Fa un temps que des de l’escola us vàrem proposar a les famílies que pintéssiu unes fustes rodones pensant en el vostre fill o filla. Vàrem esperar fins que les tinguéssim totes per poder repartir-les i explicar-hi als infants que és allò. Aquestes fustes representen a cada pare i cada mare, que ha pintat amb tot el seu amor aquell element pensant en el seu tresor més apreciat. Quan va arribar el dia de repartir-les els vàrem explicar que aquelles fustes les havien pintat els papes i les mames per ells i elles i un per un els hi vam repartir com si es tractés d’un ritual.
Va ser un moment preciós veure com cadascú rebia aquell detall tan bonic que els seus pares havien fet amb tanta cura i amor i així ho van expressar molts, cridant i rient de l’emoció. Des d’aquell moment les fustes formen part del material de l’estança i és meravellós poder observar com juguen amb elles i com cada infant reconeix a la perfecció quines és la seva. Amb aquest material aconseguim tenir un trosset de casa dins la classe.
Aquest material no estructurat té jocs indefinits, els infants poden imaginar que les fustes són unes carreteres, o unes peces de construcció i fan torres, o unes monedes, o simplement es paren a mirar els dibuixos i van dient de qui són, són innumerables les funcions que poden tenir i cada dia inventen jocs nous per fer amb elles.
Els infants, amb aquest element, busquen refugi quan se senten insegurs, sensibles o quan necessiten sentir la família una mica més a prop. A més a més, fa que tots reconeguin i tinguin cura d’aquest element tan especial per tot el grup- classe, fent que neixi el sentiment de pertinença de grup, on cada peça en forma part i del qual tots i totes en som membres.
