Aquest mes de gener hem començat a obrir la porta de l’estructura de la classe llimona i això ha generat una gran varietat d’activitats.
Un parell o tres de nens i nenes de la classe, ja s’havien iniciat a pujar per la rampa de l’estructura i baixar de forma autònoma, però aquests dies s’han trobat amb la possibilitat de poder pujar i baixar també per l’escala.
A partir de l’observació de les seves expressions, dels seus gestos, dels seus sons i verbalitzacions, etc., anem interpretant allò que estan vivint i sentint. Així hem pogut observar alguns moments d’inseguretat a l’hora de pujar per les escales o la rampa, de certa por al voler baixar i no trobar la manera, de demanda d’ajuda quan s’atabalen o ploren, de confiança quan ens deixen que els acompanyem o donem resposta a la seva demanda o necessitat, d’incredulitat en veure que han aconseguit la fita que s’havien proposat, de satisfacció, alegria o seguretat a l’aconseguir el repte que suposa enfrontar-se a la seva por, entre d’altres.
Hi ha qui ha anat pujant per les escales i ha tornat a baixar per aquestes, ja sigui gatejant, caminant, del revés, del dret, també han provat de baixar de cul, pel tobogan…
Durant tot aquest procés molt més que motriu s’han establert dinàmiques d’observació entre ells i de repetició de les mateixes maneres de pujar i baixar. S’han creat nous vincles de confiança amb els adults que els acompanyem i arrelat d’altres. Ells han aconseguit superar els seus reptes motors, desenvolupats nous moviments, adquirit força muscular, desenvolupar estratègies cognitives per poder entomar el nou espai, entre altres coneixements que ajuden al seu desenvolupament global.
Aquí podeu veure alguns dels moments que s’estan vivint fins ara:
This slideshow requires JavaScript.
