espontània entre els infants. Al llarg del dia, a l’escola es viuen diferents moments en què els diàlegs dels infants són molt presents, moments com l’esmorzar, en la primera trobada del dia, o l’estona de dinar.

Precisament per fomentar més aquests moments, pensem que un àlbum de fotos familiars és una eina potent per impulsar el desenvolupament del llenguatge en els infants a l’escola bressol. Aquest recurs permet establir vincles emocionals i cognitius entre els nens i les seves famílies, alhora que fomenta l’expressió verbal i la comprensió. A través de les imatges familiars, els infants poden identificar persones pròximes, llocs importants i esdeveniments de la seva vida quotidiana, la qual cosa facilita la creació de narracions i històries.

Quan els infants miren les fotos i les comenten amb els companys/es i amb nosaltres, comencen a associar paraules amb cares, accions i situacions, estimulant així el seu vocabulari i la seva capacitat d’explicar-se. A més, aquest tipus d’activitat genera un ambient segur i afectiu, que ajuda els nens/es a sentir-se més còmodes i motivats per

expressar-se. El llenguatge esdevé una eina per establir connexions emocionals i socials, millorant la seva autoestima i el seu benestar general.

Els àlbums també poden ser un reflex del seu dia a dia, el que els permet establir una connexió entre el món familiar i el que viuen a l’escola bressol. Així, els infants no només aprenen a reconèixer noms i relacions, sinó que també comencen a desenvolupar una comprensió més profunda de les seves pròpies experiències i emocions. Això contribueix a una millor integració dels infants dins del seu entorn social i escolar, alhora que afavoreix el seu aprenentatge i la seva comunicació verbal.

En resum, un àlbum de fotos familiars a l’escola bressol no només és una forma de recordar moments especials, sinó també una poderosa eina educativa per fomentar el desenvolupament del llenguatge i l’expressió emocional dels infants, afavorint així un aprenentatge més ric i significatiu.

“Les nostres paraules ens defineixen” Montserrat Fabrés

La importància de la música a l´escola bressol. Classe Llimona.

La música incideix d’una manera natural en els aspectes cognitius, motrius i emocionals de les persones i és per això que aquesta esdevé molt important en el desenvolupament dels infants.

Els estímuls musicals constitueixen un aliment per al cervell, i que la sensibilitat que desenvolupen els nens i les nenes té efectes positius sobre la concentració, l’atenció i la memòria.

A més, la música l’entenem com un llenguatge i, per tant, serveix per comunicar-nos i per expressar-nos.

Des de l’escola posem totes les eines necessàries per tal que els infants tinguin present dintre de l’estança aquest llenguatge d’una forma natural. Per això és molt important tenir cura dels materials i les propostes que oferim.

La música també ens ajuda a crear moments de calma i de relaxació, per trencar el ritme d’una activitat a una altra, però també ens ajudar a afavorir moments d’atenció i aprenentatge.

Amb la música podem aprendre, podem descobrir i podem créixer. Per tal que això passi, hem de deixar que els nens i les nenes juguin, explorin i experimentin amb aquest llenguatge i l’adult haurà d’estar al seu costat per acompanyar-los.

 Dintre de les diverses propostes musicals, a l’estança llimona, hem introduït les audicions i les danses que consisteixen en peces musicals enregistrades, resulta important preveure el moment i el lloc adequats per fer l’audició o la dansa.

En el cas de les audicions, s’han de facilitar les condicions perquè els nens i les nenes estiguin còmodes i relaxats, però en situació activa d’escoltar. Acompanyem cada audició amb recursos específics que poden ser materials ( majoritàriament titelles) o gràfics. D’aquesta manera aconseguim captar millor l’atenció dels infants.

En el cas de les danses, acostumen a donar-se de manera més espontània i moltes vegades són ells/elles mateixos que la demanen un cop fan una bona assimilació d’aquesta.

Si oferim als infants l’oportunitat d’escoltar música i gaudir-ne, els predisposarem a una vivència musical àmplia, diversa i enriquidora.